En aquest llibre es recullen tots els microrelats que es van presentar en la I edició del concurs de microrelats científics organitzada per la Facultat de Química de la URV en col·laboració amb la Càtedra Internacional URV/Repsol d’Excel·lència en Comunicació i la Unitat de Comunicació de la Ciència.
Del 27 al 30 de maig del 1976, se celebraren a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest és el punt de partida del llibre que teniu a les mans, El maig de les dones. El moviment feminista a Catalunya durant la Transició. Des d’aquesta data del desembre del 1975, i fins al cap de deu anys, el 1985, quan se celebren les III Jornades Estatals Feministes a Barcelona, l’autora ens presenta una anàlisi acurada, rigorosa i documentada sobre diferents aspectes de la lluita feminista a Catalunya durant aquesta dècada que són fonamentals per entendre el període de la transició des del punt de vista de les dones i, també, el moment present.
La presentació del llibre El maig de les dones: El moviment feminista a Catalunya durant la Transició anirà a càrrec de la Dra. Montserrat Palau i Vergés, professora de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte estarà presidit per la Dra. Montserrat Duch Plana, directora de la col·lecció Atenea, i comptarà amb la presència de l’autora del llibre, la Dra. Meritxell Ferré Baldrich.
L’acte tindrà lloc el divendres 13 d’abril a les 19.30 h al Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15).
Han passat més de cent anys
L’afirmació de la sardana, que en pocs anys passà de ser una dansa poc coneguda –gairebé només a l’àmbit de les comarques de l’Empordà i la Selva– a la consideració de dansa nacional, té un paper decisiu en la consolidació del catalanisme. Només així es pot entendre com el 1907 a Reus es definia la sardana com una «cosa pròpia», un «costum», tot i que poc abans es desconeixia i ni tan sols en aquell moment hi havia ningú a la ciutat que la sabés ballar. L’expansió de la sardana pel país, a partir de la dècada del 1890, es vincula a les campanyes de Solidaritat Catalana i, pel que fa a Reus, sembla que el primer impuls arribà de la mà del Foment Republicà Nacionalista, una entitat que el 1907 fundà la primera agrupació sardanista de la ciutat.
Uns i altres, el llibre que el lector té a les mans, recull una part de la tasca de crítica literària i traductora de l’autor, sobre autors catalans i sobre mostres diverses de traducció. I ho fa sense abstraccions innecessàries, des de la visió del lector atent i de l’estudiós compromès. Vet aquí un recull, en dues parts ben diferenciades, on s’apleguen una colla notable de textos esparsos que Joaquim Mallafrè ha elaborat al llarg dels darrers anys.
El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps
Des que fa uns anys el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) –amb seu a Canet de Mar– i el Centre de Lectura, amb el Modernisme com a referent, van iniciar una etapa de col·laboració, va sorgir la idea d’organitzar unes jornades que materialitzés aquesta bona entesa. La important presència d’edificis modernistes a la nostra ciutat ha fet que aquest tema ja hagi estat abordat en altres ocasions. Podem recordar les Jornades sobre Arquitectura Modernista a la ciutat de Reus, celebrades el maig de l’any 2000, organitzades per Fundació Universitària Sant Joan i la Universitat Rovira i Virgili (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) i coordinades pel Dr. Antonio Salcedo Miliani, professor d’Art d’aquesta universitat. Uns mesos després, a la tardor del mateix any, des d’una perspectiva interdisciplinària i coordinat pel recordat Pere Anguera Nolla, es va fer el I Seminari sobre el Modernisme. L’organització va anar a càrrec de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus (IMAC), el Centre de Lectura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
Les «Jornades Llibre Antic. El llibre antic: memòria del passat» se celebraren al Centre de Lectura entre el 8 i el 16 d’abril del 2015 i foren coordinades pel professor Josep Fàbregas i l’autora d’aquesta presentació. Les jornades comptaren amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Central Xavier Amorós i el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. El volum que teniu a les mans inclou les vuit ponències que van presentar destacats experts sobre diverses qüestions relacionades amb aquest important fons patrimonial.
Mireia Munmany, Espais Escrits, eina per a la literatura catalana en xarxa. Magí Sunyer, Literatura en el paisatge del Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Penedès i la Conca de Barberà. Tipologia de rutes i cases d’escriptor. Ester Magrinyà, Josep Aladern i el Modernisme Literari al Camp de Tarragona. Roser Vernet, Centre Quim Soler, la literatura i el vi. Neus Oliveras, Itinerari Àngel Guimerà pel Vendrell. Jesús Figueres, Ruta Josep Pin i Soler. Jordi Vinyals, Escriure el territori amb Puig i Ferreter. Àngels Santacana, Casa Museu Àngel Guimerà. Jaume Salvat, El relat en el turisme. Maria Adzerias, Ruta Literària del Grup Modernista de Reus. Fina Anglès, Ruta Mir-Manent. Un passeig amb els sentits: de la natura a l’art. Josep Maria Pallàs i Guasch, Les rutes Narcís Oller per Valls. Neus Oliveras, La ruta, una eina per a l’educació.
Xavier Amorós o el temps recuperat aplega diferents escrits relatius als recursos narratius d’Amorós i proposa la lectura global de la seva obra com un conjunt harmoniós d’objectes literaris de diversa mena —poesies, biografies, històries, crítiques, opinions, assajos, retrats—, que, utilitzant el pretext autobiogràfic i referits a la topografia reusenca, subministren un rellevant testimoni vivencial sobre els avatars socials entre 1931 i 1975.
Petites històries de Reus i de més enllà
Amb la publicació d’aquest volum que recull una dotzena de conferències i articles dels darrers quinze anys, vull contribuir humilment però amb solvència i rigor, al coneixement d’alguns episodis de la història contemporània d’aquest petit trosset del país, orgullós i amb ambició de capital, que és la ciutat de Reus i la seva àrea d’influència. Com és obvi, l’eix principal de l’obra és la col·lectivitat reusenca i sobretot, la seva (passada?) vitalitat social, ideològica, política i cultural. D’aquí, el títol –massa ambiciós o massa ingenu, depèn de com es miri.