Un llibre recull les ponències presentades a Tarragona en els 75 anys de la seva proclamació
L'any 1981 es van organitzar a la URV unes jornades per commemorar el 50è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola. Hi van assistir més de quatre-cents inscrits i hi van prendre part alguns dels hispanistes i experts més reconeguts del moment. I el 2006, en el 75è aniversari d'aquest esdeveniment polític, es van tornar a muntar a la mateixa universitat unes altres jornades, «que commemoraven una commemoració», segons va dir ahir Mercè Jordà, degana de la Facultat de Lletres, en la presentació del llibre La Segona República Espanyola. Perspectives interdisciplinàries en el seu 75è aniversari, que recull precisament les ponències que es van presentar en aquest últim congrés.
El volum ha estat coordinat per Montserrat Duch, professora d'història contemporània de la mateixa universitat, i esdevé el número 6 de la col·lecció Recerca, del servei de Publicacions de la URV. La presentació del volum havia d'anar a càrrec d'Antoni Segura, catedràtic d'història contemporània de la UB i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, tot i que finalment no va poder assistir a l'acte.
Per Duch, la Segona República «continua sent un tema que provoca encara grans escissions en termes de cultura política perquè hi ha una memòria hermètica que no descansa en la república en pau, sinó en la fase de la guerra». La professora d'història contemporània es preguntava ahir: «Tenim una imatge que s'aproximi força al que va ser la Segona República? Tendeixo a pensar que no», va respondre. Per Duch, «els republicans no demanaven la lluna, sinó que demanaven unes polítiques prou lloables». «Pretenien una transformació pacífica de la societat espanyola.»
A banda del seu treball, titulat A l'entorn dels usos públics de la història: (des)memòria republicana en la Catalunya actual, el llibre inclou les ponències d'onze especialistes més que hi tracten aspectes com ara l'organització política territorial de la Segona República Espanyola, l'art a Catalunya en aquell temps, els enfrontaments polítics i militars en el camp republicà durant la Guerra Civil i el problema militar de la Segona República.
Els autors són Josep Oliveras, Josep Maria Comelles, Antonio Salcedo, Manuel Fuentes, Maria Antònia Ferrer, Joan Maria Thomàs, Josep Maria Roig, Gabriel Cardon, Salomó Marquès, Montserrat Palau i Josep Sánchez Cervelló. Uns autors que «donen una mirada polièdrica» al mateix fet, segons Duch, que va destacar el caràcter divulgatiu del llibre. El pròleg és de Mercè Jordà, degana de la Facultat de Lletres de la URV.
La presentació del llibre vista pels blocaires
Els blocaires ebrencs expliquen les seues impressions de l'acte de presentació i del llibre del Daniel Closa, Blocs de ciència, en els seus blocs:
• El bloc de Carme Pla
• Bauen_blog
• Bloc de la Biblioteca de Roquetes
• Bloc de Jordi Baucells
• De Roquetes vinc...
• El bloc de Toni Gallardo
• El basar de les espècies
• Som los que som
• Nautilus
• ReAcCIONa
A més a més, podeu trobar les imatges de la presentació en aquest enllaç.
Des de Publicacions URV volem agrair la col·laboració de la Biblioteca de Roquetes en l'organització de l'acte i la presència del regidor de Noves Tecnologies, Jordi Baucells, i el presentador del llibre, Jordi Abad.
Publicacions URV es prepara per a participar en la fira més important del sector
Per aquest motiu els organitzadors de la Fira de Frankfurt han volgut comptar amb tot tipus d’institucions que treballen en l’àmbit humanístic i científic, com són les universitats catalanes.
Hi són presents sota el paraigües col·lectiu de la Xarxa Lluís Vives, que agrupa les universitats del territori de parla catalana. La ocasió servirà per difondre i promocionar tan les obres literàries com les de temàtica científica i acadèmica.
La URV hi presenta deu obres de diversos continguts, sota la marca de l’editorial Publicacions URV. Aquesta va ser creada el 2004 entra la mateixa universitat i l’empresa A+C (Arola Editors i Cossetània Edicions), amb l’objectiu d'editar i distribuir obres de caire institucional, docent i divulgatiu. En marxa hi ha les següents col·leccions: Eina, de manuals universitaris, Recerca, de publicacions resultat del treball documental i de recerca; i Llavors d’Idees de temàtica divulgativa, amb la voluntat de difondre els coneixements de la Universitat a la societat. D'aquestes col·leccions els llibres escollits que formen part del càtàleg especial de Frankfurt i que la URV porta són deu: Blocs de ciència, de Daniel Closa, on es troben interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets quotidians i als quals sovint no es para atenció. L'obra Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Reflexions, a través de la pràctica científica,entorn d’una visió epistemològica per al tercer mil·leni, està escrita per Eudald Carbonell i Policarp Hortolà. L'obra revisa els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. El llibre Gestió de la qualitat. Teoria i pràctica, és obra d'Àngel Belzunegui i Ignasi Brunet. El llibre proporciona un text per a l'estudi del fenomen de la qualitat total en les organitzacions tot presentant un text que combina l'anàlisi històrica de l'aplicació de la qualitat i el vessant pràctic, i incorpora les eines bàsiques i avançades per a la gestió de la qualitat.
