Super User

Super User

PortAventura ha tingut un paper decisiu en la transformació de la costa de la demarcació de Tarragona en tots els seus àmbits: urbanístic, econòmic, social i, fins i tot, polític. Han passat 25 anys des de la seva obertura i força més des de la seva gestació, el temps suficient com perquè tota una generació ja no conegui com va ocórrer ni quins canvis al territori són atribuïbles a la implantació del parc. Així sorgeix la idea del llibre L’Aventura de PortAventura. L’evolució i l’impacte del Parc Temàtic, un encàrrec de la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona al catedràtic emèrit de Geografia de la URV Josep Oliveras i Samitier, resultat d’un conveni de col·laboració entre les dues institucions per fomentar la recerca i la transferència.

El resultat és un relat que abasta des dels orígens, amb els moviments per aconseguir el projecte del grup Busch amb la determinació de l’aleshores alcalde Joan Maria Pujals, fins als anys posteriors a la posada en funcionament, amb els canvis d’accionariat. L’obra es basa sobretot en el treball d’hemeroteca i arxiu i incorpora de manera intercalada un anàlisi en profunditat de les conseqüències de la instal·lació del parc temàtic a Vila-seca i Salou. Oliveras conclou que “fins ara, globalment, els efectes han estat positius”, però adverteix que “el turisme de bona qualitat va aparellatamb el respecte al paisatge i l’ambient”, per això recomana evitar el col·lapse de les multituds perquè no es degradi.

L’Aventura de PortAventura. L’evolució i l’impacte del Parc Temàtic, editat per Publicacions URV,s’ha presentat aquest vespre a la Facultat de Turisme i Geografia amb la presència de Maria Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya; María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili; Quim Nin, vicepresident primer de la Diputació de Tarragona; Pere Segura, alcalde de Vila-seca, i Àngel Miguelsanz, que va ser director general de Turisme de la Generalitat (1984-1990) i que ha escrit el pròleg, així com de Josep Oliveras, autor del llibre. Els efectes de la instal·lació de PortAventura han estat diversos, segons repassa Oliveras: ha fet augmentar el PIB, encara que la renda per càpita ha disminuït per l’increment de població que també va provocar; el creixement urbanístic que ha suposat també ha comportat disposar d’equipaments, infraestructures com l’ampliació de l’aeroport i la depuradora de Vila-seca, millores paisatgístiques, refer el municipi de Vila-seca amb un creixement ordenat, i la creació de Salou. L’autor atorga molt de valor a l’especialització en el turisme que ha comportat la instal·lació. Els primers anys del projecte van desencadenar una “eufòria optimista que s’expandeix cap al nord de la Costa Daurada”, explica Oliveras, i el sector turístic se’n veu beneficiat amb “una concentració de talent en turisme”.De fet, Oliveras recorda com el personal que va treballar els primers anys al parc temàtic, sota la direcció americana del projecte, era molt buscada i valorada per les empreses per la formació que havien rebut i l’experiència adquirida. El parc també provoca l’augment de la demanda formativa, que porta a crear la Facultat de Turisme i Geografia i a disposar d’una escola d’hostaleria a Cambrils molt ben valorada, entre d’altres. L’obra, que és fruit de tres anys de treball, desempolsa alguns fets de la intrahistòria dels orígens del parc, com ara la pugna per la ubicació, i arriba a apuntar què hagués passat si el projecte no hagués estat sobre la taula de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou.

Durant la presentació, el vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, ha destacat que l’impuls conjunt de la Universitat i la Diputació per l’edició del llibre “és una mostra més del suport al sector turístic, un dels puntals econòmics del nostre territori”. Ha remarcat que des de la Diputació es dóna suport tant al sector turístic públic com al privat, des de petits projectes en municipis d’interior fins a grans iniciatives. La rectora de la URV, María José Figueras, ha felicitat l’autor per haver aconseguit “un llibre objectiu i seriós que es convertirà en una obra d’obligada consulta i referència per explicar la història d’èxit de PortAventura”. Figueras ha destacat, en aquest sentit, la col·laboració entre els agents econòmics del territori, les institucions polítiques (Generalitat, Diputació i ajuntaments) i la URV, en el que és “un clar exemple de la triple hèlix de la qual parlen els teòrics del desenvolupament de les regions i ciutats intel·ligents per mirar de forjar talent, crear noves activitats econòmiques i promoure el benestar social i la qualitat de vida de les persones.” El llibre es pot consultar en format digital al catàleg de Publicacions URV.

[Notícia del Gabinet de Comunicació]

El Parc Ecohistòric del Pont del Diable se suma a la celebració del Sant Jordi al juliol amb una tarda dedicada al llibre de temàtica patrimonial (tant cultural com natural), organitzada per Limonium. El dissabte 25 de juliol a la tarda el parc acollirà una zona de parades d’editorials i llibreries locals on es podran comprar novetats.

Publicacions URV serà present a la jornada que es durà a terme entre les 17.30 i les 20.30 h a Tarragona. 

Més informació

Dimarts, 08 Setembre 2020 11:12

Cuina, teatre i modernitat

La Barcelona del tombant del segle XIX al XX creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. A remolc de la febre modernitzadora, i amb el desig d’esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia, la ciutat absorbí totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals també les del camp de l’alimentació. Els canvis en la manera de menjar i beure de la nova Barcelona es van veure reflectits en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis recolliren totes aquestes innovacions i les van consignar en els seus textos. En aquest aspecte, la figura de Santiago Rusiñol excel·leix sobre els altres en la representació de la realitat barcelonina més enllà dels escenaris amb obres com L’Escudellòmetro (1905), La «merienda» fraternal (1907), El triomf de la carn (1912) i Souper-Tango (1918). Per mitjà d’un triangle que té la modernitat, la cuina i el teatre com a vèrtexs, doncs, podrem comprovar l’evolució del gust d’una ciutat que al llarg de trenta anys, des del 1888 fins al 1919, va rebre amb els braços oberts totes les novetats alimentàries del continent europeu i d’ultramar i va modificar la seva fesomia en pro del progrés per convertir-se en la metròpolis moderna del tombant de segle.

Compra el llibre en paper

Descarrega el llibre digital

- Renato Simoni ¿qué te hizo escribir este libro, a modo casi testimonial o biográfico sobre la figura comprometida del aviador Walter Katz?-¿Cómo fue dar con Walter Katz?, ¿cómo se empieza a tirar de este hilo hasta que te lleva a escribir un libro en torno a él?

La biografía del joven Walter Katz (1913-1938), no obstante su importante aportación al ejército republicano durante la guerra civil española, no se había podido profundizar adecuadamente, sobre todo por la falta de fuentes primarias. En la historiografía específica sobre la aviación republicana o la participación de voluntarios judíos a la causa antifascista se hallaban sólo breves menciones sobre el joven protagonista.

Gracias a la documentación conservada por sus familiares, en particular por su madre Antonia (Toni) Katz Strauss, que pudo emigrar a México en 1942, se ha  podido reconstruir un perfil más completo de la vida de ese joven idealista.

La sobrina de Walter Sylvie Katz Crotti me expresó hace tiempo el deseo de ver ordenados e interpretados los papeles de su tío que se conservaban en una maleta en París. He trabajado sobre las más de cuatrocientas páginas que sobrevivieron a las turbulentas vicisitudes de su familia durante la guerra civil española y europea (1936-1945). La maleta, que viajó con Toni a México y que volvió a Europa tras su fallecimiento, contiene decenas de documentos oficiales (pasaportes, certificados, recibos), una veintena de fotos de Walter y sobre todo mucha correspondencia manuscrita entre familiares y amigos.

-Pero, ¿quién era Walter Katz?, ¿nos puedes hacer una presentación y acercarnos un poco a él?

-El núcleo de la acomodada familia judía, en su lugar de origen en Offenbach/Main (Alemania), estaba formado por el padre Bernhard, un reconocido abogado y notario, liberal y demócrata, la madre Antonia (Toni) y sus dos hijos Walter y Willi. Muy pronto la familia tuvo que confrontarse con la crisis de los años Treinta y la ascensión al poder de los nazis.

Desde 1932 se pueden observar las numerosas relaciones personales que entretejen para asegurar a sus hijos una formación de calidad, libre de amenazas totalitarias. Willi frecuenta un instituto cerca de París, Walter empieza su formación académica en FreiburgMunich y Ginebra. En 1933 su exclusión de la Universidad de Giessen por motivos raciales no halla desprevenidos a sus padres que ya habían activado sus relaciones para permitirle realizar su sueño profesional en España.

image004.jpg-¿Podríamos decir que no le es difícil el conseguir la nacionalidad española?, ¿quizás porque se integra con una enorme facilidad?

