- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
-
Estudis sobre Conflictes Socials
- Jaume
Jaume
Observar la lluvia en Cataluña: 150 años de registros
Creación de la base de datos de precipitación mensual ajustada del sector nororiental de la Península Ibérica (1850-2000)
En este libro se describe la creación de la base de datos de precipitación mensual ajustada de Cataluña. Es un estudio preciso y minucioso en el que se realiza un seguimiento de las observaciones pluviométricas registradas en el sector nororiental de la Península Ibérica en los últimos 150 años. A partir de los datos que se muestran y analizan en el presente libro se pueden llevar a cabo estudios sobre las variaciones y la tendencia de la precipitación.
L'exili literari republicà
La guerra de 1936–1939 va conduir a l’exili polític de molts espanyols que havien lluitat al front republicà o havien defensat la República des de diferents conviccions ideològiques, de vegades enfrontades entre si, però amb l’ideal comú de la lluita contra el feixisme. Molts intel·lectuals es van veure obligats a abandonar el país i en aquests últims anys s’ha volgut recuperar la memòria històrica d’aquella diàspora. Els treballs que s’inclouen en aquest llibre constitueixen una aportació a l’estudi i divulgació de l’obra de les persones que van haver de deixar la seva terra, amb l’esperança d’un retorn que mai va arribar a complir-se.
Pagesos en un món de canvis
Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques de pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. Al llarg d’aquests segles, els pagesos i les economies agràries en general s’han vist sotmesos a un procés de progressiva dependència respecte a l’economia de mercat, que els ha empès a crear els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions. Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva reproducció social s’han dut a terme gestionant els recursos propis de les famílies i, d’aquesta manera, les formes d’herència i de matrimoni han estat utilitzades estratègicament per regular la continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada generació. En la mesura en que la terra, la força de treball i els instruments de treball se sofistiquen i entren en la lògica del mercat, els pagesos es troben abocats a buscar nous mitjans, aquest cop externs a la casa, que els permetin seguir exercint l’activitat econòmica i mantenir la posició de grup social que, encara a hores d’ara, identifica la societat agrària catalana. La pluriactivitat econòmica i l’endeutament s’han revelat com a estratègies recurrents entre els pagesos per superar els moments de crisi, ho eren al segle XVIII i ho són avui. Un altre factor extern, consubstancial a la realitat agrària actual, és l’associacionisme agrari que sorgeix al darrer quart del segle XIX per afrontar una situació de crisi social i econòmica, que, lluny de resoldre’s, ens ha portat fins a la situació actual de reducció dràstica d’unes explotacions pageses que cada cop tenen més dificultats per assegurar la continuïtat.
El derecho ambiental como instrumento de gestión del riesgo tecnológico
Los riesgos tecnológicos, rasgo característico de la sociedad del riesgo contemporánea y producto del masivo desarrollo tecnológico-industrial originado en el paradigma de la dominación de la naturaleza, generan consecuencias más a allá de los planos económico, social y cultural, para impactar en el ámbito político y jurídico. La presente publicación se dedica a analizar sus orígenes y principales características, así como el rol del Derecho ambiental en su gestión en el marco del Estado social y democrático de Derecho.
Régimen jurídico de la edificación sostenible
La necesidad de combatir el impacto ambiental que generan las edificaciones, no sólo durante su construcción sino también durante toda su vida útil, comportan la aparición del régimen jurídico de la edificación sostenible. El punto de partida de la nueva regulación tiene como principal objetivo que todos los Estados miembros dispongan de una legislación en materia de construcción que impulse el ahorro de energía, para así poder alcanzar los objetivos de reducción de gases de efecto invernadero establecidos en el Protocolo de Kyoto. Cataluña se convierte en la primera comunidad autónoma del Estado español en regular la edificación sostenible. Esta normativa se redactó con anterioridad al Código Técnico de la Edificación, con la consiguiente necesidad de coordinar ambas normativas y saber cuál resulta de aplicación en cada caso, atendiendo a los niveles de mayor protección ambiental exigibles. Este trabajo pretende explicar el régimen jurídico de la edificación sostenible, para que todos los agentes de la edificación, desde promotores, proyectistas y constructores hasta propietarios y usuarios, tomen conciencia de que los nuevos criterios ambientales establecidos son viables, y de que su aplicación puede contribuir significativamente a la reducción del consumo de los recursos ambientales limitados de que disponemos, como el suelo, el agua, los materiales y la energía.