En el llibre Pagesos en un món de canvis. Família i associacions agràries, de Montserrat Soronellas, s'observa i analitza les formes de vida i les estratègies socials i econòmiques dels pagesos del Camp de Tarragona, en el període comprès entre els segles XVIII, XIX i XX.
L'obra L'exili literari republicà, de diferents autors, ha comptat amb la cura de Manuel Fuentes i Paco Tovar. Molts intel·lectuals es van veure obligats a abandonar el país i en aquests últims anys s’ha volgut recuperar la memòria històrica d’aquella diàspora en l'àmbit literari. El llibre Sèries de ficció i construcció nacional. Imaginant una Catalunya televisiva, és obra d'Enric Castelló. Aquest assaig mostra com les sèries de ficció esdevenen també un mecanisme de construcció de la identitat nacional. El treball es basa en la investigació portada a terme per l’autor sobre la ficció de Televisió de Catalunya entre produïda i emesa entre 1994 i 2003. El llibre Un projecte compartit de canvi educatiu. La Universitat Rovira i Virgili davant l’Espai Europeu d’Educació Superior, l'han redactat conjuntament la URV i la Càtedra Unesco de la Universitat Politècnica de Madrid. S'hi reflecteix la feina realitzada pels diferents col·lectius que integren la Universitat, amb la seva participació en el seminari La URV davant l’EEES: reflexió conjunta per a una estratègia de futur, durant els dies 22-24 de novembre de 2005. The image of Europe in the Mediterranean, fa referència al Fòrum Universitari de la Mediterrània, que es va celebrar a Tarragona a inicis de juny del 2005. S'hi van aplegar rectors i professorat per debatre les perspectives de l’espai euromediterrani i el paper que hi han de jugar les universitats. El llibre Cinc anys de premis Consell Social URV a la Qualitat Docent és de diferents autors i l'edició ha estat de Jordi Gavaldà. S'hi recullen els dotze projectes premiats des de l’any 2000 en les seves diferents modalitats: individual, col·lectiva i de relació amb altres universitats, i la seva evolució. Paisatges URV és obra dels arquitectes Ignacio Álvarez i Iván Martín, i conté una descripció del patrimoni físic de la URV fins al moment actual. És alhora una anàlisi dels espais, una explicació de per què són com són.
Aquesta obra ofereix una panoràmica de més de mil anys de la història de Catalunya mitjançant les biografies de prop de 400 dones, d'oficis, especialitats i àmbits diversos. Per tal de recuperar la vida que no ha estat explicada d'aquestes protagonistes,l'equip de redacció ha buidat arxius i fons de museus, ha consultat notícies de premsa, documents notarials, correspondència i manuscrits inèdits. D'aquesta manera, ens mostren com les dones, fossin nobles o sense recursos, religioses o jutjades per bruixeria, artistes o escriptores, burgeses i propietàries, etc. van fer una contribució indispensable a la societat i a la cultura catalanes dels segles IX al XIX. També ens expliquen les dificultats de les dones per formar-se, prendre les pròpies decisions, escapar al destí marcat per a elles i deixar una empremta.
Carme Sanmartí (UVic), Montserrat Sanmartí (URV), Teresa Julio (UVic), Ramon Pinyol (UVic) i Clara Sanmartí donen veu i valor a aquestes dones silenciades. Catalanes del IX al XIX juntament amb Catalanes del XX (2006) constitueixen una proposta decidida per recuperar i situar les dones a la història del nostre país.
Al llarg de tota la història de la filosofia occidental, des de Plató fins a Russell, l’estatut ontològic de l’universal ha estat una de les qüestions més debatudes. En temps de Vicent Ferrer, la mena de realitat que calia atorgar als termes generals no era sols una qüestió d’ordre metafísic i lògic: afectava igualment l’epistemologia, o sigui la teoria de la ciència, la filosofia natural i també la teologia. En la Qüestió sobre la unitat de l’universal, escrita a Lleida entre els anys 1370-1372, Vicent Ferrer elaborà la seva pròpia resposta al problema dels universals en la línia del realisme moderat de Tomás d’Aquino. L’argumentació, concisa i subtil, mostra que Vicent Ferrer excel·lia en el domini del discurs filosòfic del segle XIV. Les seves reflexions, redactades origi-nalment en llatí, foren traduïdes a l’hebreu a mitjan segle XV.
