- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
-
Estudis sobre Conflictes Socials
- Jaume
Jaume
Els nous imaginaris culturals
Àmbits disciplinaris i fitxes temàtiques
Aquest seguit de fitxes temàtiques té una pretensió bàsica que és explicar amb una mica més de detall un seguit d’aspectes recollits al llibre en paper Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics, per facilitar la comprensió del lector. És evident que no pretén ser una exposició exhaustiva de tot el que es fa en l’àmbit considerat alternatiu i només presenta teràpies i pràctiques referides per algú, ja que totes han estat comentades o practicades en algun moment per algun dels informants entrevistats. La bibliografia que acompanya les fitxes és la recomanada a aquelles persones que vulguin aprofundir encara més.
Presentació del llibre "Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre"
El proper dijous dia 15 de novembre es durà a terme la presentació del llibre Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre del dr. Joaquim Margalef. L'acte, que se celebrarà a partir de les 17.30 h, estarà precedit per una conferència a càrrec del dr. Antón Costas, i comptarà amb la presència de l'autor i del director de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial, el dr. Agustí Segarra.
La presentació del llibre s'emmarca en una jornada organitzada per la Càtedra Innovació i Empresa de la URV, i podeu consultar el programa de les activitats en l'adjunt que us podeu descarregar.
Protocols fundraising per al foment de l'emprenedoria
A partir de la perspectiva de l’economia i la innovació, s’ha ressaltat molt, des del punt de vista teòric, la importància econòmica de l’emprenedor. D’aquesta manera, l’emprenedor contribuiria al creixement econòmic a través de la introducció de canvis i innovacions i mitjançant la generació i estímul de la competència. L’emprenedoria constitueix actualment un dels mecanismes fonamentals per a la creació d’ocupació, innovació, riquesa i desenvolupament econòmic i social de les nacions.
Una visió econòmica del llarg segle XX al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre
El procés d’industrialització ha emmarcat el creixement econòmic català iniciat al segle XIX i consolidat al XX. Malgrat aquesta generalització, la dinàmica d’aquest procés no ha estat uniforme a tot el territori, i en moltes parts el creixement econòmic ha transcorregut per camins diferents. És per això que es pot estudiar d’una manera precisa una àrea amb una dinàmica econòmica específica per les seves diferències amb la global del país. Actualment, els nivells de renda i de productivitat són territorialment molt similars, però el camí que s’ha seguit per arribar-hi ha tingut una trajectòria molt particular. Ha estat una trajectòria, per altra part, molt estudiada pels historiadors, tant des punts de vista locals, amb monografies sobre diferents viles, com de transversals, sobre moviments socials, culturals, polítics, etc.; però no hi havia una interpretació econòmica que plantegés un esquema de funcionament d’aquesta societat on es donaven una sèrie de contradiccions que es manifestaven de maneres diferents, de la violència al pacte, i que portaven uns canvis econòmics que afectaven la forma de vida de la població. Aquest assaig estudia els canvis econòmics en aquesta àrea en un llarg segle XX que s’inicia a les acaballes del XIX amb la fil·loxera, les transformacions dels anys seixanta com a punt de referència central molt important, i s’acaba amb la perplexitat, ja molt entrat el segle XXI, d’una critica situació social i econòmica.
Compromiso y competitividad en las organizaciones
La competitividad sostenible de las organizaciones en la actualidad depende en gran medida del nivel de compromiso de sus competidores. Esta afirmación encierra en sí una de las claves del éxito de las empresas en el futuro. Tal como se plantea a lo largo del siguiente libro, el compromiso es un factor para la aportación de valor a la competitividad sostenible en las organizaciones. Esto se explica por cuanto el entorno de actuación de las empresas, y en general de todas las organizaciones, presenta un nivel creciente de complejidad y eficiencia que se ve agravado en épocas de turbulencias. La exigencia de una creciente competitividad es un proceso que no parece que remita ni que se pueda resolver simplemente aportando más recursos. Los diversos cambios producidos en el concierto internacional presagian cambios sociales y económicos que suponen nuevas formas de actuar y de relacionarse entre las personas, y, sobre todo, nuevas formas de operar en el mundo empresarial.