La prevenció de la contaminació lumínica a Catalunya
Especial referència als municipis
La generalització de l’ús de la il·luminació artificial ha permès el desenvolupament d’activitats humanes en hores de foscor. Tanmateix, el seu ús irracional ha comportat l’aparició d’un nou fenomen: la contaminació lumínica. Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, així com del Decret 82/2005 que la desenvolupa, ha estat la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol a dotar-se d’una normativa per prevenir aquest fenomen. Aquesta normativa atribueix un gran nombre de competències als municipis, per als quals suposa una tasca ingent incorporar-les en la seva gestió: zonificació del terme municipal, creació de procediments d’intervenció administrativa, aprovació d’instruments per a la gestió de l’enllumenat públic, etc.
El paper preponderant que han de desenvolupar els municipis en aquest nou àmbit competencial es contraposa amb la manca generalitzada de coneixement sobre la matèria per part d’aquests, així com amb l’escassetat de mitjans tècnics i econòmics de què disposen. Davant la necessitat dels municipis de fer una lectura en clau local d’aquesta normativa, i constatada l’evidència de la manca d’implantació d’aquest nou àmbit de regulació, aquesta publicació ofereix als municipis una eina pràctica per integrar en la seva gestió la protecció del cel nocturn, la qual contribuirà a un important estalvi energètic i econòmic i, en darrer terme, a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible.
L'informe ambiental en el plantejament urbanístic
Transposició de la Directiva 2001/42/CE
Aquest treball pretén explicar la lògica que ha dut el legislador català a incloure la figura de l'informe ambiental en la fase de planificació i vol donar resposta, des de l'òptica jurídica, a la pregunta a la qual s’enfronta el professional en l'actualitat: què és un informe ambiental, quina finalitat té, quins requisits té i quina aplicabilitat pràctica té i en què es diferencia de l'estudi d'impacte ambiental.
El sistema territorial d'innovació de la demarcació de Tarragona
El sistema territorial d’innovació de Tarragona és una oportunitat per aproximar-se a les claus que defineixen el sistema d’innovació de la demarcació de Tarragona. Des del centre de recerca bàsica fins a l’empresa més petita, tots els agents territorials participen i interaccionen en el complex procés de la innovació. Les característiques d’aquests agents, les dificultats que troben, la interacció entre els diversos nuclis territorials innovadors així com les línies futures són alguns dels punts que podran trobar en aquest llibre.
El Camp de Tarragona
Realitat actual i propostes per a la planificació estratègica
Aquest estudi és un encàrrec de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Rovira i Virgili a partir d'un conveni signat el 31 d'agost de 2006 que recull la iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp per dur a terme, en un futur proper, la planificació estratègica del Camp de Tarragona.
Entender la ciencia desde dentro (o por lo menos intentarlo)
Reflexiones, a través de la práctica científica, en torno a una visión epistemológica para el tercer milenio
Entender la ciencia desde dentro (o por lo menos intentarlo) revisa los criterios de la ciencia y su filosofía, al tiempo que expone los problemas más importantes a los que se enfrenta la Humanidad en la relación entre ciencia y sociedad. Para elaborar esta obra, los autores se han basado, por una parte, en argumentaciones de diversos especialistas en epistemología y, por otra, en las ideas que ha generado la práctica cotidiana de la labor científica. Lecturas pausadas y experiencias son, pues, el fundamento de este corto ensayo, a la vez subjetivo y empírico.