- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
-
Estudis sobre Conflictes Socials
- Quaderns per a la Inclusió Social
Mostrant articles per etiqueta: Quaderns per a la Inclusió Social
Sinergias en tiempos de crisis: los centros especiales de ocupación
Los centros especiales de empleo (CEE) son una fórmula de empleo protegido para personas con discapacidad. Emplean a la mayor parte de la población activa discapacitada en condiciones de mayor estabilidad de la que ofrece el empleo ordinario. Esta fórmula resulta muy beneficiosa en cuanto a empleabilidad, pero, no obstante, no parece serlo tanto en cuanto a la inclusión social del colectivo. Varios autores definen una limitación destacada: la segregación del colectivo al bloquear la incorporación del trabajador discapacitado al empleo ordinario. Sin embargo, en épocas de crisis económica como la actual las virtudes de la economía de la empleabilidad retoman el protagonismo sobre la filosofía de la inclusión, más allá de la inclusión en el mercado laboral. Este trabajo va enfocado a reflexionar sobre las posibles mejoras de los CEE, fundamentalmente en la colaboración entre ellos mismos para crear sinergias que les ayuden a ser cada día más rentables, y por lo tanto, a evitar que peligre su existencia. Ello revertirá en el incremento de creación de empleo para este colectivo, a pesar del decrecimiento en la creación del empleo ordinario en todos los demás grupos de población.
Sinergies en temps de crisi: els centres especials d’ocupació
Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.
La socialización de la pobreza: cambios en los perfiles de la población pobre en España
En este primer número de Quaderns per a la Inclusió se aborda la realidad de la pobreza en España. La tesis que se defiende en este trabajo es la existencia de un proceso de socialización de la pobreza, en el sentido de que el riesgo de pobreza y la vulnerabilidad social se extienden a capas sociales y a grupos de edad que antes quedaban relativamente protegidos de las situaciones desfavorecidas. Se analizan los factores que contribuyen a ese proceso de socialización, entre los que destacan la situación de los sujetos en el mercado de trabajo, el tipo de hogar donde viven y su nivel de formación. Para alguno de estos indicadores se lleva a cabo también una comparativa a nivel estatal. Finalmente, se describe la estrategia 2020 adoptada por la Unión Europea con el propósito de reducir las tasas de pobreza, y se concretan las directrices que la propia UE ha dictado para sus miembros con vistas a alcanzar ese objetivo.
La socialització de la pobresa: canvis en els perfils de la població pobra a Espanya
En aquest primer número de Quaderns per a la Inclusió Social s’aborda la realitat de la pobresa a Espanya. La tesi que es defensa en aquest treball és l’existència d’un procés de socialització de la pobresa, en el sentit que el risc de pobresa i la vulnerabilitat social s’estenen a capes socials i a grups d’edat que abans quedaven relativament protegits de les situacions desfavorides. S’analitzen els factors que contribueixen a aquest procés de socialització, entre els quals destaquen la situació dels subjectes en el mercat laboral, el tipus de llar on viuen i el nivell de formació que tenen. Per a algun d’aquests indicadors també es du a terme una comparativa de caràcter estatal. Finalment, es descriu l’estratègia 2020 adoptada per la Unió Europea amb el propòsit de reduir les taxes de pobresa i es concreten les directrius que la mateixa UE ha dictat per als seus membres amb vista a aconseguir aquest objectiu.