Han passat més de cent anys

L’afirmació de la sardana, que en pocs anys passà de ser una dansa poc coneguda –gairebé només a l’àmbit de les comarques de l’Empordà i la Selva– a la consideració de dansa nacional, té un paper decisiu en la consolidació del catalanisme. Només així es pot entendre com el 1907 a Reus es definia la sardana com una «cosa pròpia», un «costum», tot i que poc abans es desconeixia i ni tan sols en aquell moment hi havia ningú a la ciutat que la sabés ballar. L’expansió de la sardana pel país, a partir de la dècada del 1890, es vincula a les campanyes de Solidaritat Catalana i, pel que fa a Reus, sembla que el primer impuls arribà de la mà del Foment Republicà Nacionalista, una entitat que el 1907 fundà la primera agrupació sardanista de la ciutat.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

Uns i altres, el llibre que el lector té a les mans, recull una part de la tasca de crítica literària i traductora de l’autor, sobre autors catalans i sobre mostres diverses de traducció. I ho fa sense abstraccions innecessàries, des de la visió del lector atent i de l’estudiós compromès. Vet aquí un recull, en dues parts ben diferenciades, on s’apleguen una colla notable de textos esparsos que Joaquim Mallafrè ha elaborat al llarg dels darrers anys.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps

Des que fa uns anys el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) –amb seu a Canet de Mar– i el Centre de Lectura, amb el Modernisme com a referent, van iniciar una etapa de col·laboració, va sorgir la idea d’organitzar unes jornades que materialitzés aquesta bona entesa. La important presència d’edificis modernistes a la nostra ciutat ha fet que aquest tema ja hagi estat abordat en altres ocasions. Podem recordar les Jornades sobre Arquitectura Modernista a la ciutat de Reus, celebrades el maig de l’any 2000, organitzades per Fundació Universitària Sant Joan i la Universitat Rovira i Virgili (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) i coordinades pel Dr. Antonio Salcedo Miliani, professor d’Art d’aquesta universitat. Uns mesos després, a la tardor del mateix any, des d’una perspectiva interdisciplinària i coordinat pel recordat Pere Anguera Nolla, es va fer el I Seminari sobre el Modernisme. L’organització va anar a càrrec de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus (IMAC), el Centre de Lectura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

Les «Jornades Llibre Antic. El llibre antic: memòria del passat» se celebraren al Centre de Lectura entre el 8 i el 16 d’abril del 2015 i foren coordinades pel professor Josep Fàbregas i l’autora d’aquesta presentació. Les jornades comptaren amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Central Xavier Amorós i el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. El volum que teniu a les mans inclou les vuit ponències que van presentar destacats experts sobre diverses qüestions relacionades amb aquest important fons patrimonial.

Descarrega el llibre

Compra el llibre

Mireia Munmany, Espais Escrits, eina per a la literatura catalana en xarxa. Magí Sunyer, Literatura en el paisatge del Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. Tipologia de rutes i cases d’escriptor. Ester Magrinyà, Josep Aladern i el Modernisme Literari al Camp de Tarragona. Roser Vernet, Centre Quim Soler, la literatura i el vi. Neus Oliveras, Itinerari Àngel Guimerà pel Vendrell. Jesús Figueres, Ruta Josep Pin i Soler. Jordi Vinyals, Escriure el territori amb Puig i Ferreter. Àngels Santacana, Casa Museu Àngel Guimerà. Jaume Salvat, El relat en el turisme. Maria Adzerias, Ruta Literària del Grup Modernista de Reus. Fina Anglès, Ruta Mir-Manent. Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art. Josep Maria Pallàs i Guasch, Les rutes Narcís Oller per Valls. Neus Oliveras, La ruta, una eina per a l’educació.

Compra el llibre

Descarrega el llibre

Xavier Amorós o el temps recuperat aplega diferents escrits relatius als recursos narratius d’Amorós i proposa la lectura global de la seva obra com un conjunt harmoniós d’objectes literaris de diversa mena —poesies, biografies, històries, crítiques, opinions, assajos, retrats—, que, utilitzant el pretext autobiogràfic i referits a la topografia reusenca, subministren un rellevant testimoni vivencial sobre els avatars socials entre 1931 i 1975.

Compra el libre

Descarrega el llibre

Petites històries de Reus i de més enllà

Amb la publicació d’aquest volum que recull una dotzena de conferències i articles dels darrers quinze anys, vull contribuir humilment però amb solvència i rigor, al coneixement d’alguns episodis de la història contemporània d’aquest petit trosset del país, orgullós i amb ambició de capital, que és la ciutat de Reus i la seva àrea d’influència. Com és obvi, l’eix principal de l’obra és la col·lectivitat reusenca i sobretot, la seva (passada?) vitalitat social, ideològica, política i cultural. D’aquí, el títol –massa ambiciós o massa ingenu, depèn de com es miri.

Compra el libre

L’any 1977 Pere Anguera va publicar el llibre El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana (Edicions 62) on repassava el camí recorregut des del 1859 fins al 1975 i feia «una crònica de la primera societat cultural reusenca i una de les davanteres del Principat, en la seva història interna». Ara, quaranta anys després, recopilar més d’un segle i mig de la cultura que el Centre ha generat resulta inabastable. La compilació d’articles que ha coordinat l’historiador Joan Navais és una bona aproximació a la història de la institució i permet veure les inquietuds culturals d’una societat que ha passat d’ensenyar a llegir i crear la primera biblioteca patrimonial de Catalunya a oferir una sèrie de serveis d’ampli abast i que inclouen: una biblioteca de referència amb més de 260.000 volums; un teatre imprescindible –el Teatre Bartrina–; un fons d’art reflex de l’època transcorreguda; ensenyaments artístics de dansa, teatre, música, escriptura i idiomes, i una continuada proposta d’activitats culturals i acadèmiques que acosten el Centre a intel·lectuals, escriptors i docents del país. L’edició d’aquesta publicació complementa l’exposició del mateix títol: «Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura», comissariada per Joan Navais, Marc Ferran i Jaume Massó i organitzada pel Museu de Reus i el Centre de Lectura en el marc de «2017 Reus Capital de la Cultura Catalana».

Compra el llibre

Descarrega el llibre

Aquest estudi aprofundeix en la col·lecció de literatura artística japonesa que conserva la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, donada pel Sr. Joan Ribes Daura. Es tracta d’una col·lecció de 29 llibres i 140 revistes que contenen gravats a color sobre seda i paper, centenars de fototípies de la més alta qualitat i, a més, inclou textos descriptius i articles crítics que són un exemple dels primers estudis de la història de l’art al Japó. La investigació abasta un estudi del donant, el context de la col·lecció en el col·leccionisme d’art japonès a Catalunya a principis del segle xx, i el seu origen amb les editorials Shimbi Shoin i The Kokka Publishing Company. Per últim, inclou una aproximació de la singularitat de la col·lecció i una descripció catalogràfica dels 29 llibres. Tot això sorgeix del treball d’investigació «La donació d’estampes i gravats japonesos de Joan Ribes Daura (1900-1983) al Centre de Lectura de Reus (1972)» i del recull d’articles sobre aquest tema publicats a la revista digital del Centre de Lectura.

Compra el llibre

Descarrega el llibre

Aquest llibre recull un estudi sobre l’Església Ortodoxa Romanesa a Catalunya que pretén descobrir l’estructura de la comunitats de creients ortodoxos romanesos, la història de la seva presència al país, les relacions que estableixen amb la societat d’acollida i les percepcions que tenen sobre diversos aspectes relacionats amb l’encaix dels migrants a Catalunya. El treball forma part d’un programa de recerca més ampli que se centra en la hipòtesi del reforç religiós en context migratori dirigit pel Dr. Àngel Belzunegui Eraso i en el qual s’analitzen diferents confessions religioses minoritàries presents a Catalunya. Aquestes confessions desenvolupen la seva activitat en una societat marcadament secularitzada i en un context de mercat religiós plural.

Compra el llibre en paper

Compra el llibre digital