-En 1933 el joven de 20 años se halla en la prestigiosa Universidad de Verano de Santander (experiencia que repite el año sucesivo) y desde diciembre resulta inscrito en el Ateneo Científico Literario y Artístico de Madrid. Esos ambientes le facilitan contactos y amistades con personajes importantes para su futuro: Harold Laski, Olivier Lapie y sobre todo el que será su mentor, el profesor Luis Recaséns Siches. En la facultad de derecho de la Universidad de Madrid, a finales de junio de 1934, obtiene la matrícula de honor y una beca que le permite empezar un doctorado. Al año siguiente obtiene la nacionalidad española, renunciando (por ley) a la alemana.

Su destino todavía es incierto: H. Laski lo invita a Londres, O. Lapie se lo recomienda al prof. R. Demogue en París (donde se traslada durante algunos meses para conseguir un diploma) y L. Recasénslo presenta a su colega H. Kelsen en Ginebra. En Madrid su maestro y gran amigo don Luis le ofrece también trabajos de traducción que le permiten integrar la cantidad de dinero que le envían sus padres.

-El auge e implantación del nazismo es el que le aleja de su Alemania por ser judío, ¿verdad?; pero si no hubiese sido por ser judío hubiese sido, seguramente por sus ideas….¿cómo era  Walter Katz?

-Walter era sobre todo un demócrata que tenía sólidos principios de libertad, tolerancia, justicia. Era profundamente hostil a cualquier forma de totalitarismo y se identificó inmediatamente con los valores de la Segunda República. Su sueño, mientras realizaba su doctorado en París y Ginebra, era la carrera diplomática. Dominaba el alemán, el inglés, el francés y al final el castellano, idiomas en que escribió las cartas que se han conservado. 

-Además de ser una persona muy, muy formada….era un hábil aviador…

-Era un apasionado deportista y practicaba, con excelentes resultados, la natación, el esquí, el tenis, la hípica, el alpinismo. En Frankfurt, con un primo suyo, consiguió un diploma de aviador y en el verano de 1936 se alistó en la aviación republicana. Frecuentó con éxito la formación de piloto en Los Alcázares (Ribera del Mar Menor)  y participó desde 1937, como teniente, en las principales batallas de la Guerra civil. En el mes de septiembre de aquel año, por ejemplo, se hallaba en al aeródromo de Caspe, dirigiendo un cuerpo de 108 hombres  (21 pilotos, personal técnico, de seguridad y de transporte terrestre).

40-Foto-Walter-divisa-para-.jpg-Un hábil aviador que pronto se especializa en vuelos nocturnos, ¿por qué?

-Su especialización era sobre todo el combate aéreo, pilotando varios tipos de aviones. Las incursiones de los bombarderos alemanes e italianos sobre las aglomeraciones republicanas, hacían de la defensa de las ciudades una prioridad. Walter recibió una formación específica en vuelos nocturnos impartida en España por expertos soviéticos: su maestro, con los Polikarpov I-15 (Chatos), fue Evgeni Nikolayevich Stephanov

La densa correspondencia mantenida con el amigo Recaséns, que le hace de trámite con su familia, nos permite profundizar en su perfil de combatiente antifascista y en sus múltiples actividades en favor de la causa republicana. Como Jefe de Vuelos nocturnos y como activo colaborador diplomático luchó para desbloquear la ayuda militar a la República, en particular en Francia donde podía contar con la amistad de O. Lapie, entonces diputado y miembro de la Comisión de la aeronáutica francesa.

-Se convierte en un héroe de la aviación republicana...pero eso, por lo que vamos leyendo, se debe no tan solo a su habilidad y astucia a los mandos del avión…eso se debe, también, a su personalidad y a su humanidad, ¿verdad?, ¿qué nos puedes explicar?

-En la biografía de Walter se entrelazan íntimamente el competente aviador y el hombre culto y sociable que sufre ante la interrupción de sus relaciones familiares y académicas, por lo cual decide entregarse totalmente a la causa de la victoria militar. Aplaza las posibles opciones de su carrera diplomática aunque asume algunos encargos especiales viajando a París para aprovisionar la aviación republicana.

