Mostrant articles per etiqueta: Geografia i història
Viticultura, desigualtat i conflicte agrari
La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936
Aquest llibre aborda les causes de l’anomenat plet dels rabassaires en el període clau de la seva història, el primer terç del segle xx, a partir de l’anàlisi del desenvolupament de la vitivinicultura, de l’estructura de la propietat i de les característiques de les famílies pageses a la regió vinícola del Penedès, principal focus del moviment en aquest període. L’obra explica com des de l’acció col·lectiva es va afrontar la situació crítica de la vitivinicultura mitjançant l’acció sindical, el cooperativisme i la política.
Bombs over Biscay, Barcelona and Dresden (1937-1945)
From the Spanish Civil War to the Second World War
Sometimes tragedies that have little to distinguish them from a wide range of similar events and which can make no claim to record numbers of casualties or destructive impact go down in history as fundamental and emblematic. This is the case of two of the airstrikes discussed in this volume: Barcelona and Dresden. Other tragedies, however, are sometimes obscured by circumstances elsewhere. This is the case of the “other Guernicas”: that is to say, the bombings of Otxandio, Durango and Elorrio in Biscay. They are good examples not only of the brutality inherent in all wars and of how methods of combat become increasingly barbaric as conflicts wear on but also of the way in which some circumstances push events to the forefront of history and make them emblematic.
La Revolució que havia de canviar el món
Cent anys del 1917
Cent anys després de l’assalt del Palau d’Hivern és bo que analitzem com va canviar el món la Revolució Russa. Des del CECOS presentem aquest nou volum de la col·lecció Estudis sobre Conflictes Socials, que explica des de diversos àmbits socials i territoris (des d’Espanya fins a l’Uzbekistan) com va influir en l’esdevenir de la història la revolució bolxevic i com va ser la nova realitat sorgida dels soviets. Amb aquesta finalitat, diversos investigadors analitzen els protagonistes d’aquella etapa i com es van succeir els fets en un món que estava en guerra.
El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs
El jaciment arqueològic del Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), excavat entre 1999 i 2004, està format per una estructura arquitectònica isolada, de planta rectangular amb els angles arrodonits, d’almenys dos pisos d’alçada i amb una orientació intencionada. Els materials recuperats en el transcurs de la intervenció, bàsicament ceràmics, ens han permès interpretar l’edifici com un espai de reunió de les elits territorials on s’efectuarien cerimònies relacionades amb el consum del vi, un producte de prestigi únicament a l’abast dels grups de poder. Ocupat entre el 600 i el 550 a. de la n. e., el seu final fou provocat per un incendi intencionat extremadament violent, que va col·lapsar l’estructura i la va destruir.
El fons Llull de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Aquest catàleg brinda al públic interessat, estudiosos i estudioses, el contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). El Fons conté la documentació de la nissaga Llull de Barcelona, des del segle XIII al XVII, amb pergamins i fulls en paper de singular importància: l’única còpia coneguda del testament del beat Ramon Llull i referències rellevants a l’Escola Lul·liana barcelonina. L’inventari ve precedit d’una introducció que demostra a partir de la prosopografia i l’anàlisi genealògica com el Fons arribà als actuals Marquesos de Barberà, i s’acompanya d’un glossari i índex analític.
El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve
Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu.
El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l’estudi de temes relacionats amb el document, com l’arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la participació dels investigadors següents: Marta Alari Hidalgo, Coral Cuadrada Majó, Maria Estradé Pujals, Montserrat Garriga Pujals, Alejandro Martínez Giralt, Ramon Setó Vallverdú, Josep Ureña i Llitjós, i Alberto Velasco Gonzàlez.
Història, urbanisme i arquitectura a l'entorn de la Rambla Vella de Tarragona
L'estudi de l'arquitecte Josep Llop s'interessa primer per l'església de Sant Agustí, que havia format part del conjunt conventual dels jesuïtes tarragonins, però aviat li va caldre ampliar el seu propòsit inicial. A continuació fem un extracte de les pàgines 13 i 14 del capítol preliminar on l'autor explica l'itinerari de la seva investigació, presenta els objectius del llibre i en fa un breu resum.
