Apropar el coneixement i la recerca universitària. Aquest és l’objectiu de Publicacions URV. A l’epíleg del 2013 presentem, per això, les principals novetats editorials del curs; títols que, majoritàriament, hem posat a l’abast en les versions digitals que es troben al web.
Destaquem, primerament, l’aparició del document institucional Memòria del Consell Social de la URV 2012, el tradicional recull anual de l’activitat del darrer exercici de l’òrgan de participació de la societat a la universitat.
Seguim el repàs amb el llibre en paper Pau Adouard: fotografia en temps de Modernisme, de la historiadora de l’art Núria F. Rius, coeditada per diferents universitats catalanes i el MNAC. La monografia rescata de l’oblit una figura rellevant en la Barcelona artística de la fi del segle XIX. De la mateixa col·lecció, Memoria Artium, s’ha publicat un assaig filosòfic, Georges Bataille y la parte del arte, de Marisa García Vergara, que tracta concepcions artístiques del pensador francès a partir dels seus articles a revistes de l’època.
La convocatòria Cum Laude, que ens ofereix les millors tesis doctorals en llengua catalana, llança el setè títol Valoració de l’eficàcia del dexketoprofèn en la síndrome subacromial amb diferents tractaments de fisioteràpia, de Laura Pérez Merino. L’estudi recull una sèrie d’assajos clínics en el tractament d’aquesta síndrome.
Manuals pràctics
De la col·lecció Eina-e arriba el segon volum de la sèrie Matemàtiques II. Economia i empresa, a càrrec de Llúcia Mauri Masdeu. El manual segueix aportant claus teoricopràctiques de la ciència exacta dintre de l’àmbit econòmic, empresarial i financer.
El llibre de Teresa Torres Coronas Orientació Professional i Acadèmica per a estudiants d’enginyeria és un conjunt d’estratègies per a la inserció laboral dels alumnes. Un nord per als primers passos d’enginyers en temps d’incertesa laboral i veritable manca d’oportunitats. La Guia d’orientació per a l’ocupació és, també, un text de referència en l’aprenentatge universitari: una empenta per als alumnes des de l’itinerari de la carrera a l’elecció d’un treball. Autoconeixement i presa de decisions en dos documents que són pràctiques brúixoles d’integració professional.
Recerca interdisciplinària
El centenari de l’escriptor cubà Virgilio Piñera ha centrat un volum d’estudis de diferents aspectes de la seva obra poètica, Insular corazón, a cura de Manuel Fuentes. També a la col·lecció Recerca, una de les més fecundes, ha aparegut De l’anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), d’Emili Samper, reivindicació de la figura d’un dels primers folkloristes, i activista polític, a finals del XIX.
Des de l’anàlisi polièdric sorgeix La guerra del Francès. 200 anys després, un conjunt d’estudis, a cura de Ramon Arnabat, que integra diferents perspectives d’un període que suposa el trencament històric de l’antic règim i el sorgiment de la modernitat.
El camp de l’Antropologia mèdica suma a la seva col·lecció un nou títol: Evidencias y narrativas en la atención sanitaria. Entre les col·laboracions del volum, es pot trobar un article de Teresa Forcades, titulat l’«Evidència científica i principi d’autoritat en salut pública: el cas de les vacunes». El llibre coral —també en els curadors de l’edició: Àngel Martínez-Hernáez, Lina Masana i Susan M. DiGiacomo— és el resultat de la X Col·loqui REDAM (Xarxa d’A. M.) «De la evidencia a la narrativa en la atención sanitaria: biopoder y relatos de aflicción», celebrat el passat juny al Campus Catalunya de la URV.
Una selecció de la interdisciplinària recerca de la universitat; una mirada heterogènia que és la marca del nostre segell.
