Superant el sexisme a les universitats
Distinció Maria Antònia Ferrer 2012
Quaderns de la Igualtat és una iniciativa de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta publicació representa la materialització de diverses mesures previstes al Pla d’igualtat de la URV (2007-2010), en què es plasma el compromís de la Universitat amb els valors de la igualtat i la no-discriminació. Quaderns de la Igualtat vol ser un espai que serveixi per difondre l’activitat investigadora en matèria de polítiques d’igualtat per raó de gènere i aspira a facilitar a la comunitat acadèmica i cientíἀca una nova eina al servei de la transferència de coneixement sobre dones i feminisme.
Gestió de carteres de renda variable
L’objectiu principal d’aquest llibre és posar a disposició dels estudiants d’Economia, Finances, Administració i Direcció d’Empreses i titulacions afins un material de consulta en català que inclogui els elements clau de la gestió de carteres de renda variable. Així, en aquestes pàgines es pot trobar una introducció senzilla i breu, que fuig d’una excessiva matematització, de conceptes tan essencials en finances com inversió, rendibilitat, risc, diversificació o construcció de carteres.
Descarrega el llibre Compra el llibre en impressió per comanda Llegeix el llibre en línia
Aquest llibre és la conseqüència lògica del ja publicat en aquesta mateixa col·lecció titulat Lliçons de comptabilitat financera superior. En comptabilitat sovint un llibre de teoria requereix un llibre d’exercicis pràctics que permeti arrelar millor els conceptes. I això és més necessari quan la matèria comptable tractada està regulada en codis, lleis i tractats, com l’anomenada comptabilitat de societats. En aquest cas els exercicis i problemes intenten plasmar amb nombres tot allò que el legislador ha exposat en lletres i percentatges.
Enllaç al llibre Lliçons de comptabilitat financera superior
Compra el llibre en impressió per comanda
El dia 21 del 12 del 2012 els maies preveien la fi del món. D’altres deien que arribava el final d’un temps desastrós per començar una era millor. I, coincidint (no pas per casualitat) amb aquesta data profètica, es va presentar Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Aquest llibre és un treball del Grup de Recerca sobre Imaginaris Culturals (GRIC) de la URV, coordinat per l’antropòleg Joan Prat. Tracta sobre les alternatives que busquen les persones que no estan satisfetes amb la religió catòlica, la medicina tradicional i el coneixement científic. Tot seguit us oferim una entrevista amb el coordinador del llibre:
—D’on sorgeix la idea de redactar aquest llibre?
El 2006 un grup de persones vam començar a pensar la possibilitat de treballar els nous imaginaris culturals; les noves creences espirituals, religioses, naturistes... A diferència de les religions tradicionals, aquí no hi ha dogmes, no hi ha esglésies; és tot molt difús i es fa i es desfà. Ens vam preparar —jo mateix vaig estar tres mesos a París treballant-hi. Posteriorment, ens vam constituir com a grup de recerca: el Grup de Recerca sobre Imaginaris Culturals (GRIC). I amb el finançament que vam rebre de la Generalitat hem pogut fer aquesta investigació. Som un grup pluridisciplinari (hi ha filòsofs, psicòlegs, fisioterapeutes...); és un grup molt variat.
—Quins són aquests nous imaginaris?
N'hem analitzat tres grans puntals i ens hem interessat a veure com s’implantaven en el nostre entorn i com hi arribaven. El primer són les espiritualitats orientals: les meditacions, els grups de ioga, els kundalinis, els reikis. El segon són les teràpies naturals: la medicina alternativa i la gent que es tracta amb massatges, flors de Bach, homeopatia, etc. El tercer (i darrer) són els sabers esotèrics: el tarot, les cartes astrals, les canalitzacions, el contacte amb éssers d’altres dimensions, etc. Per treballar, hem utilitzat l’entrevista als professionals i als usuaris de cadascun d'aquests puntals. Però, quan parlem dels usuaris, és més complicat, perquè poden participar en diferents àmbits: poden fer meditació, tractar-se amb flors de Bach i veure què els diuen les cartes del tarot. En canvi, els professionals (en general) només es dediquen a un àmbit concret. D’altra banda, hem fet treball de camp. Hem participat en els cursos, rituals i cerimònies (a vegades avisant que érem antropòlegs i d'altres sense descobrir-nos). I hem intentant reflectir, en aquest llibre, tot el que hem après.