"Naturalment, la contextualització de l'època de la fundació i l'establiment dels jesuïtes em va portar a considerar el recorregut històric dels altres grans edificis confrontants, situats tots ells al costat meridional de l'actual Rambla Vella, l'un a tocar de l'altre, a finals del segle XVI. Entre els convents dels Franciscans i de les Clarisses, que són anteriors, a més del convent dels jesuïtes també s'hi van construir la universitat, el seminari i l'hospital. Grans equipaments d'abast supralocal, tots de la mateixa època, i dels quaIs no en queda pràcticament res. Potser, si encertava el fil investigador, en podria coneixer l'arquitectura i els qui n'havien estat artifexs. I potser també es podrien recompondre les diferents façanes que ha tingut la cara sud de la Rambla Vella a través dels segles.
Si el Renaixement és deutor del classicisme romà, vaig pensar de fer el camí a la inversa per veure si alguns aspectes de l'arquitectura monumental de Tarraco podien ser explicats a partir del coneixement de les grans implantacions de l'època del Renaixement i les seves vicissituds històriques. I sí, efectivament, va ser possible.
Totes aquestes investigacions podrien ser relatades una per una, fragmentàriament. El ritme de l'avenç en l'estudi ho afavoria. De fet, es així com ho vaig començar a preparar, i fins i tot a publicar parcialment. Ara bé, també m'anava adonant que més em valdria trobar una manera de lligar-ho tot plegat i presentar-ho de forma més unitària. I la manera només podia consistir a fer recaure el protagonisme en el loc comú, la Rambla Vella, a l'entorn de la qual s'esdevenia tot allò que era objecte de la meva atenció.
Es tracta d'aprofundir en diverses questions que es consideren d'una importancia capital, d'entre les quals cal destacar la configuracio romana de la Via Augusta i la seva significació; la posició estratègica dels convents de Santa Clara i de Sant Francesc; la primitiva església dels jesuïtes i la seva cripta; la configuracio fisica i les primeres necessitats funcionals de l'hospital, del seminari i de la universitat; les obres de la nova església dels jesultes -mes enlla del que he publicat fins ara-; les conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes en l'ús del seu complex conventual, l'ocupació de la capçalera del circ; les circumstàncies de l'enderroc de la muralleta, l'operació parcel·ladora subsegüent, i també la constructora; els canvis d'us dels grans edificis renaixentistes, i també, les modificacions dels perfils i les façanes de la Rambla."
El llibre inclou un pròleg del també arquitecte Jaume Costa i Pallejà i un destacat recull d'il·lustracions, plànols, dibuixos i fotografies.
La Baronia de Queralt al segle XV
Organització del territori i gestió econòmica d'un espai feudal
El present treball intenta ser una aproximació a l'estudi d'un espai feudal —la baronia de Queralt— en un període específic de la seva trajectòria històrica —la primera meitat del segle xv—. La nostra intenció és, en principi, esbrinar el funcionament d'una sèrie d'aspectes organitzatius d'aquest marc espacial: els que fan referència a algunes relacions socials i econòmiques desenvolupades a la vila de Santa Coloma de Queralt, epicentre del domini, i per extensió, a tota la baronia.
Polítiques memorials, fronteres i turisme de memòria
Aquest llibre desenvolupa tres línies d’estudi: polítiques memorials, fronteres i turisme de memòria, i memòria, art i educació. S’hi inclouen ponències d’investigadors experts en la temàtica de la memòria, i es presenten experiències de bones pràctiques en la museïtzació dels espais memorials, en el món artístic i en l’educatiu. També s’hi presenta l’experiència en comú entre els participants, a partir de pràctiques i experiències compartides, estratègies d’èxit a l’hora d’implicar diferents actors de l’àmbit local en la implementació de projectes de memòria. Així, doncs, en aquest llibre es posa tot aquest coneixement a l’abast de la societat, per tal que pugui ser útil en les reflexions i les accions relacionades amb les memòries, amb la voluntat de contribuir a una comprensió global dels temes tractats.
Església i franquisme
De la col·laboració amb el franquisme al seu combat
Este libro quiere aportar conocimiento y arrojar luz sobre los hechos transcurridos durante la Guerra Civil y tras los años de dictadura, en relación al papel que jugó la Iglesia en esta época histórica. Los lectores verán enseguida cómo las relaciones entre religión y Estado pasaron por diferentes vicisitudes y etapas, y que en puridad deberíamos hablar del papel que jugaron las Iglesias (en plural) o si se prefiere de los papeles (en plural) que jugó la Iglesia. En los largos cuarenta años de la dictadura, la Iglesia sufrió importantes transformaciones, al compás de las que se experimentaban en el tejido social. Los lectores las encontrarán en estas páginas y comprobarán, una vez más, que la historia no se escribe de forma lineal.