La guerra de 1936–1939 va conduir a l’exili polític de molts espanyols que havien lluitat al front republicà o havien defensat la República des de diferents conviccions ideològiques, de vegades enfrontades entre si, però amb l’ideal comú de la lluita contra el feixisme. Molts intel·lectuals es van veure obligats a abandonar el país i en aquests últims anys s’ha volgut recuperar la memòria històrica d’aquella diàspora. Els treballs que s’inclouen en aquest llibre constitueixen una aportació a l’estudi i divulgació de l’obra de les persones que van haver de deixar la seva terra, amb l’esperança d’un retorn que mai va arribar a complir-se.
Aquest llibre observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques de pagesos del Camp de Tarragona, a la Selva del Camp, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX. Al llarg d’aquests segles, els pagesos i les economies agràries en general s’han vist sotmesos a un procés de progressiva dependència respecte a l’economia de mercat, que els ha empès a crear els mecanismes necessaris per adaptar-se a les noves situacions. Les pràctiques dels pagesos per assegurar la seva reproducció social s’han dut a terme gestionant els recursos propis de les famílies i, d’aquesta manera, les formes d’herència i de matrimoni han estat utilitzades estratègicament per regular la continuïtat del grup i del patrimoni familiar a cada generació. En la mesura en que la terra, la força de treball i els instruments de treball se sofistiquen i entren en la lògica del mercat, els pagesos es troben abocats a buscar nous mitjans, aquest cop externs a la casa, que els permetin seguir exercint l’activitat econòmica i mantenir la posició de grup social que, encara a hores d’ara, identifica la societat agrària catalana. La pluriactivitat econòmica i l’endeutament s’han revelat com a estratègies recurrents entre els pagesos per superar els moments de crisi, ho eren al segle XVIII i ho són avui. Un altre factor extern, consubstancial a la realitat agrària actual, és l’associacionisme agrari que sorgeix al darrer quart del segle XIX per afrontar una situació de crisi social i econòmica, que, lluny de resoldre’s, ens ha portat fins a la situació actual de reducció dràstica d’unes explotacions pageses que cada cop tenen més dificultats per assegurar la continuïtat.
Los riesgos tecnológicos, rasgo característico de la sociedad del riesgo contemporánea y producto del masivo desarrollo tecnológico-industrial originado en el paradigma de la dominación de la naturaleza, generan consecuencias más a allá de los planos económico, social y cultural, para impactar en el ámbito político y jurídico. La presente publicación se dedica a analizar sus orígenes y principales características, así como el rol del Derecho ambiental en su gestión en el marco del Estado social y democrático de Derecho.
La necesidad de combatir el impacto ambiental que generan las edificaciones, no sólo durante su construcción sino también durante toda su vida útil, comportan la aparición del régimen jurídico de la edificación sostenible. El punto de partida de la nueva regulación tiene como principal objetivo que todos los Estados miembros dispongan de una legislación en materia de construcción que impulse el ahorro de energía, para así poder alcanzar los objetivos de reducción de gases de efecto invernadero establecidos en el Protocolo de Kyoto. Cataluña se convierte en la primera comunidad autónoma del Estado español en regular la edificación sostenible. Esta normativa se redactó con anterioridad al Código Técnico de la Edificación, con la consiguiente necesidad de coordinar ambas normativas y saber cuál resulta de aplicación en cada caso, atendiendo a los niveles de mayor protección ambiental exigibles. Este trabajo pretende explicar el régimen jurídico de la edificación sostenible, para que todos los agentes de la edificación, desde promotores, proyectistas y constructores hasta propietarios y usuarios, tomen conciencia de que los nuevos criterios ambientales establecidos son viables, y de que su aplicación puede contribuir significativamente a la reducción del consumo de los recursos ambientales limitados de que disponemos, como el suelo, el agua, los materiales y la energía.
Especial referència als municipis
La generalització de l’ús de la il·luminació artificial ha permès el desenvolupament d’activitats humanes en hores de foscor. Tanmateix, el seu ús irracional ha comportat l’aparició d’un nou fenomen: la contaminació lumínica. Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, així com del Decret 82/2005 que la desenvolupa, ha estat la primera comunitat autònoma de l’Estat espanyol a dotar-se d’una normativa per prevenir aquest fenomen. Aquesta normativa atribueix un gran nombre de competències als municipis, per als quals suposa una tasca ingent incorporar-les en la seva gestió: zonificació del terme municipal, creació de procediments d’intervenció administrativa, aprovació d’instruments per a la gestió de l’enllumenat públic, etc.
El paper preponderant que han de desenvolupar els municipis en aquest nou àmbit competencial es contraposa amb la manca generalitzada de coneixement sobre la matèria per part d’aquests, així com amb l’escassetat de mitjans tècnics i econòmics de què disposen. Davant la necessitat dels municipis de fer una lectura en clau local d’aquesta normativa, i constatada l’evidència de la manca d’implantació d’aquest nou àmbit de regulació, aquesta publicació ofereix als municipis una eina pràctica per integrar en la seva gestió la protecció del cel nocturn, la qual contribuirà a un important estalvi energètic i econòmic i, en darrer terme, a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible.
