Mostrant articles per etiqueta: Arola Editors

Sonets de l'Hort de Palmeres

Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s’inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. “Com es fa un testament?” es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.

Compra el llibre

L'encontre dels seus dibuixos amb el surrealisme francès

L’artista surrealista Remedios Varo va nàixer a Anglès (1908-1963), a la comarca de la Selva, un dels entorns amb més històries de màgia natural i encanteris. Tot i que l’artista catalana va romandre poc temps en aquestes terres gironines, la influència d’aquest context és fonamental per a entendre el seu món. Aquest any, 2013, commemorem el 50è aniversari de la seua mort. El llibre, que és l’adaptació de la tesi doctoral d’Eva Cortès, tracta dels dibuixos surrealistes dels anys viscuts a París i dels primers de la seva vida a Mèxic D.F., on va viure exiliada des de 1942. Remedios Varo va participar en el grup surrealista francès d’André Breton, i la seva trajectòria s’enriqueix i culmina amb un estil propi on es creen harmonies musicals fantàstiques, equilibris impossibles a través de personatges i estranys elements mecànics inventats per a les seves pintures. L’autora, a través d’entrevistes, ha inclòs el parer de persones molt properes a Remedios Varo que la van conèixer i que han tingut un paper molt rellevant en la cultura mexicana: Ida Rodríguez Prampolini, Juliana Gonzàlez, Federico Àlvarez Arregui i Norah Horna. També han estat decisius els testimonis de la seva neboda, Beatriz Varo, i de l’historiador d’Anglès Emili Rams. Amb aquest estudi, Eva Cortès fa una important aportació que ajudarà a difondre el valor i la importància de l’obra de l’artista Remedios Varo, la qual es mereix un espai privilegiat en la història de l’art universal.

Compra el llibre

Poesia escènica III: mirades sobre l’amor i la vida (1956-1962) aplega quatre obres de l’anomenat teatre “literari” de Joan Brossa, quatre exemples de l’etapa de maduresa que permeten apropar-nos a la seva idea de l’amor i la vida. D’una manera o altra, a Aquí al bosc, El bell lloc, Olga sola i Cavall al fons l’amor hi és present. Les diferents generacions ens mostren diversos modes d’estimació: des de la noia que es busca a si mateixa per culpa d’un amor no correspost a l’afecte envers la persona amb qui s’ha compartit tota la vida o a l’amor inexpressable.

El que defineix millor, però, aquestes peces és el llenguatge poètic i la construcció dels diàlegs. La barreja de la força poètica metafòrica dels parlaments amb la quotidianitat que aclapara els personatges produeix un contrast incendiari. Cada intervenció és contestada amb frases que aparentment no hi tenen cap relació. No obstant això, cal buscar la connexió per vies que van més enllà de la lògica racional. Els arguments segueixen una narrativa que s’aparta de les lleis de causa-conseqüència i es mouen amb pautes habituals en el món poètic: la juxtaposició, la metàfora i el contrast.

Dins i fora del teatre, dins i fora del llenguatge, aquestes obres són tot un repte per a un espectador que Brossa mai no volia passiu. Per a ell escriure teatre de “text” era crear una realitat fictícia a fi de plantejar enigmes que desenvolupessin la capacitat interpretativa i crítica del receptor.

Compra el llibre

Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un gènere inusual en el teatre culte, molt propi d’una època. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l’estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l’anomenat “Strip-tease català” interpretat per Christa Leem al programa “Mirador” el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).

Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d’haver vist uns pocs espectacles d’aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d’originalitat. Segons Xavier Fàbregas: “En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d’una nova modalitat de transformisme en el qual l’acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l’espectador”. De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els gèneres “accionals” (peces en les quals no hi ha gairebé diàleg i en què l’escriptura és totalment didascàlica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement “accions espectacle”, la qual cosa justifica la cua del títol (“i teatre irregular”).

Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plàstica, moviment, llenguatge poètic, etc. A partir d’un gènere vulgar, el poeta aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l’espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.

Compra el llibre

El gènere de la polis. La trajectòria de les dones en el catalanisme polític presenta els resultats d’una àmplia i polièdrica recerca sobre els imaginaris col·lectius que han fonamentat el sexisme en la política catalana contemporània. En un ampli estudi d’ordre historiogràfic i politològic s’examina el rol de les dones des de finals de segle XIX fins a la recuperació de la democràcia i l’autogovern en la qual les Jornades Catalanes de la Dona (1976) en foren una fita ciutadana. L’obra constitueix una anàlisi qualitativa a partir de 21 entrevistes a regidores en municipis de Catalunya en les legislatures entre 1979 i 2007. El tractament estadístic de les dades quantitatives de regidores, alcaldesses, conselleres comarcals i diputades provincials mostra que, tot i la infrarepresentació femenina, s’havia produït un avenç en les polítiques de dones. I es confirma així el vell lema “les dones sabem que sabem”.

Compra el llibre en paper

Compra el llibre digital

Durant el mes de març de 2012 —any en què es commemorava, amb pocs dies de diferència, el 90è aniversari del seu naixement i el 40è de la seva mort— el Centre de Lectura de Reus va retre un homenatge al poeta i intel·lectual Gabriel Ferrater i Soler, nascut a Reus el 20 de maig de 1922. El volum recull les ponències fetes durant el seminari sobre la seva vida i obra.

Compra el llibre

Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma

Fins no fa gaire, es veia el món clàssic des d’una mirada androcèntrica, en què el paper de la dona quedava molt desvirtuat. Afortunadament, cada vegada són més els estudis que intenten demostrar que, si bé la dona no va gaudir a Grècia i a Roma dels mateixos privilegis que els homes, el seu paper en aquestes societats va ser bastant més rellevant que el que ens transmeten alguns autors clàssics. Per què es creen unes determinades històries mítiques? Quins eren els rols i els espais de les dones? En quin moment de la història grega i romana van passar de l’oíkos, espai privat, a la polis, espai públic? Aquestes i altres preguntes troben resposta en el volum que ara teniu a les mans. Les i els investigadors ens endinsen en aquest món clàssic que, tot i estar molt allunyat cronològicament, ens és molt proper a causa de la pervivència d’una ideologia i d’un poder patriarcal que ens ha quedat com a llegat.

Aquest llibre ens ajuda a comprendre el món actual, ens fa paleses les nostres arrels culturals i ens dóna una mirada diferent sobre les dones del món grec i romà que esperem que ajudi a retirar el vel d’incertesa i mite amb què durant molts anys han estat embolcallades.

Compra el llibre en paper

Compra el llibre digital

La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s’impregna de l’alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l’ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l’Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l’art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòrico-platònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l’Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d’una prisca theologia. El testimoniatge d’aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l’art…, de l’art que, com deia L. Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»

Compra el llibre