Mostrant articles per etiqueta: Ciències socials
Origen, contexto, evolución y futuro de la Formación Profesional
El nuevo orden global ha nacido a partir de la crisis del Estado de Bienestar y la superación de la figura del trabajador asalariado. Sólo existe una demanda generalizada: ser "individual y autorresponsable" (Beck), es decir, "emprendedor e innovador" (Sennett). Este nuevo axioma de gestión profesional trata de desplazar la forma de regulación basada en el reconocimiento de derechos colectivos.
En estas sociedades de empresa, denominadas así por Foucault, tremendamente polarizadas y desiguales, se mantienen sectores del mercado sujetos a prescripciones tayloristas. Nos referimos concretamente a aquellos trabajadores obligados a trabajar duramente y encontrarse cada vez más hundidos en la pobreza y el endeudamiento. Dicha situación también afecta a determinadas áreas de profesionales cualificados, como los servicios sanitarios, la educación, el periodismo, la psicología, la ingeniería y la abogacía, entre otros.
Este nuevo marco es simultáneamente taylorizante/destaylorizante, fordista/posfordista, por lo que resulta habitual acudir a la neutralidad de la meritocracia como justificación de casi todo: las personas que lo "merezcan" saldrán de la pobreza de manera continuada. En este sentido, la clase adinerada será poseedora de los valores y las habilidades del espíritu emprendedor, ocupando los trabajos no taylorizados, mejor valorados y remunerados. Esta actitud se convertirá en la mejor manera de vaticinar el ascenso social, en el que la clase media quiere continuar creyendo.
¿Cuál es el papel que se le ha adjudicado a la Formación Profesional en todo esto? Este amplio trabajo espera aportar argumentaciones que ayuden a contestar y entender la pregunta lanzada.
El rol de la creativitat en la creació d'empreses a Catalunya
En els darrers anys la creativitat ha guanyat importància per la seva capacitat de generar creixement econòmic a partir del seu rol en els processos d'innovació i evolució econòmica. En aquest sentit, aquest treball té un doble objectiu. En primer lloc pretén abordar els mecanismes a partir dels quals la creativitat afavoreix la difusió de coneixement i innovació tot contribuint al creixement econòmic i a la competitivitat de les regions. I en segon lloc, pretén analitzar quin és el paper de la creativitat, la diversitat i la innovació en la creació d'empreses als municipis de Catalunya. Per dur a terme aquest anàlisi, principalment fem ús de la informació subministrada pel Registre d'Establiments Industrials de Catalunya, un registre que recull la localització dels nous establiments a Catalunya i de l'Institut d'Estadística de Catalunya. Entre els resultats més rellevants cal destacar la importància de la creativitat en la difusió d'idees i creació de nous projectes tot incentivant l'emprenedoria a escala local. No obstant, el paper de la diversitat cultural no sembla tenir gran rellevància en la decisió de localització de noves empreses als municipis catalans. Finalment, la productivitat intel·lectual i tecnològica al municipi (en termes de patents) afavoreix la creació de noves empreses però només en aquells municipis més propers a centres tecnològics i científics.
L’impacte a les empreses catalanes de les ajudes públiques a l’R+D
L'objectiu d'aquest treball és trobar noves evidències sobre l'eficàcia de les ajudes públiques a l'R+D empresarial des d'una triple vessant. En primer lloc, es determina si les ajudes que perceben les empreses catalanes compleixen el principi d'addicionalitat —és a dir, si els recursos públics se sumen als privats— o el principi de substitució —és a dir, si les aportacions públiques desplacen el finançament privat a l'R+D—. En segon lloc, s'estudia si les ajudes públiques afecten la composició de les inversions privades en R+D. I en tercer lloc, s'analitza com les ajudes públiques afecten la capacitat innovadora de les empreses beneficiàries. Per aprofundir en aquestes qüestions disposem d'una mostra de 3.410 qüestionaris del projecte Community Innovation Survey (CIS) de l'any 2012 facilitat per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). Entre els resultats obtinguts destaquen els següents: 1) les subvencions a fons perdut, els préstecs i les desgravacions fiscals tenen un impacte positiu sobre les inversions a l'R+D de les empreses catalanes, sobretot entre les empreses de serveis; 2) les ajudes públiques no desplacen ni substitueixen les inversions d'R+D privades; 3) les ajudes públiques modifiquen la composició de les inversions en R+D privades, i 4) els recursos públics afecten amb més intensitat les inversions en activitats innovadores properes al mercat que les activitats de recerca. Aquests resultats són de gran interès per al disseny de futures actuacions que tinguin com a principal objectiu incrementar la recerca al si de les empreses catalanes.
