En aquest llibre hi trobareu cinc relats que us transportaran a mons tan diversos com les vivències i els sentiments d’un soldat de lleva a la Guerra Civil espanyola en el relat "La matança del porc", de Joana Solà; a la gestió d’una catàstrofe ecològica a la selva equatoriana en el relat "El dilema de l’indígena", de Dídac Ramos; a conèixer el futur de la ciutat de Tarragona i de la mateixa URV en la narració de misteri "El llibre del futur", de Moisés Peñalver; a posar-nos en la pell d’una nena de deu anys que ha de prendre una important decisió enmig d’un conflicte armat en "Adéu, Papa", d’Analía Pérez, o a conèixer millor la figura de Josep Pla a l’assaig "Josep Pla", merament, de Xavier Pete.
Aquest llibre, que recull els treballs guanyadors dels Premis Consell Social URV de recerca de secundària i cicles formatius de grau superior, dels cursos 2013-14 i 2014-15, té un doble objectiu: fer un reconeixement als autors i els centres de secundària premiats, i engrescar els nois i noies que ara comencen a fer el treball de recerca, donant-los recursos perquè facin (però sobretot perquè aprenguin a fer) bona recerca.
Llibre que recull la memòria de l'any 2014 del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.
L’Associació Josep Vidal i Llecha es va fundar l’any 1984, ara fa trenta anys, per fer conèixer Josep Vidal i Llecha (Reus, 1907 – Nova York, 1983) i la seva trajectòria en defensa de la pau i de la fraternitat universal. Amb aquest objectiu ha promogut la concessió del Memorial per la Pau, un premi constituït per donar suport a persones, grups, campanyes o investigacions dedicades a la defensa i al foment de la pau, al desarmament i a l’ecologia. El llibre que recull aquests trenta anys de treball a favor de la pau, ha estat editat per commemorar aquest aniversari.
Aquest llibre, que recull vint-i-tres treballs guanyadors dels Premis Consell Social URV de recerca de secundària i cicles formatius de grau superior, dels cursos 2011-12 i 2012-13, té un doble objectiu: fer un reconeixement als autors i els centres de secundària premiats, i engrescar els nois i noies que ara comencen a fer el treball de recerca, donant-los recursos perquè facin (però sobretot perquè aprenguin a fer) bona recerca.
La presència d’estudiants amb discapacitat i altres trastorns a les aules universitàries és cada cop més gran, fet que comporta nous reptes docents. La present guia té com a finalitat principal oferir al professorat de la URV, principis, informacions i orientacions bàsics d’actuació a tenir en compte a l’hora de donar resposta a les necessitats educatives més freqüents que aquest estudiantat pot presentar.
Llibre que recull la memòria de l'any 2013 del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.
The aim of the present document is to present the author’s proposals on the reform of the governance model from a holistic and functional perspective. The first task when designing a system of governance should be to identify the function that it is to fulfil, which leads on to the question of exactly why universities are meant to be autonomous. For the good of society, universities as institutions have to guarantee that the knowledge they generate and transmit does not favour the interests of any particular group. They provide a public service that must act with autonomy. This autonomy must include all decisionmaking mechanisms, the whole system of governance, so that the public service of higher education and research can be rendered as efficiently as possible and without submitting to the influence of political, economic or religious interests. On the basis of the conclusions of the study University Autonomy in Europe II. The Scorecard and the current situation of the university, research and innovation system, this study proposes a well-defined set of governance elements that cover all the dimensions of university autonomy. The study makes explicit reference to the university system in Catalonia but its conclusions and argumentation are of more general applicability.
Del 26 d'abril al 4 de maig del 2012, a la sala d'actes del Centre de Lectura, es van desenvolupar en cinc sessions les Jornades d'Història de la Premsa: «Premsa i societat. Aspectes polítics, econòmics i socials», que van organitzar el Centre de Lectura i la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner, l'Institut Municipal de Museus de Reus i la Biblioteca Central Xavier Amorós. Les jornades tenien com a objectiu, entre d’altres, donar a conèixer l'evolució de la premsa des dels seus inicis fins a l'actualitat determinar els diversos tipus de materials impresos en relació amb el sector social al qual anaven adreçats, valorar la influència dels governs en el desenvolupament de l’activitat informativa i, en definitiva, destacar la importància de la premsa com a element aglutinador de la societat, tant en moments de conflicte com de pau social. Al llarg d'aquests cinc dies es van poder escoltar les veus autoritzades del Dr. Carlos Martínez Shaw, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història i catedràtic d'Història Moderna de la UNED; del Dr. Luís J. Navarro Miralles, professor d'Història Moderna, emèrit, de la Universitat Rovira i Virgili; del Dr. Josep Fàbregas Roig, professor d'Història Moderna de la URV; de Marc Ferran Sans, director del Museu d’Art i Història de Reus i director del Centre d'Art Cal Massó de Reus; del Dr. Magí Sunyer Molné, professor de Literatura Catalana de la Universitat Rovira i Virgili; del Dr. Joan Maria Thomàs Andreu, professor d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; de Victòria Rodrigo Fuentes, bibliotecària de la Biblioteca Central Xavier Amorós, i de Joan Navais Icart, doctorand en Història Contemporània i secretari general del Centre de Lectura. Aquelles conferències ara veuen la llum en aquest recull que pretenem que serveixi per deixar constància de la importància de la premsa en les diverses etapes de la nostra història, fent referència a Europa, a Espanya, a Catalunya i, naturalment, també a Reus, ciutat que des de ben aviat va mostrar la seva inquietud per donar suport a la premsa escrita.
Què tenen en comú l’arquitecte Domènech i Montaner, el pintor Joaquim Mir, el fotògraf Agustí Centelles i el jazzman Lou Bennett?