Alimentación, salud y cultura: encuentros interdisciplinares
El orden del día de las agendas de los estudiosos de la alimentación está repleto de fenómenos que, formando parte de procesos históricos más amplios, deben ser tratados desde el conocimiento de las diferencias culturales, de las diversas formas de desigualdad social y de las implicaciones sociales, económicas y políticas que la comida tiene para la salud humana, el entorno y las sociedades. La producción, distribución y consumo de alimentos implica numerosos ámbitos y agentes en cualquier lugar y nos llevan desde las actividades agrícolas hasta el procesamiento de los alimentos, desde el restaurante o el comedor escolar al hogar, desde el individuo al grupo social; intervienen, a su vez, en el proceso de salud/enfermedad/atención. A pesar de la abundancia aparente, el sistema de producción alimentaria actual no asegura las necesidades básicas entre las personas, ni el reparto equitativo de los alimentos, ni la capacidad regenerativa de los recursos utilizados ni tampoco la preservación de la diversidad biocultural. Tampoco favorece la confianza en los alimentos producidos, ni el deseo tan humano como legítimo de querer preservar y mejorar la calidad de vida.
II Pla d'Igualtat de la URV
Quaderns de la Igualtat és una iniciativa de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta publicació representa la materialització de diverses mesures previstes al I Pla d’Igualtat (2007-2010) i també al II Pla d’Igualtat (2011-2015) de la URV. Aquestes accions plasmen el compromís de la Universitat amb els valors de la igualtat i la no discriminació. Quaderns de la Igualtat vol ser un espai que serveixi per difondre l’activitat investigadora en matèria de polítiques d’igualtat per raó de gènere i aspira a facilitar a la comunitat acadèmica i científica una nova eina al servei de la transferència de coneixement sobre dones i feminisme.
Musica Caelestis
La representació simbòlica que la música fa de la paraula assoleix la plenitud de la seva funció, quan el símbol sonor s’impregna de l’alè del seu arquetip, bo i escampant la seva energia arreu de la creació. El símbol imanta les emanacions de les meravelles de la Mvsica Cælestis a fi de suscitar en l’ésser la vibració del seu sensor més íntim i ocult. A l’Antiguitat, les Muses revelaven als seus aedes la naturalesa de les realitats sobrenaturals per guiar els homes pels camins de l’art i la Saviesa. El seu cant olímpic ressonà en la theoria de les esferes de la tradició pitagòrico-platònica i en la màgia del cant òrfic, fins que la seva inspiració cedí el pas a l’Esperit Sant en les fonts patrístiques de la sacralitat medieval i en el repertori dels humanistes del Renaixement, àvids d’una prisca theologia. El testimoniatge d’aquesta presència es féu també palès en els compositors del Romanticisme, els quals anhelaven retrobar el sentit profund de l’art…, de l’art que, com deia L. Cattiaux al segle xx, «consisteix a fer aparèixer el sobrenatural ocult en el natural.»
El Renaixement, alba de la modernitat
L’humanisme, gestat pels medievals, trobà dos gran mitjans d’expressió: d’una banda, el pensament filosòfic i científic; de l’altra, les obres d’art. Quan el pensament renaixentista semblà amenaçar el dogma cristià, l’Església oferí a l’humanisme una sortida per mitjà de l’art. No tenim per què lamentar-nos-en, amb el benentès que l’art mai no s’expressà en detriment de la ciència, tot al contrari.
Tanmateix, el moviment cultural renaixentista anà prenent una actitud cada vegada més distant enfront de l’autoritat eclesiàstica. A Itàlia, la intel·lectualitat s’inclinà cap a un cert paganisme, mentre que a Alemanya, més ombrívolament moral, la intel·lectualitat es rebel·là contra la jerarquia romana adherint-se a la Reforma. En tot cas, el tarannà humanista, bo i fomentant l’interès pel saber dels antics, envigorí la llibertat de pensament i esdevingué l’alba de la modernitat.
Pels camins de l'etnografia: un homenatge a Joan Prat
Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d’estat. Com no podia ser menys, la jubilació d’un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d’una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, “l’empresa” no aporta un “rolex” convencional, però sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l’iniciat amb la complicitat d’aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d’un llibre d’homenatge, que esperem plagui al protagonista de l’efemèride.