Transposició de la Directiva 2001/42/CE
Aquest treball pretén explicar la lògica que ha dut el legislador català a incloure la figura de l'informe ambiental en la fase de planificació i vol donar resposta, des de l'òptica jurídica, a la pregunta a la qual s’enfronta el professional en l'actualitat: què és un informe ambiental, quina finalitat té, quins requisits té i quina aplicabilitat pràctica té i en què es diferencia de l'estudi d'impacte ambiental.
El sistema territorial d’innovació de Tarragona és una oportunitat per aproximar-se a les claus que defineixen el sistema d’innovació de la demarcació de Tarragona. Des del centre de recerca bàsica fins a l’empresa més petita, tots els agents territorials participen i interaccionen en el complex procés de la innovació. Les característiques d’aquests agents, les dificultats que troben, la interacció entre els diversos nuclis territorials innovadors així com les línies futures són alguns dels punts que podran trobar en aquest llibre.
Realitat actual i propostes per a la planificació estratègica
Aquest estudi és un encàrrec de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Rovira i Virgili a partir d'un conveni signat el 31 d'agost de 2006 que recull la iniciativa de la Mesa Socioeconòmica del Camp per dur a terme, en un futur proper, la planificació estratègica del Camp de Tarragona.
Reflexiones, a través de la práctica científica, en torno a una visión epistemológica para el tercer milenio
Entender la ciencia desde dentro (o por lo menos intentarlo) revisa los criterios de la ciencia y su filosofía, al tiempo que expone los problemas más importantes a los que se enfrenta la Humanidad en la relación entre ciencia y sociedad. Para elaborar esta obra, los autores se han basado, por una parte, en argumentaciones de diversos especialistas en epistemología y, por otra, en las ideas que ha generado la práctica cotidiana de la labor científica. Lecturas pausadas y experiencias son, pues, el fundamento de este corto ensayo, a la vez subjetivo y empírico.
L’objectiu d’aquest llibre és tractar d’entendre de forma senzilla les raons que han fet possible l’èxit dels vins del Priorat. Les condicions físiques d’aquesta comarca són úniques: la deforestació i l’erosió dels vessants han fet més difícil la vida dels ceps, i com a resultat produeixen un escàs però concentrat most. Malgrat aquestes condicions adverses, el treball de la gent del Priorat i la mateixa història de la comarca han aconseguit que aquests mostos concentrats i ben madurats, conreats en costers amb poc sòl fèrtil, minso i en condicions difícils, es converteixin en uns vins de forta personalitat i qualitat.
Per què la xocolata ens agrada tant? Què hi tenen a veure, els vampirs amb el càncer? Com és que hi ha persones que veuen colors en sentir algunes músiques? Què hi ha a l’espai que atrau la nostra galàxia? Per què desapareixen les granotes arreu del món? Si la grip espanyola no va venir d’Espanya, per què l’anomenen així? El romaní fa molt bona olor, però per quin motiu? En aquest llibre trobem interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció.
En l’última dècada, hem assistit a una revolució en el camp de les telecomunicacions impulsada per la introducció massiva de la telefonia mòbil. Aquest fet comporta la utilització de marges de freqüències més alts de l’espectre radioelèctric a causa de la necessitat d’ample de banda i del nombre d’usuaris d’aquests serveis. El sistemes de comunicacions sense fils i sensors són un fet quotidià, que comparteix una tecnologia comuna anomenada tecnologia de radiofreqüència (rF).El propòsit d’aquest text és servir de suport a la tasca docent d’assignatures introductòries de circuits de radiofreqüència i microones, com és el cas de l’assignatura de tecnologia de radiofreqüència i Òptic,a a la titulació d’Enginyeria tècnica de telecomunicació a la Universitat Rovira i Virgili.
Imaginant una Catalunya televisiva
Aquest assaig ens apropa a com les sèries de ficció esdevenen també un mecanisme de construcció de la identitat nacional. El treball es basa en la investigació portada a terme per l’autor sobre la ficció de Televisió de Catalunya produïda i emesa entre 1994 i 2003. Es tracta d’una anàlisi de les representacions sobre el territori, els usos lingüístics, la proximitat cultural i els afers socials que apareixen a les sèries de ficció, un estudi que ens ajuda a entendre com durant aquests deu anys la televisió pública catalana ha conreat un determinat imaginari nacional per mitjà de la ficció. El treball intenta fer una aproximació divulgativa a l’estudi de les sèries de ficció com a plataformes de construcció d’identitat col·lectiva des de l’anàlisi de la producció.
Reflexions, a través de la pràctica científica, entorn d'una visió epistemològica per al tercer mil·leni
Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho) revisa els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. Per elaborar aquesta obra, els autors s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica quotidiana de la tasca científica. Lectures pausades i experiència són, doncs, el fonament d’aquest curt assaig, alhora subjectiu i empíric.