RIO nace con una orientación académica y profesional que pretende ser un instrumento al alcance de todas aquellas personas interesadas en el análisis de las organizaciones. RIO pretende poner en contacto a especialistas en el análisis organizacional de diferentes países y conocer las especificidades organizacionales de distintos contextos sociales y económicos. La revista aspira a ser un instrumento de comunicación para la comunidad académica y profesional, en particular en temas de investigación y de evaluación de las organizaciones, entendidas en el sentido amplio. Una de las principales preocupaciones es que RIO se oriente a la difusión de conocimiento científico con los mayores estándares de calidad. Por ello RIO cuenta con un exigente proceso de revisión por expertos para la publicación de sus artículos.
Accedeix als articles a la web de la revista
Publicacions URV, l’editorial de la Universitat Rovira i Virgili, des del 2009 és membre de LibraryThing, una plataforma virtual en la qual els seus membres poden crear catàlegs dels seus llibres i compartir-los amb la resta d’usuaris. Els editors, per la seva banda, poden aportar els llibres de la seva editorial mitjançant el programa Crítics matiners. Aquesta iniciativa permet als usuaris apuntar-se al sorteig de llibres a canvi de fer-ne una ressenya després d’haver-lo llegit.
Aquest mes de novembre Publicacions URV posa a disposició dels usuaris de LibraryThing exemplars de dos de les seves darreres novetats. Per una banda hi ha el llibre De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915), d'Emili Samper, en què s'estudia la biografia d’aquest folklorista i es reivindica la seva importància tenint en compte tots els seus vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore. Per l'altra banda també podreu trobar el llibre Insular corazón. Virgilio Piñera, 1912-2012, un volum que aplega diferents estudis a cura de Manuel Fuentes i en el qual s'analitza i estudia diferents aspectes de l'obra de l'escriptor cubà.
Més informació
Crítics matiners a LibraryThing
De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915)
Insular corazón. Virgilio Piñera, 1912-2012
La revista Comunicació Educativa inicia una nova etapa amb la publicació d’aquest número 24. Ara més que mai l’educació ens ha de fornir ciutadans amb uns mínims del que Jordi Llovet ha anomenat “sobirania intel·lectual”. Comunicació Educativa, en la mesura de les seves possibilitats, vol contribuir a anar-nos acostant a aquest objectiu.
Accedeix als articles a la web de la revista
Compra la revista en impressió per comanda
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.
La guerra del Francès (1808–1814) no és un fenomen aïllat del procés històric: té unes arrels i unes conseqüències, i per aquest motiu cal inserir-la en el marc de la crisi de l'antic règim i de la revolució liberal, que abasta el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Tot i que la guerra del Francès no és l'inici ni el final de res, és un moment clau de trencament entre el vell i el nou règim. Aquest llibre pretén ser una anàlisi polièdrica d'aquest complex fenomen que anomenem guerra del Francès. Una anàlisi que, a través dels diversos treballs que s'hi recullen, comprèn els diversos plans espacials en què es desenvolupa (local, comarcal, nacional, estatal i internacional) i temàtics (polític, cultural, econòmic i social). Per tot plegat esdevé una eina útil, 200 anys després dels fets, per conèixer millor aquest període decisiu de la nostra història contemporània.
Evidencias y narrativas en la atención sanitaria. Una perspectiva antropológica
Este libro es el resultado de una reflexión colectiva en el marco del X Coloquio REDAM (Red de Antropología Médica) que, bajo el título "De la evidencia a la narrativa en la atención sanitaria: biopoder y relatos de aflicción", se realizó en junio de 2013 en Tarragona. El objetivo de este encuentro fue analizar tanto las “narrativas de la evidencia”, entendidas como estrategias de construcción de la prueba en biomedicina, como la “evidencia de las narrativas”, entendida como constatación de que aquello que está o debería estar en juego en la atención sanitaria es principalmente la enfermedad como forma de sufrimiento. El libro recoge aportaciones de más de veinte autores nacionales e internacionales que inciden de forma polifónica en la construcción de una perspectiva antropológica de los sistemas médicos y de las aflicciones humanas.
La presentació del llibre Quimeres. Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX, de la professora d'Història Contemporània Montserrat Duch, es durà a terme el dijous, 3 d’octubre, a les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre de Lectura (carrer Major, 15 · Reus).
