Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic
El Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic és una obra col·lectiva i interuniversitària fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. El Repertori pretén fer accessible als investigadors la informació bibliogràfica i de contingut referida als estudis i les col·leccions de literatura popular i folklore de l’àmbit català, així com els treballs biogràfics i crítics dedicats als seus autors i a les institucions més actives d’aquest període.
La aurora y el poniente (Borges 1899-1999)
La aurora y el poniente recoge las aportaciones realizadas en el marco del Simposio Internacional Borges (1899-1999) organizado por la Universidad Rovira i Virgili y la Universidad de Lleida en noviembre de 1999.
Paraules i colors: Mercè Macip, bibliotecària
"La senyora Macip va ser la nostra primera bibliotecària. Abans de la seva arribada la biblioteca universitària era d’escassíssima entitat; en realitat no existia. La senyora Macip, pràcticament va començar des del punt zero; d’aquí el seu mèrit. Crec que per reconèixer i valorar, amb perspectiva històrica, la seva feina professional, seria oportú situar-nos en els anys inicials a començament dels setanta del segle XX, ara una mica llunyans. Recordo que en les primeres reunions de l’incipient claustre, quan es plantejaven les prioritats de la casa, el professorat, en una comprensible unanimitat, coincidia en la urgència de disposar d’una biblioteca eficaç. "
Traces
En aquest llibre Joaquim Mallafrè ens ofereix un breu tast de fragments de versos i poemes magníficament traduïts al català. Hi trobareu textos de Samuel Johnson, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, Robert Graves, W. H. Auden, Henry Reed i Josep Carner
Deu poemes universals
Aquests darrers anys el Servei Lingüístic de la URV, dins de les activitats d’acollida lingüística i cultural de l’estudiantat internacional, ha realitzat, per Sant Jordi, una lectura de poemes en les llengües d’origen dels estudiants d’intercanvi. L’èxit de l’activitat, així com la possibilitat d’ampliar-ne l’abast, ens ha portat a la publicació de Deu poemes universals.
El recull, que es troba en deu llengües diferents amb la seva traducció al català, és una mostra del multilingüisme present a la nostra societat i, molt especialment, a la nostra universitat. A través d’ells, mitjançant la universalitat del llenguatge poètic, volem posar, a l’abast de tots, els poemes d’amor de segles i literatures diferents que ens fan sentir la llengua. Volem fer partíceps de tot el conjunt de sentiments que és la diada de Sant Jordi a les persones que fan una estada a la nostra universitat provinents d’altres països, i alhora volem acostar la realitat lingüística de les aules de la nostra universitat a la societat.
Autors presents a l’antologia poètica: Arthur Rimbaud, Yunus Emre, Mihai Eminescu, Edgar Allan Poe, Jaroslav Vrchlicky, Guittone d’Arezzo, Rainer Maria Rilke, Olavo Bilac, Rubén Darío i Joan Salvat-Papasseit.
Translatar i transferir
La transmissió dels textos i el saber (1200-1500)
Actes del I Col·loqui Internacional del grup Narpan
Les obres medievals es van transmetre manuscrites, i aquesta transmissió estava subjecta a moltes condicions. En aquest volum es tracta de la còpia material dels textos, de la traducció de continguts d’una llengua a una altra i també de la difusió de coneixements en sentit ampli, d’aquí els cinc blocs temàtics en què s’engloben els setze treballs oferts: «El taller de còpia», «La traducció i la glossa», «El saber i la llengua vernacla», «La transmissió del text poètic» i «La cort, centre de transmissió». El contingut toca un ventall d’obres del patrimoni cultural català —de Ramon Llull i Jaume I als cançoners de poesia del segle xv—, i incideix de ple en el context europeu d'aquesta literatura, com es pot veure a les contribucions relatives a textos occitans, francesos i italians.
Alejandra Pizarnik: vida, obra y principales símbolos poéticos
La escritora argentina Alejandra Pizarnik inicia desde la adolescencia un viaje poético que la lleva a construir su propia realidad a través de la palabra, camino que culminará con su personal descenso a los infiernos desde un jardín supuestamente edénico. Este estudio intenta descifrar las claves de la poesía pizarnikiana, capaz de ahondar en los sentimientos más oscuros de la vida a través de un lenguaje simbólico difícil pero fecundo.
Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX)
En l’extens període comprès entre finals del segle XVI i començaments del segle XX, l’èpica no va deixar de ser conreada pels poetes catalans, encara que fos en altres llengües; i, a més, la seva influència es va estendre fins a modalitats literàries diferents, com ara la tragèdia, i a altres arts, com ara l’òpera. Fora de les obres de Verdaguer, però, el gènere encara compta amb escassa tradició d’estudi a casa nostra. Amb el volum Formes modernes de l’èpica (del segle XVI al segle XX), format per sis ponències a càrrec d’especialistes de diversos àmbits de la història cultural i literària catalana, l’Aula Carles Riba ha volgut impulsar la recerca sobre el conreu literari del gènere i també sobre les seves irradiacions al teatre i la música. Els treballs permeten al lector d’acostar-se a la producció d’autors com Joan Pujol, Bartomeu Tormo, Ramon Muns, Francesc Pelagi Briz, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, i compositors com Felip Pedrell i Enric Morera, entre altres, que il·lustren amb claredat la pervivència i l’evolució de l’èpica al llarg dels segles.
Sonets d'amor
Guittone d’Arezzo fou sens dubte un dels autors més rellevants de la generació de poetes italians immediatament anterior a Dante Alighieri, aquella que, a la Toscana dels municipis, recollia amb forta personalitat tant el llegat de la lírica trobadoresca provençal com el de la recent experiència de l’escola siciliana. Quan Guittone tenia uns trenta-cinc anys d’edat, experimentà una crisi espiritual i s’uní a la congregació dels frati gaudenti. Aquest fet condicionà la seva heterogènia producció, solcada per intenses contradiccions i diversament inspirada per la política, la religió i l’amor. Al costat de la seva important poesia de tema religiós, la seva etapa «anterior», de tipus amorós, reflecteix, com poques, les esquerdes i tensions, ètiques i estètiques, d’un món líric periclitat, que sovint expressa amb trets irònics i fins i tot sarcàstics.
Els trobadors i la croada de Ricard Cor de Lleó
Els trobadors inclosos en aquesta antologia posen en relleu els lligams que hi hagué entre la poesia trobadoresca i la ideologia de croada. Per la seva doble condició de protector de la cultura cortesa i de monarca vinculat a la croada, la persona de Ricard Cor de Lleó no se’ns mostra solament com un heroi amb perfils simbòlics (el «lleó» combatent com el descriuen els cronistes) sinó com el centre d’una sèrie de discursos poètics que expressen les ànsies i les recances vinculades a la reconquesta de Jerusalem. El corpus poètic dels croats trobadors no ofereix cap visió unificada de la croada. Ben al contrari, revela els múltiples dubtes que els medievals tenien sobre la viabilitat de l’empresa militar. Capficats per la possibilitat del desastre, els poetes donen veu a les contradiccions subjacents al moviment croat.