—La idea és saber què hi ha o saber per què la gent opta per aquests nous imaginaris?
Les dues coses. Hem fet una cartografia de tots els centres que hi ha a Tarragona, de quan hi apareixen i de com estan connectats. I ens hem preocupat també de saber el perquè. Per exemple: per què la gent prefereix les flors de Bach abans d’anar al CAP? Ens hem trobat que la gent està descontenta amb la religió catòlica (la de tota la vida) i busca altres formes religioses. Es decanten per les orientals, com ara el budisme, l’hinduisme, el taoisme o les meditacions. Una altra raó se centra en el fet que aquesta gent no es troba a gust amb la medicina tradicional (l’hegemònica) i busca les alternatives. La tercera raó és que no s’acaben de fiar del coneixement científic i pensen que hi ha altres coneixements als quals només tenen accés uns quants iniciats (aquests altres coneixements són els sabers esotèrics, que tenen una llarga tradició en la història de la humanitat).
—Us ha sorprès el que heu trobat?
És molt difícil saber el nombre de persones que hi estan interessades, perquè alguns dels grups que les integren es fan, es desfan i desapareixen. Per això les estadístiques que tenim són poc significatives. El que sí que ens hem trobat (i ho expliquem en el llibre) és que el públic majoritari són dones. Generalment tenen una formació acadèmica sòlida, amb un estatus intel·lectual alt i una bona posició econòmica —no ens trobem amb dones obreres. Les edats van des dels 35 anys fins als 50, que sembla que és el moment de crisi social de la dona.
—L’augment de persones interessades en aquestes alternatives a allò que és tradicional es pot relacionar amb altres factors?
Sembla que el descontentament amb el que tenim augmenta en èpoques de crisi. Si una persona està contenta amb la medicina tradicional no se'n va a l’homeopàtica. De les persones que busquen alternatives, un company del Departament en diu: “El mercat de la insatisfacció”. Busques alternatives, si no estàs satisfet amb el que t’ofereixen.
El present document pretén exposar les propostes de l’autor sobre la reforma del model de governança a partir d’una aproximació holística i funcional. El punt de partida per a un disseny d’un sistema de governança hauria de ser la identificació de la funció que ha d’acomplir, que remet a la consideració del perquè de la definició de l’autonomia universitària. La institució universitària ha de garantir, pel bé de la societat, que la seva actuació en generar i transmetre coneixement no respon a interessos grupals de cap tipus. Constitueix un servei públic que ha d’actuar amb autonomia, i aquesta actuació inclou tots els mecanismes de presa de decisió, tot el sistema de governança que, des d’aquesta perspectiva, es configura com el garant de la prestació del servei públic d’educació superior i recerca amb la màxima eficiència, alhora que lliure de la influència d’interessos polítics, econòmics o religiosos.
A partir de les conclusions de l’estudi University Autonomy in Europe II. The Scorecard i de la situació actual del sistema universitari, de recerca i innovació de Catalunya, l’autor proposa un conjunt concret d’elements de governança que cobreixen totes les dimensions de l’autonomia universitària. L’estudi fa referència explícita al sistema universitari de Catalunya, però les conclusions i el seu fonament tenen una aplicabilitat més general.
El presente documento pretende exponer las propuestas del autor sobre la reforma del modelo de gobernanza a partir de una aproximación holística y funcional. El punto de partida para diseñar un sistema de gobernanza debería ser la identificación de la función que debe cumplir, lo que remite al porqué de la definición de la autonomía universitaria. La institución universitaria debe garantizar, por el bien de la sociedad, que, al generar y transmitir conocimiento, su actuación no responde a intereses grupales de ningún tipo. Constituye un servicio público que debe actuar con autonomía, y esa actuación incluye todos los mecanismos de toma de decisiones, esto es, el sistema de gobernanza en su conjunto, que, desde esta perspectiva, se configura como el garante de la prestación del servicio público de educación superior e investigación con la máxima eficiencia, al tiempo que libre de la influencia de intereses políticos económicos o religiosos.