Literatura, música i arts plàstiques
Des de les obres poètiques de Teòcrit, al segle III aC, el gènere de l’idil·li ha anat passant per estadis diversos, fins que, al segle XIX, sofreix un canvi radical, determinat sobretot per la pèrdua del seu carácter bucòlic i idealístic, i s’impregna, amb poques excepcions, del nou carácter realista predominant en la literatura del Vuitcents i principis del Noucents. I no tan sols en la literatura, sinó també en l’àmbit de la música i el de les arts plàstiques. Per iniciativa de l’Aula Carles Riba, s’han aplegat nou especialistas de diversos àmbits de la cultura catalana per endinsar-se en l’estudi d’un gènere que compta amb molt poca tradición de recerca a casa nostra. Els treballs recollits en aquest volum permeten al lector d’atansar-se a la producción de poetes, dramaturgs, pintors i músics com Marià Fortuny, Joaquim Vayreda, Josep Anselm Clavé, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Josep Maria Folch i Torres, Joaquim Torres-Garcia, Josep Aladern, Santiago Rusiñol, Josep Carner i Josep Sebastià Pons, entre d’altres, que il·lustren l’evolució del gènere en les lletres, la música i la pintura catalanes al llarg de dos segles de la nostra història cultural.
Traducció, introducció i notes de Raül Garrigasait
Quan va conèixer Auguste Rodin, Rainer Maria Rilke tenia vint-i-set anys i era encara un poeta poc conegut i ple de dubtes. L’exemple imponent de l’obra de l’escultor, la seva dedicació abnegada a la humil tasca de modelar les superfícies, la seva voluntat incondicional de sotmetre’s a les exigències de la disciplina artística, van marcar profundament el jove escriptor i el van obligar a replantejar-se la seva manera d’entendre l’escriptura. D’aquella trobada en va sorgir una prosa d’una bellesa inquietant, l’assaig titulat Auguste Rodin, en el qual Rilke aborda qüestions estètiques cabdals de l’obra de l’artista, que també són importants per a la seva pròpia praxi poètica: qüestions centrals, doncs, per a l’art modern. En l’Auguste Rodin, per la seva qualitat literària i la seva profunditat, hi trobem una presentació única d’un dels escultors més rellevants de la història de l’art.
Introducció de Xavier Roqué
Traducció de Berta Aymerich i Josep Batalla
El llibre aplega tres textos fonamentals per a la història de la ciència: Pierre Curie, una sòbria biografia; Estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure, un commovedor diari íntim; Quaderns de laboratori, un extraordinari document històric. Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s’afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Al cap d’uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie redactà una breu biografia del seu marit, on se’ns fan paleses l’honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental.
Presentació de Narcís Selles
Pròleg de Giulio Carlo Argan
Selecció d'il·lustracions de Jordi Carbonell
Art i societat és un assaig innovador —sens dubte un dels assaigs més originals i consistents escrits mai en català— que, tot i haver estat escrit fa més de quaranta anys, no ha perdut gens d’actualitat. Amb una extraordinària vivacitat, Alexandre Cirici ens fa veure de manera clara i amena les diverses implicacions socials que tenen els fenòmens artístics. Articula el seu discurs entorn de les grans motivacions que impulsen els homes a produir la mena d’obres que anomenem artístiques. Amb aquesta finalitat, ens fa considerar qui són els agents que produeixen les obres d’art, per a qui les fan, quines tècniques utilitzen, quins resultats assoleixen i quin significat els atribueix la societat en què es realitza tot el procés de producció artística.
Traducció, introducció i notes de Josep Batalla
Il·lustracions de Joan Vizcarra
Els Caràcters són descripcions seques però agradoses de comportaments humans que ens fan estranyesa; no són insòlits però sí, segurament, reprovables. Teofrast s’adonà que un bon nombre dels seus contemporanis no feien allò que tothom creia que calia fer i descriví aquests comportaments insolents amb un somriure compassiu. Tanmateix, la innegable bonhomia amb què són escrits els Caràcters encobreix un profund pessimisme. Teofrast concep l’ésser humà com un animal que només en la seva infantesa pot ésser ensinistrat a conviure de manera convenient. De grans, tots plegats som com som i res no indica que ningú ens pugui fer canviar.