Especial referència a l'àmbit local
L’aigua de qualitat és un recurs escàs que requereix una gestió adequada per garantir-ne la sostenibilitat. La gestió racional dels recursos es comença a regular molt recentment de la mà del dret ambiental. En aquest sentit, la gestió del recurs s’hauria de basar en el principi de precaució per garantir un bon ús, o ús sostenible, que preservi el recurs. També s’hauria d’actuar partint del principi de la utilització de la millor tecnologia disponible, per ser tan eficients com sigui possible a l’hora de consumir l’aigua. La intenció d’aquest llibre és aprofundir en el marc jurídic actual per estudiar el potencial que ofereix per a l’estalvi d’aigua, inclosos els recents canvis normatius motivats per la crisi econòmica actual. Aquesta anàlisi va més enllà de la regulació dels mecanismes d’estalvi lligats a l’edificació, i aborda la necessitat actual de fer accessibles els recursos hídrics de menor qualitat que l’aigua potable. Així, doncs, s’analitza amb profunditat quin és marc jurídic per aprofitar les aigües de pluja, aigües subterrànies, aigües regenerades i aigües grises. Finalment, aquest estudi no s’ha plantejat exclusivament des d’una perspectiva jurídica, sinó que, tenint en compte la complexitat i la transversalitat de temes que afecten l’estalvi de l’aigua, així com la formació de l’autor, s’han tingut en compte altres disciplines científiques amb l’objectiu d’analitzar la problemàtica des d’una perspectiva holística.
La presente publicación se ocupa, desde una perspectiva investigadora policial, de los delitos regulados por los artículos 325 a 331 del Código Penal español. No obstante, la práctica totalidad del libro se centra en el tipo básico del delito ecológico tradicional, regulado en el artículo 325 CP.
En sus páginas se puede observar cómo la práctica policial debe adaptarse a las corrientes jurisprudenciales para desarrollar un trabajo de calidad, trabajo que se inicia con los denominados “atestados especializados”, confeccionados bajo las órdenes de los fiscales provinciales delegados en Medio Ambiente, para poder llevar a cabo, con el mínimo de problemas procesales posible, la “imputación policial” de los presuntos autores de estas conductas penales y su posterior enjuiciamiento.
También se explican los distintos procesos de investigación que se pueden dar en este tipo de delitos, lo que nos lleva a adentrarnos en las diferentes técnicas de investigación de que se pueden servir los diferentes cuerpos policiales, ya sean estatales, autonómicos o locales. Como resultado de todo ello, se detalla la confección y tramitación de un atestado especializado tipo en esta materia, que puede servir de guía, sobre todo, a las policías menos experimentadas en las investigaciones ambientales.
Los riesgos tecnológicos, rasgo característico de la sociedad del riesgo contemporánea y producto del masivo desarrollo tecnológico-industrial originado en el paradigma de la dominación de la naturaleza, generan consecuencias más a allá de los planos económico, social y cultural, para impactar en el ámbito político y jurídico. La presente publicación se dedica a analizar sus orígenes y principales características, así como el rol del Derecho ambiental en su gestión en el marco del Estado social y democrático de Derecho.
La necesidad de combatir el impacto ambiental que generan las edificaciones, no sólo durante su construcción sino también durante toda su vida útil, comportan la aparición del régimen jurídico de la edificación sostenible. El punto de partida de la nueva regulación tiene como principal objetivo que todos los Estados miembros dispongan de una legislación en materia de construcción que impulse el ahorro de energía, para así poder alcanzar los objetivos de reducción de gases de efecto invernadero establecidos en el Protocolo de Kyoto. Cataluña se convierte en la primera comunidad autónoma del Estado español en regular la edificación sostenible. Esta normativa se redactó con anterioridad al Código Técnico de la Edificación, con la consiguiente necesidad de coordinar ambas normativas y saber cuál resulta de aplicación en cada caso, atendiendo a los niveles de mayor protección ambiental exigibles. Este trabajo pretende explicar el régimen jurídico de la edificación sostenible, para que todos los agentes de la edificación, desde promotores, proyectistas y constructores hasta propietarios y usuarios, tomen conciencia de que los nuevos criterios ambientales establecidos son viables, y de que su aplicación puede contribuir significativamente a la reducción del consumo de los recursos ambientales limitados de que disponemos, como el suelo, el agua, los materiales y la energía.
Especial referència als municipis
La generalització de l’ús de la il·luminació artificial ha permès el desenvolupament d’activitats humanes en hores de foscor. Tanmateix, el seu ús irracional ha comportat l’aparició d’un nou fenomen: la contaminació lumínica. Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, així com del Decret 82/2005 que la desenvolupa, ha estat la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol a dotar-se d’una normativa per prevenir aquest fenomen. Aquesta normativa atribueix un gran nombre de competències als municipis, per als quals suposa una tasca ingent incorporar-les en la seva gestió: zonificació del terme municipal, creació de procediments d’intervenció administrativa, aprovació d’instruments per a la gestió de l’enllumenat públic, etc.
El paper preponderant que han de desenvolupar els municipis en aquest nou àmbit competencial es contraposa amb la manca generalitzada de coneixement sobre la matèria per part d’aquests, així com amb l’escassetat de mitjans tècnics i econòmics de què disposen. Davant la necessitat dels municipis de fer una lectura en clau local d’aquesta normativa, i constatada l’evidència de la manca d’implantació d’aquest nou àmbit de regulació, aquesta publicació ofereix als municipis una eina pràctica per integrar en la seva gestió la protecció del cel nocturn, la qual contribuirà a un important estalvi energètic i econòmic i, en darrer terme, a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible.
Transposició de la Directiva 2001/42/CE
Aquest treball pretén explicar la lògica que ha dut el legislador català a incloure la figura de l'informe ambiental en la fase de planificació i vol donar resposta, des de l'òptica jurídica, a la pregunta a la qual s’enfronta el professional en l'actualitat: què és un informe ambiental, quina finalitat té, quins requisits té i quina aplicabilitat pràctica té i en què es diferencia de l'estudi d'impacte ambiental.