A partir de las conclusiones del estudio University Autonomy in Europe II. The Scorecard y de la actual situación del sistema universitario, de investigación y de innovación de Cataluña, el autor propone un conjunto concreto de elementos de gobernanza que abarcan todas las dimensiones de la autonomía universitaria. El estudio se refiere explícitamente al sistema universitario de Cataluña, pero sus conclusiones y su fundamentación pueden aplicarse de manera más general.
RIO nace con una orientación académica y profesional que pretende ser un instrumento al alcance de todas aquellas personas interesadas en el análisis de las organizaciones. RIO pretende poner en contacto a especialistas en el análisis organizacional de diferentes países y conocer las especificidades organizacionales de distintos contextos sociales y económicos. La revista aspira a ser un instrumento de comunicación para la comunidad académica y profesional, en particular en temas de investigación y de evaluación de las organizaciones, entendidas en el sentido amplio. Una de las principales preocupaciones es que RIO se oriente a la difusión de conocimiento científico con los mayores estándares de calidad. Por ello RIO cuenta con un exigente proceso de revisión por expertos para la publicación de sus artículos.
En les darreres dècades la innovació s’ha situat en l’epicentre del debat dels economistes i dels discursos dels polítics. La transformació del coneixement en la producció i el disseny de nous productes i serveis esdevé, avui per avui, el principal instrument que tenen les nostres empreses per competir en un món cada vegada més obert. Per aquesta raó, aquest assaig pretén fer un inventari, no exhaustiu, de les empreses que innoven (o bé estan en condicions de fer-ho) a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El títol que encapçala el treball descriu, al nostre parer, l’objectiu que es persegueix: descriure qui és qui en el terreny de l’R+D i la innovació a les nostres comarques.
Este número de Quaderns aborda de manera sintética los efectos que la discapacidad conlleva sobre el riesgo de pobreza de las personas discapacitadas y del resto de miembros de sus hogares. En concreto, consta de dos partes claramente diferenciadas. La primera se centra en la relación establecida entre pobreza y discapacidad; la segunda parte estudia el gasto que los hogares con personas discapacitadas realizan para atender la discapacidad.
El número 12 de la revista Arxiu d’Etnografia de Catalunya conté articles de vuit estudiants de diferents ensenyaments de postgrau del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (DAFITS). Tracten de temàtiques diferents, com ara d’estudis urbans, de migracions, de joventut, de salut mental, d’autolesions, d’adopcions internacionals i de religió. Aquest número de la revista també compta amb la col·laboració de l’antropòloga Graça I. Cordeiro (de l’Instituto Superior de Ciências do Trabalho e da Empresa de Lisboa) que publica un article sobre els desafiaments plantejats al camp de l’etnografia urbana. La revista fa difusió de quatre recerques de membres del DAFITS mitjançant l’apartat “Notes de Recerca”; així com de publicacions recents a l’apartat “Ressenyes”. També es tracta de les tesis llegides en els darrers cursos 2010-11 i 2011-12 al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.
La revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya és una publicació acadèmica vinculada al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV i a l'ITA, i s’edita en format electrònic i de paper. Els objectius són promoure la investigació antropològica, en base a un sentit teòric i metodològic. Es publiquen articles, ressenyes, entrevistes i altres materials preferentment d'estudiants i del grup de recerca del DAFITS, tot i que també esta oberta a propostes d’altres persones que col·laborin amb el departament. Es dirigeix a un públic especialitzat en Antropologia Social i Cultural i, a més de contribuir al coneixement antropològic, pretén enriquir el debat crític entre investigadors i investigadores, amb especial èmfasi en les aportacions teòriques metodològiques i al treball de camp.