Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Cartes. Antologia
La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és un forma literària tan antiga com l’escriptura mateixa. Hi hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb els quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.
A diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem e-mails sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
El temps en la poesia catalana contemporània
En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana —com totes les literatures— és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat.
Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l’obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir.
Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'intentar-ho.
Insular corazón
Virgilio Piñera, 1912-2012
Uno de los cansados ritos que impone la tradición es la conmemoración de un centenario: ya sea éste el natalicio de un escritor o la celebración de una fecha. Pero más allá de la marca temporal que apenas lo ilumina para desaparecer, la obra del escritor perdura en la memoria de los lectores construyendo su identidad civil frente a la imaginaria épica colectiva de la Historia. La única geografía que el escritor conoce, aquél que escribe y se escribe, es la libertad.
Estudis de Literatura Oral Popular, 1
La figura i l'obra dels germans Grimm
Enguany es commemora el bicentenari de la publicació del primer volum dels Kinder- und Hausmärchen (1812), dels germans Jacob i Wilhelm Grimm, obra que, a més del seu indiscutible valor com a peça literària universal, va suposar l’inici de l’estudi de la rondallística com a disciplina científica. Per aquest motiu, creiem que la millor manera de començar aquesta revista és fer-ho amb un dossier monogràfic dedicat a «La figura i l’obra dels germans Grimm», format per sis articles que estudien, des de diferents perspectives, aspectes concrets i àmbits diversos (tots complementaris) de la seva obra, des d’un context internacional.
The Brothers Grimm: their Lives and Works
This year is the bicentenary of the publication of Jacob and Wilhelm Grimm’s first volume of Kinder- und Hausmärchen (1812), which, as well as having an undeniable value as a piece of universal literature, marked the beginning of the study of folk tales as a scientific discipline. For this reason, we believe that the best start to this journal is a monographic edition dedicated to “The life and work of the brothers Grimm”, consisting of six articles that study particular aspects and a variety of complementary areas of their work from several perspectives and in an international context.
Accedeix als articles a la web de la revista
Poesia escènica III: mirades sobre l'amor i la vida (1956-1962)
Poesia escènica III: mirades sobre l’amor i la vida (1956-1962) aplega quatre obres de l’anomenat teatre “literari” de Joan Brossa, quatre exemples de l’etapa de maduresa que permeten apropar-nos a la seva idea de l’amor i la vida. D’una manera o altra, a Aquí al bosc, El bell lloc, Olga sola i Cavall al fons l’amor hi és present. Les diferents generacions ens mostren diversos modes d’estimació: des de la noia que es busca a si mateixa per culpa d’un amor no correspost a l’afecte envers la persona amb qui s’ha compartit tota la vida o a l’amor inexpressable.
El que defineix millor, però, aquestes peces és el llenguatge poètic i la construcció dels diàlegs. La barreja de la força poètica metafòrica dels parlaments amb la quotidianitat que aclapara els personatges produeix un contrast incendiari. Cada intervenció és contestada amb frases que aparentment no hi tenen cap relació. No obstant això, cal buscar la connexió per vies que van més enllà de la lògica racional. Els arguments segueixen una narrativa que s’aparta de les lleis de causa-conseqüència i es mouen amb pautes habituals en el món poètic: la juxtaposició, la metàfora i el contrast.
Dins i fora del teatre, dins i fora del llenguatge, aquestes obres són tot un repte per a un espectador que Brossa mai no volia passiu. Per a ell escriure teatre de “text” era crear una realitat fictícia a fi de plantejar enigmes que desenvolupessin la capacitat interpretativa i crítica del receptor.
Poesia escènica II: strip-tease i teatre irregular (1966-1967)
Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un gènere inusual en el teatre culte, molt propi d’una època. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l’estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l’anomenat “Strip-tease català” interpretat per Christa Leem al programa “Mirador” el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).
Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d’haver vist uns pocs espectacles d’aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d’originalitat. Segons Xavier Fàbregas: “En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d’una nova modalitat de transformisme en el qual l’acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l’espectador”. De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els gèneres “accionals” (peces en les quals no hi ha gairebé diàleg i en què l’escriptura és totalment didascàlica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement “accions espectacle”, la qual cosa justifica la cua del títol (“i teatre irregular”).
Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plàstica, moviment, llenguatge poètic, etc. A partir d’un gènere vulgar, el poeta aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l’espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.
Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 1
El número 1 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta estudios centrados en el ámbito de Español como Lengua Extranjera que se caracterizan por abordar el estado de la cuestión de los temas tratados y exponer las perspectivas de trabajo en cada uno de ellos. Si bien el presente número se centra básicamente en la Enseñanza de Español como Lengua Extranjera, queremos subrayar el hecho de que muchos de los aspectos teóricos y metodológicos expuestos son extensibles a la enseñanza de otros idiomas. Asimismo, la voz autorizada de los autores de cada uno de los trabajos conlleva que este número deba considerarse, sobre todo, como un foro de exposición, reflexión y debate de las principales tendencias y logros conseguidos hasta el momento en cada uno de los temas tratados para, de este modo, abordar con garantías el futuro del ámbito de la enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras.
Accede a los artículos desde la web de la revista
Seminari Gabriel Ferrater: Gosar poder
Durant el mes de març de 2012 —any en què es commemorava, amb pocs dies de diferència, el 90è aniversari del seu naixement i el 40è de la seva mort— el Centre de Lectura de Reus va retre un homenatge al poeta i intel·lectual Gabriel Ferrater i Soler, nascut a Reus el 20 de maig de 1922. El volum recull les ponències fetes durant el seminari sobre la seva vida i obra.
Languages Mathematical Approaches
This volume contains a collection of articles that present mathematical approaches to languages. The included works were discussed at the weekly seminars organized by the GRLMC.
Linguistics, computer science and formal languages have had a mutual influence over the years. Following this tradition of interaction, the articles in this issue provide multidisciplinary approaches which can improve the processing of natural and artificial languages.
Networks of Bioinspired Processors
This volume aims to provide a state-of-the-art of the work recently done, by some relevant Spanish Research Groups, in the area of nets of processors.
It could be interesting for a wide spectrum of audience: from mathematicians and linguists to computer scientists that are looking for efficient new models of computation to apply to their problems.