- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
-
Estudis sobre Conflictes Socials
- Filosofia Psicologia
Mostrant articles per etiqueta: Filosofia Psicologia
Breu història del pensament medieval
El Renaixement i la modernitat no serien comprensibles sense l’edat mitjana. Els pensadors medievals aportaran noves solucions als reptes filosòfics fins al punt d’ultrapassar, després d’assimilar-la, la filosofia dels antics i fundar la filosofia moderna.
Salvador de Brocà ens presenta en aquest volum, tan suggeridor com suggestiu, un panorama general del pensament medieval convenientment equilibrat amb el seu context històric. Un text sintètic i escollit amb tot el que realment pot importar que sigui sabut per una persona formada en general, més enllà de l’especialista i acadèmic.
Dues visions
Dues visions (1964) ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canals havia previst de publicar i dels quals la censura espanyola del moment denegà l’autorització. Hem cregut adient d’oferir la totalitat del text programat en primera instància com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que ha restat inèdit fins ara.
Més enllà d’aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d’anàlisi historiogràfica, el lector trobarà el to de revulsiu —incitador, motivador— amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada del tòpic convencional.
Confutatio errorum quorundam magistrorum
El poder en litigi entre l'Església i l'Imperi fou una de les qüestions més debatudes per la filosofia política medieval i la que més influència tingué en els segles posteriors. L'opuscle inèdit de Guiu Terrena, Refutació dels errors de certs mestres (1327), és, sens dubte, un testimoni destacat d'aquest conflicte. Arran d'una consulta del Papa Joan XXII, Guiu Terrena presentà una argumentació rigorosa a favor de la potestat papal, en contra de les pretensions imperials defensades per Marsili de Pàdua en el Defensor pacis. En elaborar els principis doctrinals sobre els quals es fonamentava la crítica curialista al Defensor pacis, Guiu Terrena en preparà la condemna papal. Amb una gran versatilitat intel·lectual, desembullà les qüestions històriques, lògiques, jurídiques i exegètiques latents en el conflicte. L'opuscle és una peça clau per a entendre el context històric de la confrontació de poders a l'edat mitjana.
Tres tractats sobre l’art de la medicina
En aquest volum Joana Zaragoza i Gras posa un gra de sorra al coneixement de la figura de Galè amb tres dels seus escrits filosòfics: Exhortació a la medicina o Protrèptic, Sobre la millor doctrina i Sobre les escoles: consells als qui s'inicien. El rerefons dels tres tractats és el mateix: la paideia, és a dir, l'educació, l'eina mitjançant la qual els homes de la societat grega es formaven com a individus, en aquest cas adreçat als alumnes que un dia arribarien a ser metges.
Aquest llibre compta amb un pròleg de Carlos García Gual, on esbossa la biografia del nostre autor i emmarca el món que va crear aquests tipus d'escrits. Al fil de l'esperit crític de Galè, tot seguit es troba una introducció de Mario Vegetti, que analitza les diverses sectes mèdiques i demostra que Galè va ser el refundador de la medicina, fent «de la dimensió filosòfica un tret constitutiu i discriminant del perfil del veritable metge».
Entrevista a la curadora del llibre
¡Guerra a Dios! acompanyat de Dios
Els textos dels humanistes Joaquim Maria Bartrina i Francesc Sunyer Capdevila mostren una correspondència ideològica pel que fa a la defensa de la llibertat de pensament envers la dogmàtica teologal. Ambdues reflexions, que foren escrites en un context de resposta a posicionaments creacionistes, coincidideixen en la predominança del posicionament materialista i evolucionista a l’hora de reflexionar sobre la historicitat de les societats i de llurs formes polítiques. Els opuscles, acarats per primera vegada, són una conseqüència de l’emergència de posicionaments intel·lectuals-polítics (republicans) identificats amb la necessitat de democratitzar la cultura, amb la laïcitat, el racionalisme i l’aposta per la transformació social, en l’etapa de revolució democràtica que transcorre entre 1868 i 1873.
Vivir lo extraño
En ciertos ámbitos del conocimiento científico, filosófico y literario se denomina extrañamiento a un modo de transformación radical de la experiencia. Partiendo de la clínica psiquiátrica, este libro propone una definición del déficit de familiaridad, que abarque desde la síntesis pasiva del sentido, a la actividad cognoscente y práctica del hombre en el mundo, y que abra nuevas vías de comprensión de algunos síndromes psiquiátricos clásicos, desde una perspectiva fenomenológica de la percepción, la conciencia y la subjetividad.
Languages Bioinspired Approaches
This volume includes several articles in the area of bioinspired approaches to formal language theory that were presented and discussed in the GRLMC weekly seminars. Following the tradition of interaction between biology, language and computer science, the contributions provide new ideas, tools and formalisms for the description, analysis and processing of natural and artificial languages.
Sobreamor
Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn cArabî, Ramon Llull
El sobreamor —una forma d’amor present en Ramon Llull, Ausiàs March, Ibn Zaydûn i Ibn cArabî— designa un amor excessiu que, en comportar tant de sobresdolor, duu l’amant a allunyar-se de l’amat. Llavors, en la llunyania, l’amant experimenta un sentiment d’estranyesa tan nou que la ignorància que en resulta li esdevé penyora d’innocència.
En aquest assaig tocant al sobreamor Jad Hatem ens invita a reflexionar entorn de les seves grans preocupacions: com establir ponts de diàleg entre les diferents disciplines (fenomenologia de la religió, poesia i filosofia) i entre les diverses cultures (cristiana i islàmica, especialment). Amb aquest fi, confronta dos pensadors vigorosos, Ramon Llull i d’Ibn cArabî, amb dos poetes apassionats, Ausiàs March i Ibn Zaydûn. Si l’obra dels pensadors ens arriba en forma de dues imposants armades doctrinals, enmig de les quals la poesia hi té una posició més aviat modesta, l’obra dels poetes se’ns presenta en forma de dues altives caravel·les empeses pel vent indeturable de ritmes i rimes.
Traducció del text a càrrec d'Elena de la Cruz Vergari.
Tractatus brevis de modis distinctionum
Edició a cura de Celia López Alcalde i Josep Batalla. Introducció de Claus A. Andersen. Col·laboració de Robert D. Hughes
El Tractatus brevis de modis distinctionum —editat críticament per primera vegada— és un text filosòfic breu, atribuït de vegades a Antoni Andreu. Tanmateix, els editors que han treballat sobre els manuscrits que ens l'han transmès han establert que cal assignar-lo al teòleg i filòsof franciscà del segle XIV, Pere Tomàs. Aquest breu tractat, desenvolupant idees de Duns Escot i d'altres autors, exposa una teoria sobre els modes d'identitat i de distinció presents en la realitat. Els set modes de distinció que proposa exerciren una gran influència sobre els filòsofs de la baixa edat mitjana.
Pere Tomàs (1280-1340) fou un dels mestres més influents de l’estudi franciscà establert a Barcelona. Els seus escrits testimonien l’alt nivell que la filosofia i la teologia havien assolit a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV. Probablement, no fou deixeble directe de Duns Escot, tanmateix, en fou un decidit seguidor fins al punt d’esdevenir un del màxims representants de l’escotisme incipient.
Disputa entre la fe i l'enteniment
Introducció, traducció i notes a cura de Josep Batalla i Alexander Fidora
La fe és només una adhesió emocional o és també una opció racional? Això és el que Ramon Llull es demana en la Disputatio fidei et intellectus, escrita a Montpeller l'any 1303. En un brillant diàleg literari, l'autor mallorquí posa en escena dues figures al·legòriques: la Fe, sempre cautelosa i circumspecta, i el seu germà l'Enteniment, molt més adelerat i agosarat. Tots dos, amb arguments i contra-arguments, debaten si els articles bàsics de la fe cristiana, és a saber, la Trinitat, l'encarnació, la creació a partir del no-res i la resurrecció dels cossos són demostrables per raons innegables (rationes necessariae). La resposta de Llull és afirmativa: la raó, entesa com a principi dinàmic, pot arribar a un coneixement estructural de la fe, que fins i tot abasta els seus misteris més pregons. La introducció situa en el seu context medieval el concepte no reduccionista que Llull té de la relació entre la fe i la raó, alhora que valora críticament el seu abast sistemàtic.