De Publicacions URV (2013), constitueix el n. 24 de la col·lecció Recerca. En l'acte presentarà l'obra la Sra. Mercè Costafreda, historiadora, i comptarà amb la presència de l'autora del llibre.
Com diu el pròleg de Borja de Riquer, "l'obra planteja ...els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis... i la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs de memòria..."
La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és un forma literària tan antiga com l’escriptura mateixa. Hi hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb els quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.
A diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem e-mails sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana —com totes les literatures— és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat.
Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l’obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir.
Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'intentar-ho.
No hi ha cap cultura que desconegui el riure, no hi ha cap tribu ni cap poble que no l'utilitzi per aplegar-se o per marginar, per aprovar les conductes que tothom aprova o per condemnar les que la comunitat rebutja. Per molt que ningú no en pugui garantir l'eficàcia comunicativa, tant el cinema, el teatre o les novel·les com els acudits i les bromes subministren moments i motius per al riure i el somriure.
Tanmateix, els assaigs dedicats a comprendre el fenomen del riure són escassos perquè no és gens fàcil d’explicar-lo. El camp que abraça el riure —la comicitat i l'humor— és tan extens que fa de molt mal limitar: pel que toca a la seva teorització i comprensió general, té lligams amb la filosofia, la medicina, la sociologia i l’antropologia. I quant a la pràctica, es relaciona amb tot un seguit d’activitats que van dels espectacles d'entreteniment a la ironia més intel·ligent, de la paròdia cruel a la facècia més candorosa.
Partint d'estudis solvents que fan autoritat, l'assaig Pensant el riure reflexiona sobre la hilaritat recorrent a textos literaris i a acudits populars, sense negligir allò que ens suggereixen les imatges.
Virgilio Piñera, 1912-2012
Uno de los cansados ritos que impone la tradición es la conmemoración de un centenario: ya sea éste el natalicio de un escritor o la celebración de una fecha. Pero más allá de la marca temporal que apenas lo ilumina para desaparecer, la obra del escritor perdura en la memoria de los lectores construyendo su identidad civil frente a la imaginaria épica colectiva de la Historia. La única geografía que el escritor conoce, aquél que escribe y se escribe, es la libertad.
Aquest llibre és de gran valor per als joves economistes que elaboren tesis, preparen un article per a una revista professional, posen a punt una presentació per a un congrés o un seminari professional, o fan d’avaluadors per primera vegada. Amb un llenguatge clar i concís −el model de redacció que defensa−, William Thomson demostra que la redacció i les presentacions orals poden ser atractives i eficients. L’autor explica els fonaments de l’exposició clara, entre altres aspectes temes tan essencials com el títol d’un article, la redacció d’un resum, la presentació dels resultats d’un projecte de recerca i la manera de mantenir l’atenció del públic.
Sonets de l'Hort de Palmeres
Amb aquest darrera entrega poètica, Gaspar Jaén, el poeta de la terra del sud, el poeta jardiner dels versos i dels horts de palmeres, ens lliura un testament literari que tanca un cicle poètic que s’inicià fa més de tres dècades. Un llibre que és, i es diu, un testament. “Com es fa un testament?” es preguntava Vicent Andrés Estellés. Què és allò que es vol llegar? Qui en són els destinataris? Un testament entés com a inventari que alça acta d'uns béns atresorats per a uns lectors que en seran els marmessors. Uns béns inventariats amb voluntat de perdurar, rescatats per un jo concret, en un lloc i en un temps determinats. Quan el poeta d'Elx parla de fi de cicle, cal entendre-ho a la manera de Luis Cernuda: un poemari que clou i condensa tota una trajectòria poètica, nascut de la necessitat imperiosa de deixar un llegat que ha de transcendir l'existència del seu autor. Un testament llargament meditat, que és un retorn als orígens, com una art de la memòria que esdevé tota una art de viure i, també, de ben morir.