- Estàs aquí:
-
Inici
-
Llibres digitals
- Estudis sobre Conflictes Socials
Guia de suport per a la formación de professionals
El material que tens entre les mans és una guia de suport a la formació de professionals, resultat de dos anys de treball intens al projecte europeu Gap Work. A la primera part trobaràs aspectes teòrics i jurídics en relació a les violències de gènere; i en la segona, la nostra proposta pedagògica, amb les activitats detallades per a ser reproduïdes amb ajuda dels materials penjats al nostre web (www.gapwork.cat).
Anàlisi de dificultats i propostes de millora
Els alts nivells de fracàs escolar existents a l’Estat espanyol i les implicacions personals i socials que comporta aquest fracàs suposen un seriós problema que transcendeix l’àmbit educatiu. El nostre estudi sobre fracàs escolar i baix rendiment acadèmic, finançat per la Fundació Propedagògic, pretén fer aportacions que ajudin els professionals de l’educació i els responsables de les polítiques educatives a prendre les decisions més adients per millorar la qualitat de l’educació que s’imparteix. Cal destacar com a valor d’aquest treball que es parteix d’una realitat escolar i que es dóna veu als protagonistes: l’alumnat de l’ESO, assistent a les aules obertes, que ha tingut dificultats acadèmiques per seguir a l’aula ordinària.
En la redacció d'aquest llibre, resultat tangible de la investigació realitzada, hem volgut reconstruir la història del barri des de les experiències, narratives i memòria de les dones. Evidentment, sempre que ha estat possible, hem inclòs en la nostra redacció la sempre necessària història comparada, cosa que podeu palesar a bastament en la redacció d’alguns capítols del llibre.
Ens hem adonat que encara queda molt per fer, que la història dels barris obrers a casa nostra (i, en general, a la península) és encara un terreny molt verge, mancat d’anàlisis i d’estudis amplis i aprofondits, com també ho són les parròquies obreres i de resistència. Hi ha elements més treballats que altres, en la nostra historiografia, i moltes vegades la perspectiva androcèntrica amaga realitats històriques rellevants, com foren el treball submergit femení o les lluites de les dones. De tota manera, i malgrat les dificultats [...] ens hem immers en un procés apassionant de recuperació històrica, treball etnogràfic i acció feminista que ens involucra, ens modela, ens forma i ens emociona.
El llibre es compon de cinc capítols ben diferenciats, escrits per historiadores diferents, cadascuna des de la seva pròpia idiosincràsia i des del seu posicionament. Comença amb l’origen del barri a través de la immigració, construcció i urbanització; el segon capítol està dedicat a la parròquia; el tercer a l’educació de les dones i la vida quotidiana; el quart, al treball femení; i el cinquè i darrer, a les lluites i reivindicacions de les dones de Torreforta.
En los 25 años que separan 1982 de 2007 se han efectuado, en el término municipal de Tarragona, un total de 1.342 intervenciones arqueológicas (excavaciones, seguimiento de obras, adecuaciones o documentaciones). Muchas de estas intervenciones han aportado información significativa sobre la planta de la ciudad antigua y en 2007 se reunieron en el volumen Planimetría arqueológica de Tarragona. Ahora este trabajo se centra en la recopilación de toda esta información para tratar de reconstruir un puzzle del que apenas se tiene el 10% de las piezas. Este volumen el primero de una serie de tres, presenta por primera vez el estudio profundizado y la reconstrucción científica de todos los grandes monumentos declarados Patrimonio de la Humanidad.
Pocos frutos hay tan agradecidos como la uva. Pocos productos acompañados del misterioso encanto del vino al que da lugar. Cada proceso es original. Cada copa, la culminación del trabajo de un equipo de personas implicado en la consecución de un alimento clave para nuestro mediterráneo país. De la cepa a la copa. Este libro recoge el amplio y significativo elenco de estudios recientemente realizados por los grupos de investigación de la red GIENOL. Estudios estratégicos en una coyuntura económica que ha conducido, necesariamente, a la optimización de los respectivos enfoques de viticultores, enólogos e investigadores, en aras de conseguir que los vinos españoles hagan gala de serlo en un mercado internacional cada vez más competitivo. Confiamos en que el lector satisfaga su interés por conocer en qué trabajamos en la Red GIENOL para contribuir a la mejora de la calidad de uno de nuestros alimentos más emblemáticos, desde los tiempos de Noé.
This proceeding book contains the contributions presented at the 2nd URV Doctoral workshop in Computer Science and Mathematics. The main aim of this workshop is to promote the dissemination of the ideas, methods and results that are developed by the students of our PhD program.
Since 2007 and the economic meltdown caused by the financial crisis, our societies have been evolving in different ways. New political movements have emerged in Southern Europe and new social movements in pursuit of common concerns are playing a more active role in our daily lives. In a parallel way, after the failure to predict the financial crisis, economist and social science researchers seek fresh thinking and new models that can better explain this new reality. Regulations are of critical importance in shaping the welfare of economies and society. Thus, core legal disciplines are exploring the effects of the financial crisis on social rights, labour market regulations, and civil, common law or international law, among others. With no doubt, the economic crisis has deeply impacted our economic, social, political and legal environment. During the last decade, researchers from a wide range of disciplines have been looking for solutions. Now it is time make a side stop on the way and to gather results. The 1rst International SBRLab Conference, Finding solutions for a post-crisis society, is organized by the Social and Business Research Lab (SBRLab), Universitat Rovira i Virgili. It is as an international and virtual meeting point of interdisciplinary research and researchers. The purpose of this international conference is to bring together researchers from management, economics, political, social and legal disciplines in order to present and discuss new trends in their respective fields.
Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d’aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d’anys que van del 1968 a1 1980, hauria d’ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari.
Però creiem que ja és hora que surtin de l’oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d’un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s’aporten en aquest treball no deixa d’ésser més que l’indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, és un bon moment per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d’una vegada a la llum les traces que restin, de la vida social, cultural i política era realment existent en aquells anys de foscor.
Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria —o des de la llibreria— entre els anys 1968 i 1980 no són el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s’ajuntaven de manera activa per a l’objectiu comú d’assolir una pràctica cultural digna a la ciutat de Tarragona, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors.
El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada.
Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels “horrors de la guerra”, ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n’ha patit d’altres. Les “misèries” de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d’Història Militar, derivada de la “New Military History” nord-americana, en la qual s’han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d’’efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l’impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. És per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d’un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l’oblit i donar-los a conèixer en el context històric.
El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren.
Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre.
El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts: I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II. El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis.
Més...
Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències —moltes de les quals tarragonines, d’altres nouvingudes—. El text visibilitza l’experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s’inspiren en obres literàries o filosòfiques de referència.
El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragona a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.
El gruix d’aquest text forma part d’un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l’atracció que ens produïen les obres de l’editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l’arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d’aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d’aquestes va aparéixer l’etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra.
«El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l’antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l’autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s’ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d’interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d’aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l’any 143 després del diluvi universal.
Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s’apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l’origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d’ennoblir la pàtria?», es pregunta Recasens.
Aquest llibre va en la direcció dels anhels d’una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d’obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre...
Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX.