Tres professors de la Universitat han creat un llibre multimèdia adreçat a estudiants sobre casos d’emprenedoria perquè aprenguin a reflexionar de manera crítica sobre situacions que es podrien trobar en la seva trajectòria professional. El llibre consta de nou històries en format vídeo narrades en primera persona per membres del SECOT Tarragona (Voluntariat Sènior d’Assessorament Empresarial) que conviden a plantejar-se tot de qüestions relacionades amb l’emprenedoria i la creació i direcció d’empreses.
Aprendre a través de la veu de l’experiència és el títol del llibre que s’adreça a estudiants universitaris amb l’objectiu que reflexionin sobre casos reals d’emprenedoria i que apliquin pensament crític tant sobre les situacions que se’ls presenta en el dossier com sobre experiències pròpies. L’obra, escrita per María-Arántzazu Vidal-Blasco, Teresa Torres-Coronas i Ricard Monclús-Guitart i editada per Publicacions URV, compta amb la intervenció de nou voluntaris de SECOT Tarragona que expliquen nou històries diferents relacionades amb l’emprenedoria. Les explicacions dels protagonistes són accessibles des del mateix llibre (amb connexió a Internet) i també al canal URV Management de Youtube.
El motiu de l’edició del llibre es troba en el fet que les històries tenen un efecte molt important en l’adquisició de coneixements perquè simplifiquen la realitat i la fan més entenedora. D’aquesta manera, els protagonistes de casos reals ajuden als estudiants a reflexionar i a visualitzar situacions amb què poden trobar-se tant en l’emprenedoria com en la seva futura activitat professional.
L’obra és el resultat d’un acord de col•laboració entre SECOT i la Universitat Rovira i Virgili, que a través del seu professorat ha volgut experimentar amb la transmissió digital de coneixements en el camp de la resolució de problemes i de la presa de decisions, les quals són competències bàsiques en qualsevol activitat professional.
Canal URV Manegement a youtube
Web del Grup Anàlisi Social i Organitzativa
El per què d’aquesta obra es troba en el poder de les històries com a font de transmissió de coneixement. Amb aquestes històries (minicasos en format multimèdia-vídeo) pretenem que l’estudiant reflexioni sobre experiències passades, apliqui el pensament crític per valorar la situació presentada i sigui capaç d’extrapolar aquesta situació a les experiències pròpies, sense oblidar el factor motivador que suposa permetre a l’estudiant visualitzar “situacions en què podrà trobar-se”.
El vaso Savoy es el objeto más conocido de la producción de Aalto. Adélaïde de Caters nos lo presenta como una metáfora metonímica del paisaje finlandés como en “las garrafas de la Vivonne” (Proust), texto en el cual el contenido se convierte en continente, y el agua en garrafa. En cambio, en el vaso de Aalto, el agua endurecida del vaso es el continente que no deja escapar el agua y representa la cristalización de su mundo. Esta representación del mundo se entiende como tendencia a la abstracción (contrario, según Worringer al Einfühlung) que representa la empatía con el mundo. El vaso de Aalto es una representación en dos tiempos de ambos conceptos y reflejan, a su vez, la personalidad del autor.
Un recorregut per la mirada a l'Acròpolis d'Atenes
L’Acròpolis d’Atenes és, segurament, l’edifici més conegut de l’arquitectura occidental. Roger Miralles en fa una historiografia de la seva recepció per part de diversos autors paradigmàtics del seu temps; des de la primera representació coneguda del S. XIV, amb Ciríac d’Ancona, passant per les de Stuart i Revett, Le Roy, Spon, Carrey, Semper o Lambert fins a les més contemporànies de Doxiadis o Martienssen, per arribar a l’actualitat amb la revisió que n’ha fet Bernard Tschumi per al seu museu de l’Acròpolis. La revisió serveix per veure quines eren les preocupacions dels diversos moments històrics que usaven com a pedra de toc l’Acròpolis i quin és l’autor que està més proper a com va ser pensat.
L'acte de presentació del llibre Informe sobre la docència i la recerca en sostenibilitat i medi ambient a la Universitat Rovira i Virgili del curs 2011-12 va ser dimecres, 26 de setembre a les 18,30 h. a la Sala de Graus del campus Catalunya. L'Informe l'ha impulsat la Càtedra DOW-URV de Desenvolupament Sostenible.
En l'acte Ramon Folch, ambientòleg, comunicador i redactor del Pla de Medi Ambient de la Universitat (Estudi Ramon Folch), hi va pronunciar la conferència: Per què ens cal un nou model productiu?
L'Informe, en format llibre de Publicacions URV, l'ha coordinat el professor Joan Alberich del Departament de Geografia, i la presentació va anar adreçada a la comunitat universitària i també al públic en general.
L'objectiu de l'Informe ha estat quantificar, analitzar i valorar tot el que es fa en aquest camp. En docència, es presenta una relació de tots i cada un dels plans d’estudi del curs 2011-2012, tant de grau com de postgrau, destacant-ne els continguts mediambientals i de sostenibilitat. En recerca, es fa una anàlisi de la investigació en medi ambient i sostenibilitat, amb la relació completa dels projectes de recerca, línies d’investigació i projectes de transferència de tecnologia que duen a terme els diferents organismes de recerca de la URV (grups de recerca, centres i instituts de recerca, càtedres, etc.). L’informe acaba amb les conclusions.
Els autors són Beatriz Irene Felipe, Enric Aguilar, Òscar Saladié i Joan Alberich.
El present estudi ha estat elaborat per la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible amb l’objectiu de quantificar, analitzar i valorar la docència i la recerca que s’elabora actualment a la Universitat Rovira i Virgili (URV) en matèria de medi ambient i sostenibilitat.
Es tracta, doncs, d’un treball exhaustiu de recopilació de la informació que els diferents organismes i institucions de la pròpia URV (facultats, departaments, centres i instituts de recerca, etc.) posen a l’abast de la comunitat universitària —per diversos i variats canals, però amb un protagonisme cada cop més gran de la xarxa d’Internet— sobre la seva tasca quotidiana en recerca i docència.
This volume contains a collection of articles that present mathematical approaches to languages. The included works were discussed at the weekly seminars organized by the GRLMC.
Linguistics, computer science and formal languages have had a mutual influence over the years. Following this tradition of interaction, the articles in this issue provide multidisciplinary approaches which can improve the processing of natural and artificial languages.
This volume aims to provide a state-of-the-art of the work recently done, by some relevant Spanish Research Groups, in the area of nets of processors.
It could be interesting for a wide spectrum of audience: from mathematicians and linguists to computer scientists that are looking for efficient new models of computation to apply to their problems.
Los centros especiales de empleo (CEE) son una fórmula de empleo protegido para personas con discapacidad. Emplean a la mayor parte de la población activa discapacitada en condiciones de mayor estabilidad de la que ofrece el empleo ordinario. Esta fórmula resulta muy beneficiosa en cuanto a empleabilidad, pero, no obstante, no parece serlo tanto en cuanto a la inclusión social del colectivo. Varios autores definen una limitación destacada: la segregación del colectivo al bloquear la incorporación del trabajador discapacitado al empleo ordinario. Sin embargo, en épocas de crisis económica como la actual las virtudes de la economía de la empleabilidad retoman el protagonismo sobre la filosofía de la inclusión, más allá de la inclusión en el mercado laboral. Este trabajo va enfocado a reflexionar sobre las posibles mejoras de los CEE, fundamentalmente en la colaboración entre ellos mismos para crear sinergias que les ayuden a ser cada día más rentables, y por lo tanto, a evitar que peligre su existencia. Ello revertirá en el incremento de creación de empleo para este colectivo, a pesar del decrecimiento en la creación del empleo ordinario en todos los demás grupos de población.
Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.
En este primer número de Quaderns per a la Inclusió se aborda la realidad de la pobreza en España. La tesis que se defiende en este trabajo es la existencia de un proceso de socialización de la pobreza, en el sentido de que el riesgo de pobreza y la vulnerabilidad social se extienden a capas sociales y a grupos de edad que antes quedaban relativamente protegidos de las situaciones desfavorecidas. Se analizan los factores que contribuyen a ese proceso de socialización, entre los que destacan la situación de los sujetos en el mercado de trabajo, el tipo de hogar donde viven y su nivel de formación. Para alguno de estos indicadores se lleva a cabo también una comparativa a nivel estatal. Finalmente, se describe la estrategia 2020 adoptada por la Unión Europea con el propósito de reducir las tasas de pobreza, y se concretan las directrices que la propia UE ha dictado para sus miembros con vistas a alcanzar ese objetivo.
En aquest primer número de Quaderns per a la Inclusió Social s’aborda la realitat de la pobresa a Espanya. La tesi que es defensa en aquest treball és l’existència d’un procés de socialització de la pobresa, en el sentit que el risc de pobresa i la vulnerabilitat social s’estenen a capes socials i a grups d’edat que abans quedaven relativament protegits de les situacions desfavorides. S’analitzen els factors que contribueixen a aquest procés de socialització, entre els quals destaquen la situació dels subjectes en el mercat laboral, el tipus de llar on viuen i el nivell de formació que tenen. Per a algun d’aquests indicadors també es du a terme una comparativa de caràcter estatal. Finalment, es descriu l’estratègia 2020 adoptada per la Unió Europea amb el propòsit de reduir les taxes de pobresa i es concreten les directrius que la mateixa UE ha dictat per als seus membres amb vista a aconseguir aquest objectiu.
In 1930, Antoni Rovira i Virgili published In Defence of Democracy, a book which is as relevant today as ever, given our current political and social circumstances. It reveals its author to be deeply acquainted with and full of insight into the political theory and philosophy of his time. In coming to the defence of democratic values at a time when autocratic styles of government had a growing appeal, Rovira i Virgili’s intelligence and premonition are impressive. This book will surely appeal to anyone interested in politics and public life.
Read the Catalan-English edition
La crònica catalana més antiga, les Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, és un text narratiu excepcional que ressegueix la història de la família comtal des dels seus orígens fabulosos —llegenda de Guifré el Pelós— fins al 1299, any de l’última versió. El lector és invitat a veure com la història d’una nissaga es va transformant a poc a poc en la història d’un país, Catalunya, que es mostra diferent respecte a les altres monarquies hispàniques pel fet d’haver nascut a l’empara de l’imperi carolingi.
La present edició ofereix la tercera, i definitiva redacció de la crònica, la més important i la més àmplia. Se centra en el regnat de Pere el Gran del qual ofereix un relat impressionant, fortament influenciat per l’enèrgica personalitat del monarca.
El curador i el traductor d’aquesta edició presenten per primera vegada un text degudament prologat, traduït i anotat, la qual cosa el fa accessible al públic interessat per la història, i no sols destinat als historiadors professionals.
D’altra banda, el nou text crític de l’original llatí corregeix i supera el publicat l’any 1925 per Luois Barrau Dihigo, per tal com respecta les característiques del llatí medieval, d’acord amb els moderns criteris d’edició.