Mostrant articles per etiqueta: Geografia i història
La guerra del Francès. 200 anys després
La guerra del Francès (1808–1814) no és un fenomen aïllat del procés històric: té unes arrels i unes conseqüències, i per aquest motiu cal inserir-la en el marc de la crisi de l'antic règim i de la revolució liberal, que abasta el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Tot i que la guerra del Francès no és l'inici ni el final de res, és un moment clau de trencament entre el vell i el nou règim. Aquest llibre pretén ser una anàlisi polièdrica d'aquest complex fenomen que anomenem guerra del Francès. Una anàlisi que, a través dels diversos treballs que s'hi recullen, comprèn els diversos plans espacials en què es desenvolupa (local, comarcal, nacional, estatal i internacional) i temàtics (polític, cultural, econòmic i social). Per tot plegat esdevé una eina útil, 200 anys després dels fets, per conèixer millor aquest període decisiu de la nostra història contemporània.
Quimeres
Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX
"En aquest excel·lent llibre, Montserrat Duch tracta amb gran rigor unes temàtiques que avui constitueixen uns dels principals punts de discussió d'historiadors, polítics i molta gent interessada no sols pel nostre passat més immediat, sinó també pel present democràtic que ens ha tocat viure. L'obra planteja, en primer lloc, els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis. Igualment, aborda la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria. I finalment ens presenta un conjunt de reflexions i estudis sobre la polèmica qüestió de les polítiques públiques de memòria." (Fragment del pròleg de Borja de Riquer)
El gènere de la polis
El gènere de la polis. La trajectòria de les dones en el catalanisme polític presenta els resultats d’una àmplia i polièdrica recerca sobre els imaginaris col·lectius que han fonamentat el sexisme en la política catalana contemporània. En un ampli estudi d’ordre historiogràfic i politològic s’examina el rol de les dones des de finals de segle XIX fins a la recuperació de la democràcia i l’autogovern en la qual les Jornades Catalanes de la Dona (1976) en foren una fita ciutadana. L’obra constitueix una anàlisi qualitativa a partir de 21 entrevistes a regidores en municipis de Catalunya en les legislatures entre 1979 i 2007. El tractament estadístic de les dades quantitatives de regidores, alcaldesses, conselleres comarcals i diputades provincials mostra que, tot i la infrarepresentació femenina, s’havia produït un avenç en les polítiques de dones. I es confirma així el vell lema “les dones sabem que sabem”.
ΓΥΝΑIΚΕΣ, Mulieres
Mirades sobre la dona a Grècia i a Roma
Fins no fa gaire, es veia el món clàssic des d’una mirada androcèntrica, en què el paper de la dona quedava molt desvirtuat. Afortunadament, cada vegada són més els estudis que intenten demostrar que, si bé la dona no va gaudir a Grècia i a Roma dels mateixos privilegis que els homes, el seu paper en aquestes societats va ser bastant més rellevant que el que ens transmeten alguns autors clàssics. Per què es creen unes determinades històries mítiques? Quins eren els rols i els espais de les dones? En quin moment de la història grega i romana van passar de l’oíkos, espai privat, a la polis, espai públic? Aquestes i altres preguntes troben resposta en el volum que ara teniu a les mans. Les i els investigadors ens endinsen en aquest món clàssic que, tot i estar molt allunyat cronològicament, ens és molt proper a causa de la pervivència d’una ideologia i d’un poder patriarcal que ens ha quedat com a llegat.
Aquest llibre ens ajuda a comprendre el món actual, ens fa paleses les nostres arrels culturals i ens dóna una mirada diferent sobre les dones del món grec i romà que esperem que ajudi a retirar el vel d’incertesa i mite amb què durant molts anys han estat embolcallades.
El Renaixement, alba de la modernitat
L’humanisme, gestat pels medievals, trobà dos gran mitjans d’expressió: d’una banda, el pensament filosòfic i científic; de l’altra, les obres d’art. Quan el pensament renaixentista semblà amenaçar el dogma cristià, l’Església oferí a l’humanisme una sortida per mitjà de l’art. No tenim per què lamentar-nos-en, amb el benentès que l’art mai no s’expressà en detriment de la ciència, tot al contrari.
