En el present informe es presenta una anàlisi de les estratègies sociolaborals adreçades a les persones amb discapacitat en perspectiva comparada. És per això que hem seleccionat una sèrie de països dels quals s’ha recollit informació sobre les polítiques que posen en marxa específicament adreçades a l’objectiu de millorar els nivells d’ocupabilitat del col·lectiu de persones amb discapacitat. La selecció dels països respon fonamentalment al criteri de representativitat d’aquests països dins del que s’anomenen els models d’estat del benestar.
Són textos curts d'antropòlegs, professionals sanitaris i socials de diferents països escrits durant el confinament. Tracten sobre el sistema sanitari, les conseqüències del distanciament social, l'increment de les desigualtats i proposen canvis en els serveis de salut, educació i cures. Es va presentar el 14 d'octubre en línia
RESET. Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 és una obra coral de 48 autors, entre antropòlegs, professionals sanitaris i del món social que aporten les seves impressions sobre la pandèmia escrites entre el 14 d’abril i l’11 de maig de 2020. Són textos breus, de lectura àgil, que Stella Evangelidou, psicòloga clínica i de salut comunitària i membre del Centre de Recerca en Antropologia Mèdica de la URV (MARC), i Angel Martínez-Hernáez, investigador de la URV i director del MARC, han recopilat en una antologia amb el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili, Publicacions URV. Es va presentar el 14 d’octubre a les 17 h, en línia des del compte de Facebook del Departament d’Antropologia, Filosogia i Treball Social.
A través de les prop de 50 aportacions, el llibre reflecteix la incertesa, l’esperança que es produeixin canvis i les precaucions que comporta un reinici, el que la pandèmia de COVID-19 ha suposat per al món, tant a nivell individual com social. “Hi ha un desig de canvi que no sabem si es materialitzarà o no”, apunta Stella Evangelidou, perquè “el sistema és pesat i no acaba de reiniciar-se”, hi afegeix Angel Martínez.
Una vegada van rebre els textos escrits des de diferents països (Xile, Brasil, Grècia, Gran Bretanya, Espanya…) Evangelidou i Martínez-Hernáez van estructurar-los en sis seccions, que permeten mirar la pandèmia des de diferents punts de vista. En la primera, “Mirades”, s’hi reflecteix com la situació d’emergència i el distanciament va obrir un petit espai per a l’autoavaluació. A “Atenció”, hi ha reflexions sobre el funcionament dels sistemes sanitaris i autoetnografies de professionals sanitaris que apunten a la seva vulnerabilitat, a l’arma de doble fil que suposa tractar-los d’herois, i a la necessitat d’humanitzar els serveis de salut. “Relacions” tracta les conseqüències socials de les mesures de confinament, el distanciament físic i la quarantena. “Vulnerabilitats” reflexiona sobre les desigualtats socials, com les mesures per prevenir els contagis no sempre han considerat les necessitats específiques d’alguns grups de població i l’increment de les diferències socioeconòmiques que ha comportat la crisi.
També hi ha lloc per a l’avaluació de la mateixa disciplina de l’Antropologia a “Metodologies”, la importància de la mirada antropològica en aquest moment i la necessitat de reflexionar sobre les metodologies antropològiques contemporànies. I, per últim, una secció de “Propostes” apunta canvis en la salut pública, l’educació i els models de cures amb un abordatge antropològic. “Es tracta de posar les persones en primer lloc i reforçar aquests serveis molt castigats des de la crisi de 2008”, explica Martínez-Hernáez.
La presentació de Reset, pensada perquè es pugui seguir als diferents països amb contribucions a l’antologia, va ser a càrrec de Francisco Ortega, professor titular de l’Institut de Medicina Social de la Universitat de l’Estat de Río de Janeiro (Brasil), i de Carmen Martínez-Viciana, assessora de Salut mental i ús de substàncies per a Centreamèrica, Carib Llatí i Mèxic (Oficina de OPS/OMS a Panamà).
[Accediu a la gravació de la presentació en aquest enllaç.]
[Notícia del Gabinet de Comunicació.]
El catàleg digital de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili incorpora des d’aquesta setmana un nou títol sobre la Conca de Barberà. Es tracta de la Història de la Conca de Barberà. Cultura tradicional i popular, coordinada per Joan Fuguet i Carme Plaza. Aquesta obra, editada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb el suport de la Diputació de Tarragona, repassa diferents aspectes de les festes, la vida associativa, i la llengua oral i escrita a la comarca, a través d'apartats temàtics i fotografies.
