- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.
La guerra del Francès (1808–1814) no és un fenomen aïllat del procés històric: té unes arrels i unes conseqüències, i per aquest motiu cal inserir-la en el marc de la crisi de l'antic règim i de la revolució liberal, que abasta el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Tot i que la guerra del Francès no és l'inici ni el final de res, és un moment clau de trencament entre el vell i el nou règim. Aquest llibre pretén ser una anàlisi polièdrica d'aquest complex fenomen que anomenem guerra del Francès. Una anàlisi que, a través dels diversos treballs que s'hi recullen, comprèn els diversos plans espacials en què es desenvolupa (local, comarcal, nacional, estatal i internacional) i temàtics (polític, cultural, econòmic i social). Per tot plegat esdevé una eina útil, 200 anys després dels fets, per conèixer millor aquest període decisiu de la nostra història contemporània.
Evidencias y narrativas en la atención sanitaria. Una perspectiva antropológica
Este libro es el resultado de una reflexión colectiva en el marco del X Coloquio REDAM (Red de Antropología Médica) que, bajo el título "De la evidencia a la narrativa en la atención sanitaria: biopoder y relatos de aflicción", se realizó en junio de 2013 en Tarragona. El objetivo de este encuentro fue analizar tanto las “narrativas de la evidencia”, entendidas como estrategias de construcción de la prueba en biomedicina, como la “evidencia de las narrativas”, entendida como constatación de que aquello que está o debería estar en juego en la atención sanitaria es principalmente la enfermedad como forma de sufrimiento. El libro recoge aportaciones de más de veinte autores nacionales e internacionales que inciden de forma polifónica en la construcción de una perspectiva antropológica de los sistemas médicos y de las aflicciones humanas.
Presentació del llibre "Quimeres" a Reus
La presentació del llibre Quimeres. Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX, de la professora d'Història Contemporània Montserrat Duch, es durà a terme el dijous, 3 d’octubre, a les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre de Lectura (carrer Major, 15 · Reus).
De Publicacions URV (2013), constitueix el n. 24 de la col·lecció Recerca. En l'acte presentarà l'obra la Sra. Mercè Costafreda, historiadora, i comptarà amb la presència de l'autora del llibre.
Com diu el pròleg de Borja de Riquer, "l'obra planteja ...els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis... i la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria..."
La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és un forma literària tan antiga com l’escriptura mateixa. Hi hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb els quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.
A diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem e-mails sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana —com totes les literatures— és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat.
Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l’obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir.
Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'intentar-ho.
No hi ha cap cultura que desconegui el riure, no hi ha cap tribu ni cap poble que no l'utilitzi per aplegar-se o per marginar, per aprovar les conductes que tothom aprova o per condemnar les que la comunitat rebutja. Per molt que ningú no en pugui garantir l'eficàcia comunicativa, tant el cinema, el teatre o les novel·les com els acudits i les bromes subministren moments i motius per al riure i el somriure.
Tanmateix, els assaigs dedicats a comprendre el fenomen del riure són escassos perquè no és gens fàcil d’explicar-lo. El camp que abraça el riure —la comicitat i l'humor— és tan extens que fa de molt mal limitar: pel que toca a la seva teorització i comprensió general, té lligams amb la filosofia, la medicina, la sociologia i l’antropologia. I quant a la pràctica, es relaciona amb tot un seguit d’activitats que van dels espectacles d'entreteniment a la ironia més intel·ligent, de la paròdia cruel a la facècia més candorosa.
Partint d'estudis solvents que fan autoritat, l'assaig Pensant el riure reflexiona sobre la hilaritat recorrent a textos literaris i a acudits populars, sense negligir allò que ens suggereixen les imatges.
Virgilio Piñera, 1912-2012
Uno de los cansados ritos que impone la tradición es la conmemoración de un centenario: ya sea éste el natalicio de un escritor o la celebración de una fecha. Pero más allá de la marca temporal que apenas lo ilumina para desaparecer, la obra del escritor perdura en la memoria de los lectores construyendo su identidad civil frente a la imaginaria épica colectiva de la Historia. La única geografía que el escritor conoce, aquél que escribe y se escribe, es la libertad.