Recerca en Humanitats 2017
Encetem, amb aquest Recerca en Humanitats 2017, una sèrie de volums que recolliran, any rere any, els treballs presentats a les Jornades del Doctorand que convoquem cada curs, dins del marc del Programa de Doctorat d’Estudis Humanístics de la Universitat Rovira i Virgili. En aquesta ocasió us oferim tretze articles que són fruit, precisament, de la II Jornada del Doctorand que es va dur a terme el curs 2015-16. Aquesta publicació ens permet apropar-nos a les diverses tesis que s’estan duent a terme en aquest període dins del Programa, relacionades amb la història, la història de l’art o l’adquisició i l’ensenyament de les llengües. Són, en definitiva, una mostra de com n’és de viva i fonamental la investigació en aquests àmbits a la nostra universitat.
Educación, comunicación y salud
Perspectivas desde las ciencias humanas y sociales
El propósito de este libro es aportar elementos a la reflexión sobre comunicación, educación y salud desde las ciencias humanas y sociales; Dicha reflexión resulta vital, ahora más que nunca, teniendo en cuenta la enorme expansión de medios de comunicación como la televisión o los basados en las tecnologías 2.0, que permiten que el acceso a los conocimientos sobre salud sea ubicuo. El origen del presente libro es el encuentro que se celebró, en septiembre de 2015, en la Escuela de Salud Pública de Menorca sobre «Educación, promoción de la salud y comunicación. Perspectivas desde la historia y las ciencias sociales». Los diferentes capítulos provienen de la labor de investigación de diversas disciplinas: Antropología Social, Communication Studies, Historia de la Educación e Historia de la Medicina, lo que permite tener una visión amplia y variada de los complejos factores que intervienen en los procesos de educación y comunicación sobre salud.
Comprar el libro en papel· Descargar el libro digital · Enlace a Google Books
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 16
En aquesta ocasió a l’apartat “Articles” presentem quatre excel·lents treballs tres dels quals provenen d’investigacions fetes per estudiants de màster: Ohiane Ojeta Lesaka, Carlos Chirinos i Elisa Alegre-Agís. A l’apartat “Col·laboracions” tenim la possibilitat de gaudir dels articles escrits per Andrea Boscoboinik, Encarnación Aguilar, Santiago Amaya e Ignacio López, i, finalment, Beatriz Santamarina.
A l’apartat “Ressenyes”, el professor Joan Josep Pujadas ressenya l’obra de l’investigador Federico Bardají, Bonavista. Una biografia social i el professor Joan Prat ho fa del llibre de Jordi Roca i Marta Allué Amores lejanos. Historias de parejas transnacionales.
A “Notes de Recerca” la investigadora Natalia Alonso explica el projecte "Homes cuidadors. Reptes y oportunitats per reduir les desigualtats i afrontar les noves necessitats de cura"; i, finalment, les investigadores Montserrat Soronellas i Yolanda Bodoque presenten la seva recerca sobre les actuals iniciatives de reagrarització als espais rurals.
Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 15
En el present número es presenta en l'apartat Articles el treball del doctor Vítor Hugo Adami, el de la doctoranda Patrícia Olivé, el de Ramona Tigell, que presenta els resultats del seu TFM, i el dels investigadors Lenka Budilová i Marek Jakoubek. En l'apartat de Col·laboracions es publiquen els resultats de les darreres recerques del Dr. Eduardo Menéndez i del Dr. Lluís Mallart. També es ressenyen la darrera publicació de la Dra. Josepa Cucó, La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global, i la del Dr. Jaume Franquesa, Urbanismo neoliberal, negocio inmobiliario y vida vecinal. El caso de Palma (Dr. Joan Josep Pujadas). A més, es donen a conèixer les investigacions que en aquests moments duen a terme al DAFITS i es fa una crònica de la posada en marxa de la Càtedra Àngel Palerm.
Formación profesional en España y en la Unión Europea
RIO nace con una orientación académica y profesional que pretende ser un instrumento al alcance de todas aquellas personas interesadas en el análisis de las organizaciones. RIO pretende poner en contacto a especialistas en el análisis organizacional de diferentes países y conocer las especificidades organizacionales de distintos contextos sociales y económicos. La revista aspira a ser un instrumento de comunicación para la comunidad académica y profesional, en particular en temas de investigación y de evaluación de las organizaciones, entendidas en el sentido amplio. Una de las principales preocupaciones es que RIO se oriente a la difusión de conocimiento científico con los mayores estándares de calidad. Por ello RIO cuenta con un exigente proceso de revisión por expertos para la publicación de sus artículos.
La cooperació al desenvolupament. Reptes de futur
La cooperación internacional del siglo XXI es diversa y sofisticada, como ponen de manifiesto la multiplicidad de actores que intervienen en ella y el creciente número de instrumentos de actuación que se emplean en las iniciativas de cooperación. Tal circunstancia plantea también múltiples retos, tanto para comprender adecuadamente esa complejidad como para actuar eficazmente sobre ella con mecanismos y acciones concretas. Los artículos que aquí se presentan constituyen una excelente contribución en este sentido.
L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona
L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona fa un balanç de la dinàmica viscuda per l’economia de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre des de l’any 2000. En aquest llibre Joaquim Margalef i Daniel Miravet posen de relleu la fragilitat del nostre teixit empresarial, sense deixar d’oferir una visió optimista del potencial que tenim com a territori de cara al futur.