Aquesta publicació digital ha estat incorporada al portal de libres d'accés obert de Publicacions URV <http://llibres.urv.cat> i pot descarregar-se de forma totalment gratuïta. D’aquesta manera es posen aquests llibres a l’abast dels estudiosos i de totes les persones interessades.
Amb aquest nou llibre ja sumen un total de sis el nombre de publicacions sobre la Conca de Barberà que es poden consultar o descarregar des de la web de Publicacions URV. Està previst que en un futur proper es vagin incorporant a la col·lecció la resta de publicacions del Consell Comarcal que conformen la col·lecció dels premis Aires de la Conca, de recerca comarcal sobre la Conca de Barberà, que encara no estan digitalitzades.
En este libro se ofrece un conjunto de análisis y reflexiones para entender cómo funcionan en el mundo contemporáneo las relaciones de estas sustancias, que conocemos como medicamentos, con distintos grupos humanos. Dichas sustancias, bajo diversas formas, han acompañado a la humanidad desde sus inicios, sea desde un punto de vista empírico o simbólico, en sus procesos de autoatención, medicación y automedicación. Actualmente, los medicamentos ocupan una situación estratégica en nuestras sociedades globalizadas, sea a nivel económico (rol de la industria farmacéutica) o como elementos de control social, además de elementos técnicos de gestión de la salud.
La riqueza del análisis socioantropológico se refleja en este libro, que sitúa al medicamento en el contexto del conjunto de procesos que le dan su significado en cada una de las sociedades o grupos sociales en que se utiliza.
La catedral de Tortosa, emblema d’un dels bisbats més poderosos de la Corona d’Aragó, es va alçar en un nucli urbà dinàmic i influent d’un país que s’expandia per la Mediterrània. Aquesta obra presenta una síntesi analítica dels factors històrics, geogràfics i culturals que van fer possible la creació d’un edifici de primera magnitud, alhora que ofereix una aproximació crítica al seu llarg procés de restauració, que ha modificat tant l’església gòtica com el seu entorn.
The Cathedral of Tortosa, emblem of one of the most powerful bishoprics of the Crown of Aragon, was built by an influential and dynamic city in a nation that was expanding around the Mediterranean Sea. This book presents an analytical synthesis of the historical, geographical, and cultural factors that enabled the creation of a first-rate work of architecture, while also voicing criticism of its lengthy restoration process, which modified both this gothic church as well as its urban surroundings.
Premis Consell Social URV als millors treballs de recerca de secundària (2018 i 2019)
Aquest llibre, que recull els treballs guanyadors dels Premis Consell Social URV de recerca de secundària i cicles formatius de grau superior, dels cursos 2017-18 i 2018-19, té un doble objectiu: fer un reconeixement als autors i els centres de secundària premiats, i engrescar els nois i noies que ara comencen a fer el treball de recerca, donant-los recursos perquè facin (però sobretot perquè aprenguin a fer) bona recerca.
Amb la publicació del dissetè número de la revista Triangle, que edita Publicacions URV, comença una nova etapa per tornar a donar impuls als treballs que estan a cavall de tres disciplines o que les relacionen: la lingüística, la literatura i la computació. La revista, que dirigeixen M. Dolores Jiménez López i Antonio García Español, del Departament de Filologies Romàniques, fa un lloc als investigadors joves que aporten contribucions rellevants a aquests àmbits de coneixement.
Triangle publica articles que presenten investigacions originals en qualsevol dels àmbits d’interès de la revista; volums monogràfics en els quals un autor presenta nous resultats de recerca o introdueix de manera didàctica una àrea d’estudi, i volums col·lectius que recullen un conjunt d’articles escrits per diferents autors sobre un tema concret.
El darrer número, per exemple, és un monogràfic que fa visible i analitza, integrant diferents disciplines, la producció de les dones que han escrit sobre allò quotidià al llarg de la història. En molts casos són cartes privades, per la impossibilitat de poder-se expressar en àmbits públics, que “presenten una petita mostra de les moltes dones que van haver de viure confinades en silenci, submises al poder dels homes, i que es rebel·len a través dels seus escrits”, tal com explica la investigadora Mª José Rodriguez, del Departament de Filologies Romàniques, en el prefaci. Aquest volum, “Escrituración femenina de lo cotidiano”, integra la història, els estudis de gènere i la literatura.
A més dels estudis literaris, però, a Triangle hi tenen cabuda les aportacions sobre els estudis tant teòrics com aplicats de la lingüística, i sobre computació. Es prioritzen els treballs que impliquen o relacionen almenys dos dels vèrtexs del triangle, és a dir interessen sobretot els estudis que relacionen la literatura amb la lingüística o qualsevol d’aquestes dues disciplines amb la computació. Nascuda l’any 2010, la revista ha reprès la publicació amb originals precedents al 2020. El proper número sortirà al desembre d’enguany.