-Pero su trabajo se veía un poco sometido al anonimato, ¿verdad?

-Más que del anonimato es víctima de una cierta soledad. Su mentor Luis Recaséns se desplaza en 1937 a México como profesor; a sus padres en Alemania les oculta la peligrosa tarea que ha asumido en el ejército leal (censura y autocensura se suman); ignora el paradero de muchos de sus compañeros de la Universidad en Madrid. El único y último interlocutor que le queda es su joven hermano Willi que está estudiando en París y que durante la Segunda guerra mundial se va a alistar en las fuerzas de liberación de De Gaulle en África del Norte.

-¿Es más conocido, quizás, por haber protegido Barcelona de los ataques de la aviación fascista?

-El estudio de sus hazañas me ha sido facilitado por la generosa ayuda de los especialistas de la Asociación de Aviadores de la República (ADAR), David Íñiguez y David Gesalí. Ellos me han ofrecido documentos inéditos (recuperados en los archivos de Moscú), además de su plena colaboración científica y han aceptado también  redactar un denso prólogo que añade valor al estudio. 

Para el capítulo sobre la defensa de Barcelona he tenido la suerte de encontrar, entre los papeles conservados por Antonia, una larga entrevista realizada al protagonista, pocos días antes de su muerte, por el periodista José Carbó. El documento fue publicado en el periódico El Popular, de México, el 11 de octubre de 1942. Lo presento integralmente por su detallada descripción de la defensa nocturna del litoral mediterráneo, dirigida por Walter Katz.

43-Chato-repostando-.a-IV_1.jpg-En el tema familiar con la desesperación de su madre y los fallecimientos de su abuelo Alfred y su padre, ¿cómo le marcan?; le marca, al parecer, mucho más el fallecimiento de su abuelo Alfred, ¿verdad?

-1938 fue el año trágico para la familia Katz. Al fallecimiento de su querido abuelo Alfred (en 1934), que tenía por Walter una especial predilección, sigue en abril de 1938 el de su padre Bernhard en Londres, donde estaba buscando un posible refugio para la familia. La noticia de la muerte de Walter, el 11 de noviembre, le llega a su madre en París. Antonia tiene justo el tiempo para regresar fugazmente a Offenbach para recoger lo más indispensable y regresar a Francia. 

A la historia de Walter, en el último capítulo del libro, se añade el periplo de la madre. Toni en un primer momento huye a Francia, pero la ocupación alemana y la colaboración del gobierno de Vichy amenazan la vida de los judíos refugiados. Tras haber pasado por el Campo de Gurs y gracias a las gestas de heroísmo de Walter, Antonia logra un permiso de emigración a México, desde Casablanca. Del problemático viaje hacia Veracruz en el barco Nyassa (con a bordo muchos catalanes) se encuentran detalles en el dietario de A. Bladé Desumvila, que menciona tres veces a Madame Katz la “judía”.

-Walter encuentra la muerte defendiendo los valores de la II República en Seròs… ¿cómo fue aquel último combate?

-Durante la batalla del Ebro, su Patrulla operaba generalmente en defensa del litoral catalán (en particular de los centros habitados), despegando de los aeropuertos de Prat de Llobregat (Canudas) y de Sabadell para combatir contra los bombarderos alemanes e italianos.

El viernes 11 de noviembre, a las 6.50 horas, el ten. Walter Katz, con el Chato matrícula CA-155, sale de Bellpuig para el que será su último vuelo. El objetivo es la cabeza de puente de Serós en la orilla izquierda del Segre. Con el sargento López Fernández ametralla las posiciones enemigas durante un cuarto de hora. Tras diversos sobrevuelos su compañero lo pierde de vista. 

El fuego antiaéreo enemigo lo había abatido en proximidad de Granyena de les Garrigues, a unos veinte km. al Sur de Lleida. Sus restos fueron trasladados probablemente al aeródromo de Ódena, cerca de Igualada.

39-Foto-Walter-marzo-1938.jpg-Fue enterrado en el cementerio de Les Corts, ¿todavía se le puede visitar su tumba?, pero antes pasó por el cementerio de Igualada, ¿verdad?...en la Comarca de l’Anoia

-El mando de la 3a Región Aérea de la Aviación militar de Barcelona, el 16 de noviembre, comunicó el fallecimiento a su hermano Willi, informándole de que la documentación personal del difunto y su billetero con 1’305 pts. quedaban a disposición de la familia con los emolumentos correspondientes a su empleo de Capitán de la aviación. La carta confirmaba también que la muerte tuvo lugar el día 11 y que su cadáver fue inhumado en el cementerio municipal de Igualada, el mismo día en que se publicó su promoción a Capitán de la aviación en el Diario Oficial del Ministerio de la Defensa Nacional.

Walter fue en efecto inhumado en el viejo cementerio de Igualada, capital de l’Anoia, en el nicho n° 3115 el 12 de noviembre de 1938, pero sólo por pocos días. Sus allegados hicieron que la salma fuera trasladada al sector judío del Cementerio de Les Corts de Barcelona. La lápida lleva una inscripción en hebraico clásico y en castellano, con fecha 18 de noviembre de 1938.

-¿Qué propósito tenías cuando empezaste con este libro y cuáles piensas que se han visto satisfechos?

-Antes de 2017 concebía el trabajo como la elaboración  de una ficha sobre el capitán Katz.  Desde entonces, gracias a las abundantes fuentes y a la ayuda de muchas personas mencionadas en el libro, pude hacer mucho más de lo que me esperaba. El 23 de abril de 2019, día de San Jordi, con la familia, la colaboración de la ADAR e de la CIB, realizamos un íntimo homenaje a Walter en el cementerio de Les Corts, el cual se tradujo en un conmovedor documental  que se puede consultar en YouTube.

En la primavera de 2020, en plena pandemia, salió el libro Walter Katz. Aviador al servicio de la República (1936-1938), que el lector puede adquirir en su versión en papel o consultar gratuitamente en el  portal “publicacions  URV”, colección Estudis sobre Conflictes Socials.  

-Renato ¿nos puedes comentar si, en la actualidad, estás trabajando en algún proyecto de futuro, libro, reportaje, artículo…?

-Mi trabajo (con Encarnita que me aconseja y me corrige) oscila continuamente entre España y la Suiza italiana. Las dos próximas publicaciones serán en italiano pero tienen una relación con España. En otoño saldrán dos estudios sobre tres antifascistas que participaron en la Guerra civil. 

El primero era un falso médico que ejerció como tal y con mucho éxito en el hospital de Bellinzona durante cinco años, bajo el nombre de “Primo Fratelli”. Cuando se descubrió la irregularidad, para evitar el juicio y la cárcel, en junio de 1937 Roberto Crespi (su nombre real) y su compañera, la bacterióloga Graziella Berta, huyeron a España. Los dos trabajaron hasta 1938 en el Hospital Militar Internacional de Ontinyent (Valencia): él como director, bajo el nuevo apellido “Crespy-Ducleau”, ella como enfermera.

 

El segundo trabajo, realizado en colaboración con Patrizia Candolfi y Danilo Baratti para la Fondazione Pellegrini-Canevascini, concierne la edición de las memorias de otro médico, Elio Canevascini. Estudiante en París, en septiembre de 1936 el joven se alistó en la columna Ascaso en Aragón. Regresó a Suiza al año siguiente y completó su formación profesional. Entre 1944 y 1945 participó como cirujano en una misión de la Central Sanitaria Suiza en Montenegro. Allí el Ejército Partisano de Liberación de Tito luchó victoriosamente contra las fuerzas del Eje y los regímenes títeres locales.

 

[Entrevista a la pàgina web de Cazabaret]

La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras Salvat i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i Sans es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre L'aventura de PortAventura. L'evolució i l'impacte del Parc Temàtic de Josep Oliveras Samitier, catedràtic emèrit de Geografia de la URV editat per Publicacions URV amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, que tindrà lloc el divendres 17 de juliol a les 7 de la tarda al recinte exterior de la Facultat de Turisme i Geografia, carrer de Joanot Martorell, 15, de Vila-seca.

Més informació del llibre

Dilluns, 06 Juliol 2020 11:09

Margarida Aritzeta

Aquest quadern extraordinari de la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català recull les intervencions en la jornada sobre Margarida Aritzeta que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili. Les aportacions d’Anna Maria Villalonga, Pere Martí i Bertran, Montserrat Palau Vergés, Alfons Gregori, Anton Cardó, Maria Moreno i Domènech, Ignasi Riera, Pilar Arnau i Segarra i Àlex Broch proporcionen una visió rigorosa, atractiva i rica de l’activitat literària, pedagògica, erudita i assagística de l’escriptora.

Compra el llibre

Dilluns, 08 Juny 2020 11:15

Recerca en Humanitats 2019

Els set treballs que s’inclouen en aquest volum corresponen a les presentacions realitzades a la quarta edició de les Jornades del Doctorand. Aquests textos constitueixen una nova mostra de la recerca que es fa en l’àmbit de les Humanitats a les universitats del domini català i, molt especialment, a la Universitat Rovira i Virgili. Les temàtiques de les investigacions comprenen qüestions d’història i història de l’art, de filosofia, de patrimoni cultural i de llengua, camps representatius en els quals es desenvolupen les tesis que s’estan duent a terme dins del Programa.

Compra el llibre en paper

Descarrega el llibre digital

Quin paper juguen les àrees rurals en el benestar i desenvolupament territorial? En un context de global, les zones rurals albiren un horitzó d’oportunitats. L’estudi Innovació i desenvolupament rural: nou paradigma i la Catalunya Sud com a espai d’oportunitat és el resultat d’un treball d’investigació i reflexió entorn la viabilitat econòmica i social de les zones rurals de la Catalunya Sud i pretén donar resposta a les necessitats d’una part significativa del territori.

El volum posa èmfasi en temes com el despoblament, les tendències de governança i la necessitat d’articular un relat positiu per al medi rural. També inclou un annex de bones pràctiques relacionades amb diferents àmbits del desenvolupament rural i la innovació. En aquest sentit, el concepte d’innovació esdevé fonamental com a marc d’oportunitats a llarg termini per a garantir el desenvolupament territorial de les zones rurals.

La recerca desenvolupada per Josep Maria Piñol Alabart, geògraf i tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement, sintetitza la realitat rural actual i n’avalua les polítiques i les tendències alhora que proposa algunes àrees d’actuació potencial tenint en compte la seva diversitat i els objectius socials, econòmics i ambientals. En tots els casos, es fa una anàlisi que parteix del context europeu i que s’adapta també a la realitat de la Catalunya Sud, passant pel context estatal i català.

El llibre és una eina de suport per a polítiques d’innovació i desenvolupament rural i es dirigeix als diferents agents de la quàdruple hèlix, això és a càrrecs electes, professionals i tècnics i al conjunt de persones interessades en el desenvolupament rural.

Descarrega el llibre

Més informació de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement

L'edició del teatre complet de Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), dramaturg popular, republicà, catalanista, lliurepensador i maçó, posa a l'abast del públic i dels professionals del teatre el total de més de cinquanta peces dramàtiques d'aquest dramaturg, que constitueix la col·lecció més extensa de teatre vuitcentista a l'abast del lector actual.

Compra el llibre en paper

Descarrega l'edició digital

 

La professora de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Nancy Babio ha guanyat el Premi del Consell Social de la URV a la Qualitat Docent 2020 en la modalitats individua. Aquess premi pretèn reconèixer i impulsar projectes que contribueixen a la millora de l’ensenyament.

Nancy Babio, que és professora al grau de Nutrició Humana i Dietètica, va observar que la majoria de Treballs de Fi de Grau d’aquest ensenyament eren majoritàriament de revisió bibliogràfica, i va proposar-se invertir aquesta tendència per fer transferència de coneixement en un àmbit en el qual no existeixen moltes de les eines necessàries per a l’exercici clínic, la recerca i fins i tot la docència. Així, proposa als estudiants que tutoritza d’elaborar treballs originals que desenvolupin eines útils per a la dietètica i la nutrició.

Aquesta activitat va començar al curs 2018-2019 i va obtenir com a resultat la creació de dues eines necessàries per als dietistes-nutricionistes, amb les quals poden valorar i planificar l’alimentació de dos col·lectius de pacients: els celíacs i els esportistes. Així neix CELIACBASE, la primera base de dades sobre la composició de productes sense gluten que es troben al mercat, i SportS Base, la primera base de dades sobre la composició de suplements de nutrició esportiva, totes dues elaborades per estudiants amb la tutorització de Babio. Aquestes eines són consultables en accés obert al catàleg del segell editorial de la Universitat, Publicacions URV.

Descarrega't CeliacBase

Descarrega't SportsBase

Pàgina 17 de 48

Cerca a la web

Notícies