Tanmateix, el moviment cultural renaixentista anà prenent una actitud cada vegada més distant enfront de l’autoritat eclesiàstica. A Itàlia, la intel·lectualitat s’inclinà cap a un cert paganisme, mentre que a Alemanya, més ombrívolament moral, la intel·lectualitat es rebel·là contra la jerarquia romana adherint-se a la Reforma. En tot cas, el tarannà humanista, bo i fomentant l’interès pel saber dels antics, envigorí la llibertat de pensament i esdevingué l’alba de la modernitat.
La ciencia de la cultura
La Ciencia de la Cultura, l’obra pòstuma d’Eugeni d'Ors, sintetitza, juntament amb la Introducción a la vida angélica i El Secreto de la filosofía, el pensament de l’autor del Glosari. Molts dels seus capítols aparegueren en El Debate entre els anys 1932 i 1935, o en la Revue des questions historiques en els anys 1934 i 1935. Escrita, doncs, en uns temps convulsos, l’obra anunciava allò que molt aviat serien a Europa els Cultural Studies. Les seves reflexions, properes a les d’Antonio Gramsci, Raymond Williams o Michel de Certeau, prefiguraven els Subaltern Studies de l’actualitat alhora que esmenaven l’apreciació orteguiana: «d'Ors mai no dialoga».
Ebrencs del segle XX
Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XX
Durant el curs 2008-09 el Campus Terres de l’Ebre de la URV va organitzar un cicle de conferències dedicades a personatges de la història social, política i econòmica del territorio ebrenc del segle XX. Aquestes conferències pretenden presentar una mostra de les moltes figures d’intel·lectuals que han sorgit al territori: Agustí Querol Subirats, Joan Cid i Mulet, Jaume Ferran i Clua, Víctor Beltrí, Jesús Moncada, Marcelí Domingo, Francesc Gimeno, Felip Pedrell, la nissaga dels Ballester, Francesc Mestre i Noé, Rafael Vidiella, Artur Bladé Desumvila i Sebastià Juan Arbó.
Catalanes del IX al XIX
Aquesta obra ofereix una panoràmica de més de mil anys de la història de Catalunya mitjançant les biografies de prop de 400 dones, d'oficis, especialitats i àmbits diversos. Per tal de recuperar la vida que no ha estat explicada d'aquestes protagonistes,l'equip de redacció ha buidat arxius i fons de museus, ha consultat notícies de premsa, documents notarials, correspondència i manuscrits inèdits. D'aquesta manera, ens mostren com les dones, fossin nobles o sense recursos, religioses o jutjades per bruixeria, artistes o escriptores, burgeses i propietàries, etc. van fer una contribució indispensable a la societat i a la cultura catalanes dels segles IX al XIX. També ens expliquen les dificultats de les dones per formar-se, prendre les pròpies decisions, escapar al destí marcat per a elles i deixar una empremta.
Carme Sanmartí (UVic), Montserrat Sanmartí (URV), Teresa Julio (UVic), Ramon Pinyol (UVic) i Clara Sanmartí donen veu i valor a aquestes dones silenciades. Catalanes del IX al XIX juntament amb Catalanes del XX (2006) constitueixen una proposta decidida per recuperar i situar les dones a la història del nostre país.
Pierre Curie
Introducció de Xavier Roqué
Traducció de Berta Aymerich i Josep Batalla
El llibre aplega tres textos fonamentals per a la història de la ciència: Pierre Curie, una sòbria biografia; Estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure, un commovedor diari íntim; Quaderns de laboratori, un extraordinari document històric. Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s’afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Al cap d’uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie redactà una breu biografia del seu marit, on se’ns fan paleses l’honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental.
Epicur
Traducció de Josep Batalla i Harold Roig
El llibre és un assaig divulgatiu adreçat a un públic culte que, sense ser especialista en filosofia antiga, s’interessa per conèixer les arrels intel·lectuals dels moviments actuals. El naturalisme lúcid dels epicuris, en proposar el goig moderat exigit per la consciència de saber-nos finits, ha estat un dels corrents que, des del rerefons, més han influït en la cultura europea. Bandejat pels autors cristians, antics i medievals, redescobert pels humanistes del Renaixement, enaltit pels pensadors ateus i pels marxistes, l’epicureisme és a la base de molts corrents del pensament modern. Abstenint-se d’afavorir o de desqualificar cap tendència interpretativa, aquest assaig vol oferir una nova manera de llegir Epicur, alliberada de qualsevol posició presa, favorable o contrària.