Triangle és una de les vuit revistes científiques que actualment edita Publicacions URV.
[Notícia del Gabinet de Comunicació de la URV.]
La presentació del llibre RESET. Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 tindrà lloc el dimecres 14 d’octubre, a les 17 h (UTC/GMT +1 hora), a l’adreça https://www.facebook.com/dafitsURV. L’acte anirà a càrrec de Francisco Ortega, professor titular de l’Institut de Medicina Social de la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro, i de Carmen Martínez-Viciana, assesora de Salut Mental i Ús de Substàncies per a Centreamèrica, Carib Llatí i Mèxic (Oficina de OPS/OMS a Panamà).
L'edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l'abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d'aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l'abast del lector actual.
El Premi Joan Lluís Vives reconeix el treball del primer dels quatre volums sobre el teatre català menys conegut, a cura del professor i escriptor Magí Sunyer.
La coedició de les editorials de la Universitat Rovira i Virgili, Publicacions URV, i de la Universitat de Barcelona, Edicions de la UB, de l’obra Teatre complet I (1865-1873), de Rossend Arús i Arderiu, amb edició i estudi de Magí Sunyer, ha estat una de les quatre guanyadores en la segona edició dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària, convocats per la Xarxa Vives d’Universitats.
Els premis tenen com a objectiu donar a conèixer el paper de l’edició universitària en la transferència del coneixement en català i el valor i la qualitat de la tasca que desenvolupen les editorials universitàries de la Xarxa Vives. A més, i atès que només un terç de la producció editorial universitària es realitza en català, (segons dades del portal de venda de les publicacions universitàries e-BUC), els guardons busquen prestigiar la llengua catalana en l’àmbit universitari, a fi de fomentar-ne i normalitzar-ne l’ús en la difusió del coneixement.
Els premis compten amb quatre categories: millor coedició interxarxa, millor edició, millor llibre de ciències naturals i aplicades, i millor llibre de ciències socials, arts i humanitats. Les obres guanyadores, disponibles a la caseta de la Xarxa Vives durant la Setmana del Llibre en Català, seran també presentades públicament el diumenge 13 de setembre a les 11 h, a l’escenari 1 de la Setmana (Moll de la Fusta, Barcelona).
L’estudi més complet sobre el teatre de Rossend Arús i Arderiu, per Magí Sunyer
Publicacions URV, junt amb el segell editorial de la UB, han estat guardonades per la millor coedició interxarxa. L’obra, Teatre complet I (1865-1873), és el primer volum de les obres completes de Rossend Arús i Arderiu, autor molt popular durant el segle XIX a Catalunya, però avui gairebé oblidat. En l’estudi que en fa el professor de la URV i escriptor, Magí Sunyer, s’hi reflecteix la dimensió del seu teatre polític i, sobretot, la importància superior dels seus drames realistes contemporanis i en prosa, en l’escriptura dels quals va ser pioner. La publicació de la seva obra completa, impulsada per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, posa en relleu tant la seva figura com la seva obra teatral.
Al primer volum, l’ha seguit la publicació del segon volum el passat mes de juny, Teatre complet II: 1874-1877, mentre que la tercera part de l’obra de Rossend Arús i Arderiu, també amb edició i estudi de Magí Sunyer, es publicarà a l’octubre. A més a més, Publicacions URV també ha editat l’obra selecta, un recull que dona a conèixer tres peces representatives de la producció teatral del dramaturg. Les obres es poden adquirir en format paper a les llibreries i a la Setmana del Llibre en Català (fins al diumenge 13 de setembre a Barcelona) i compten amb una edició digital al portal de llibres d’accés obert de Publicacions URV.
A més del guardó a Publicacions URV i Edicions de la UB, els II Premis Joan Lluís Vives han reconegut com a millor edició 150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona, de Claudi Mans i Santiago Álvarez (eds.), d’Edicions de la Universitat de Barcelona; el millor llibre de ciències naturals i aplicades, La ciència a taula, de Fernando Sapiña, publicat per Publicacions de la Universitat de València, i el millor llibre de ciències socials, arts i humanitats, La represa del moviment Freinet (1964-1974), a cura d’Alfred Ramos González i Ferran Zurriaga Agustí, i publicat pel Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.
El jurat dels premis l’han format Jordi Montaña (vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats), Núria Cadenes (periodista i escriptora), Caterina Mercè Picornell (del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears) i Joan Santanach (del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona).