Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
La victòria de Pompeu Fabra
Antoni Rovira i Virgili es va adherir de manera incondicional a les propostes ortogràfiques i gramaticals de Pompeu Fabra quan aquestes propostes encara no tenien suport institucional. No va ser, doncs, una incorporació a un programa que ja hagués triomfat socialment i políticament. Aquest llibre, que aplega els articles i textos que, al llarg de la seva vida, Rovira i Virgili va dedicar a Pompeu Fabra, ens proporciona les claus polítiques i ideològiques que van conduir Rovira a descobrir que seguir el camí que traçava Pompeu Fabra era seguir el camí de la dignificació i la modernització de la llengua catalana.
Traducció literària
Aquest volum reuneix les conferències llegides en les Quartes Jornades de la Càtedra Josep Anton Baixeras, celebrades la tardor de 2017. Dedicades a la traducció literària, hi van participar alguns dels més prestigiosos traductors catalans: Dolors Udina, Francesc Parcerisas, Xavier Farré, Joaquim Mallafrè, Joan Cavallé i Albert Mestres. Gràcies a la claredat, la precisió i la passió amb què hi expliquen les seves experiències a l’hora d’anostrar textos escrits en altres llengües, penetrem en les vicissituds del difícil i apassionant art de la traducció.
Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra
Joan Martí i Castell ens ofereix una anàlisi primfilada de l’obra codificadora de Pompeu Fabra i de la ideologia que va guiar el seu criteri i la mesura amb què va fer les seves tries. Alhora n’assenyala la vigència. I, com que tota citació és selectiva, les referències de Fabra adduïdes i els comentaris que susciten a l’autor es converteixen també en ressonàncies de la manera com l’autor entén el procés de codificació i d’elaboració de la llengua literària. Aquesta coincidència té a veure en gran mesura amb la doctrina fabriana mateix, però també i per damunt de tot amb una manera d’entendre i de fer allò que el codificador, individual o col·legiat, porta entre mans. (Joan A. Argenter)
Uns i altres, literatura i traducció
Uns i altres, el llibre que el lector té a les mans, recull una part de la tasca de crítica literària i traductora de l’autor, sobre autors catalans i sobre mostres diverses de traducció. I ho fa sense abstraccions innecessàries, des de la visió del lector atent i de l’estudiós compromès. Vet aquí un recull, en dues parts ben diferenciades, on s’apleguen una colla notable de textos esparsos que Joaquim Mallafrè ha elaborat al llarg dels darrers anys.
Xavier Amorós o el temps recuperat
Xavier Amorós o el temps recuperat aplega diferents escrits relatius als recursos narratius d’Amorós i proposa la lectura global de la seva obra com un conjunt harmoniós d’objectes literaris de diversa mena —poesies, biografies, històries, crítiques, opinions, assajos, retrats—, que, utilitzant el pretext autobiogràfic i referits a la topografia reusenca, subministren un rellevant testimoni vivencial sobre els avatars socials entre 1931 i 1975.
Un segle i mig de cultura a Reus i Catalunya
L’any 1977 Pere Anguera va publicar el llibre El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana (Edicions 62) on repassava el camí recorregut des del 1859 fins al 1975 i feia «una crònica de la primera societat cultural reusenca i una de les davanteres del Principat, en la seva història interna». Ara, quaranta anys després, recopilar més d’un segle i mig de la cultura que el Centre ha generat resulta inabastable. La compilació d’articles que ha coordinat l’historiador Joan Navais és una bona aproximació a la història de la institució i permet veure les inquietuds culturals d’una societat que ha passat d’ensenyar a llegir i crear la primera biblioteca patrimonial de Catalunya a oferir una sèrie de serveis d’ampli abast i que inclouen: una biblioteca de referència amb més de 260.000 volums; un teatre imprescindible –el Teatre Bartrina–; un fons d’art reflex de l’època transcorreguda; ensenyaments artístics de dansa, teatre, música, escriptura i idiomes, i una continuada proposta d’activitats culturals i acadèmiques que acosten el Centre a intel·lectuals, escriptors i docents del país. L’edició d’aquesta publicació complementa l’exposició del mateix títol: «Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura», comissariada per Joan Navais, Marc Ferran i Jaume Massó i organitzada pel Museu de Reus i el Centre de Lectura en el marc de «2017 Reus Capital de la Cultura Catalana».
Ressó de japonisme
Aquest estudi aprofundeix en la col·lecció de literatura artística japonesa que conserva la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, donada pel Sr. Joan Ribes Daura. Es tracta d’una col·lecció de 29 llibres i 140 revistes que contenen gravats a color sobre seda i paper, centenars de fototípies de la més alta qualitat i, a més, inclou textos descriptius i articles crítics que són un exemple dels primers estudis de la història de l’art al Japó. La investigació abasta un estudi del donant, el context de la col·lecció en el col·leccionisme d’art japonès a Catalunya a principis del segle xx, i el seu origen amb les editorials Shimbi Shoin i The Kokka Publishing Company. Per últim, inclou una aproximació de la singularitat de la col·lecció i una descripció catalogràfica dels 29 llibres. Tot això sorgeix del treball d’investigació «La donació d’estampes i gravats japonesos de Joan Ribes Daura (1900-1983) al Centre de Lectura de Reus (1972)» i del recull d’articles sobre aquest tema publicats a la revista digital del Centre de Lectura.
Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 7
El número 7 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta cuatro estudios centrados en diferentes ámbitos de la enseñanza y aprendizaje de lenguas, trabajos en los que, como se indica a continuación de manera resumida, se abordan cuestiones de muy diferente índole: la comprensión lectora, el desarrollo de las competencias lexicográficas, la información cultural en los diccionarios ELE y los efectos del contexto educativo en el desarrollo del uso del sujeto pronominal.
Revista Internacional de Lenguas Extranjeras, 6
El número 6 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta tres estudios centrados en diferentes ámbitos de la enseñanza y aprendizaje de lenguas, trabajos en los que, como se indica a continuación de manera resumida, se abordan cuestiones de muy diferente índole: el desarrollo del pensamiento crítico y de una conciencia social crítica en un curso de nivel intermedio B1 de español, la comprensión lectora en ELE y las prácticas virtuales en Second Life.
La gestió del patrimoni literari
Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès
El patrimoni literari pot esdevenir una «eina» on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir agent socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament l’objectiu d’aquesta publicació és evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari perquè es (re)conegui com a propi al si d’una societat i sobrevisqui al pas del temps reconeixent-li i reivindicant-ne la importància en termes identitaris, de cohesió social i econòmics, com a motor de desenvolupament.
Per aconseguir-ho es comença investigant sobre el concepte de patrimoni literari, entès com a (poli)sistema, per després conceptualitzar-ne la gestió. Seguidament, es fa una aproximació, amb voluntat comparativa, a l’estat de la qüestió de la gestió a Catalunya i a Anglaterra, per acabar creant un model de valoració de la gestió del patrimoni literari. Finalment, s’exposen les conclusions pertinents amb la voluntat de posicionar el patrimoni literari en la centralitat del sistema cultural català.