Aquest llibre és de gran valor per als joves economistes que elaboren tesis, preparen un article per a una revista professional, posen a punt una presentació per a un congrés o un seminari professional, o fan d’avaluadors per primera vegada. Amb un llenguatge clar i concís −el model de redacció que defensa−, William Thomson demostra que la redacció i les presentacions orals poden ser atractives i eficients. L’autor explica els fonaments de l’exposició clara, entre altres aspectes temes tan essencials com el títol d’un article, la redacció d’un resum, la presentació dels resultats d’un projecte de recerca i la manera de mantenir l’atenció del públic.
Sonets de l'Hort de Palmeres
Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s’inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. “Com es fa un testament?” es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.
Més...
Para Georges Bataille el arte pertenece a la esfera de las actividades inútiles y desinteresadas que reflejan la “parte maldita” de la humanidad, aquellas cuyo carácter transgresor permiten al hombre reencontrar su soberanía en el tiempo trágico de la creación. Bataille no trata el arte como mera ilustración de un discurso abstracto, sino que lo transforma en desencadenante activo de su pensamiento. Así, por ejemplo, en la obra de artistas como Picasso y Dalí identifica las claves con las que el “espíritu moderno” conseguirá huir del idealismo servil, representado sea por André Breton y el surrealismo ortodoxo, sea por los “cerdos estetas” del “lirismo contemporáneo”. A través del estudio de las revistas en las que Bataille participó, cuyos elocuentes títulos son Documents, Contre-Attaque o Acéphale, este libro analiza el papel del arte dentro de su reflexión filosófica, la cual abarca todas las dimensiones de la experiencia humana: la política, la economía, la religión, el erotismo...
Aquest llibre pretén proporcionar coneixements i habilitats vinculades a les assignatures de matemàtiques dels estudis d’economia, empresa i finances. Ésser competent implica comprendre, reflexionar i decidir, en qualsevol situació vinculada en un saber. Per tant el procés de construcció i fortificació en l’etapa de l’aprenentatge són clau per assolir la capacitat d’aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Així, durant el transcurs de la lectura d’aquestes pàgines, esperem donar suport a l’adquisició de nous conceptes i habilitats d’aquesta temàtica aparentment exacta i tant relativa a la vegada, les matemàtiques.
Compra el llibre (en blanc i negre) en impressió per comanda
Compra el llibre (en color) en impressió per comanda
Antropologia Mèdica, la col·lecció de Publicacions URV, a la reunió mundial "Encounters and Engagements"
Aquesta setmana al campus Catalunya hem pogut trobar el fòrum global d’antropòlegs de la medicina, una cita on han tingut lloc ponències, tallers pràctics, exhibició de pòsters científics i la projecció d’una filmografia etnogràfica amb el propòsit de posar en comú direccions actuals i perspectives crítiques que estimulin la tasca investigadora de docents i estudiants. Es destaca principalment de la reunió científica la seva vocació internacional sense precedents, i la importància estratègica de la Universitat Rovira i Virgili com a punt de referència en el món acadèmic de l’àmbit de l’antropologia de la salut.
A més, el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social ha preparat una exposició bibliogràfica anomenada «The rise of Medical anthropology: the genealogy of a discipline through books and Journals» que acull el CRAI; també s'ha comptat amb la participació de la Colla castellera Joves de Tarragona, un esdeveniment cultural que connecta amb l’esperit de proximitat i col·laboració que vol representar la trobada universitària.
Al fil d’aquest esdeveniment, des de Publicacions URV volem posar en relleu la col·lecció Antropologia mèdica, que compta en l’actualitat amb onze títols editats i tres més en preparació. Aquesta sèrie vol presentar textos en diferents llengües —romàniques com el català, castellà, gallec, portuguès, italià o francès, a més de l’anglès— en la línia de la investigació teòrica i empírica que els antropòlegs realitzen sobre les representacions culturals de la salut, la malaltia i la seva assistència.
La col·lecció Antropologia Mèdica Catàleg de la col·lecció
L’ultrasò és un dels agents físics de fisioteràpia més utilitzats en el tractament de la síndrome subacromial. La fonoforesi i la iontoforesi són agents físics que, a diferència dels ultrasons, utilitzen un fàrmac com a conductor del corrent.
Per valorar si l’ús del dexketoprofèn com a conductor en la fonoforesi i la iontoforesi provoca més millora clínica que l’ultrasò, es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat amb tres grups de tractament, sent l’agent físic diferent en cada grup. Les variables principals de l’estudi van ser l’escala visual analògica (EVA), el qüestionari DASH i l’escala de Constant-Murley.
Descarrega el llibre Compra el llibre en impressió per comanda Llegeix el llibre en línia