Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili acude a la 41ª Feria del Libro de Buenos Aires, que se celebrará del 23 de abril al 11 de mayo, con una selección de sus novedades y clásicos editoriales. El objetivo es difundir en esta muestra, una de las más importantes citas internacionales del libro, las obras con más proyección exterior, especialmente en el mercado hispanohablante.
De entre los títulos escogidos, destacan obras de diversa temática como: ¡Guerra a Dios! acompanyat de Dios; Això era i no era; Alquimia del dolor; Dues visions; El Dios en la maleta; Entorno regional y formación profesional; Filmar a pie de aula; Literatura alemanya moderna; y Tres tractats sobre l’art de la medicina.
La Universitat Rovira i Virgili asiste a esta cita bajo el pabellón de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), junto a treinta y cinco editoriales de universidades y centros de investigación más. En conjunto se expondrán más de 500 títulos que abarcan las más diversas áreas de conocimiento y materias: política, historia, filosofía, derecho, poesía, cine, arte, música, comunicación, medio ambiente, astrología, turismo y educación, entre otras.
Las otras treinta y cinco editoriales que han confirmado su participación en la muestra son las de las universidades de Alcalá, Almería, Autónoma de Madrid, Barcelona, Cádiz, Cantabria, Castilla-La Mancha, Complutense de Madrid, Córdoba, Granada, Internacional de Andalucía, Islas Baleares, Jaén, Jaume I, La Laguna, Las Palmas de Gran Canaria, León, Murcia, UNED, Oberta de Cataluña, Oviedo, País Vasco, Pontificia Comillas, Pontificia de Salamanca, Pública de Navarra, Salamanca, Fundación Universitaria San Pablo CEU, Santiago de Compostela, Valencia y Zaragoza; además de las de los centros de investigación Casa de Velázquez, Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), Consello da Cultura Galega, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y Diputación Provincial de Sevilla.
Los títulos de la URV, junto con los del resto de editoriales universitarias, podrán consultarse y, en su caso, adquirirse en el stand de la UNE (Pabellón Azul, stand 530), que estará asistido por el distribuidor argentino Jorge Waldhuter. Como viene siendo habitual, los libros que no se vendan en la muestra se incorporarán a la exposición permanente que la UNE tiene en Arcadia Libros de Buenos Aires (Marcelo Torcuato de Alvear, 1548), que cuenta en la actualidad con un fondo de 500 títulos, editados por los campus españoles. El distribuidor argentino garantiza, además, la presencia de los libros universitarios españoles en numerosas jornadas, exposiciones y en las principales ferias del país a lo largo de todo el año.
Libros de Publicacions URV en Jorge Waldhuter
Recordar d'on venim per saber on anem. Aquest ha estat l'axioma que ha propiciat el desenvolupament del projecte de la Història de Vimbodí i Poblet des del seu inici. Conscients que l'arrelament a un lloc, el sentiment de pertinença a una comunitat, només és possible a través del coneixement dels orígens d'aquesta, vam creure que, inexorablement, convenia disposar del que pretén ser una eina de difusió del coneixement local, però també un reconeixement a tots els factors de caire personal o situacional que han confluït al llarg del temps per conformar la nostra realitat d'avui. En els orígens podem descobrir els trets i característiques que determinen la nostra personalitat col·lectiva. I és en aquest exercici de coneixença quan podem ser capaços de quelcom essencial per avançar de forma sòlida: reconèixer-nos.
Les obres aplegades en aquest nou fascicle de poesia escènica de Joan Brossa —Objecte principal, El sabater, El rellotger i Gran Guinyol— van ser escrites durant la primera meitat de l'any 1957. El rumb de compromís social (per dir-ne d'alguna manera), que l'autor havia decidit introduir en els seus escrits al començament de la dècada ja havia quedat fixat com a paràmetre poètic en ferm i els recursos que poc o molt s'havien fet servir en peces anteriors s'aclimataren selectivament en uns textos que eludeixen les classificacions genèriques emprades en d'altres ocasions (farsa, tragicomèdia, etc.) i es presenten, ras i net, com a «obres».
L'índole socialment compromesa d'aquestes no és incompatible amb una preocupació central per l'individu. Si molt convé, un aspecte és complementari de l'altre, perquè la solidaritat i la justícia només són possibles entre individus lliures, i en la recerca de l'emancipació personal, per assolir la plenitud en l'ofici de viure, els consemblants no sempre són aliats, de vegades per niciesa, de vegades per cobdícia.
Aquest volum aplega les peces teatrals que el mateix Brossa anomenà “Postteatre” o “accions espectacle”. Escrites entre 1946 i 1962, són una selecció feta pel mateix poeta sobre tot de material d'aquest tipus que havia escrit al llarg dels anys. Es tracta d'un teatre totalment accional, en què el diàleg hi apareix rarament. Agermanat amb els ballets, els monòlegs de transformació o fregolisme, els strip-teases i les accions musicals, és una pura didascàlia en què tot sovint s'acondueix l'espectador d'una habitació a l'altra, mentre passen fets inesperats en successives escenes inconnexes. Tot i que aquestes accions espectacle foren representades en molts pocs casos, van ser conegudes aviat a l'estranger gràcies a les traduccions d'Alain Arias-Misson a la Chicago Review l’any 1966 i són considerades precedents del que avui anomenem performances.
L'escriptura de les accions s'atura el 1962, any en què Brossa comença l'aventura de les Accions musicals per continuar després amb els altres gèneres de teatre d'acció fins al tancament de la seva obra teatral el 1968. No obstant això, en una data molt posterior (el 1994) l'amistat i la passió per la manera de dir poesia de Núria Candela el portà a escriure una petita acció en la qual els personatges eren l'actriu i el mateix poeta.
El volum s'acompanya d'una peça escrita el 1945 i revisada el 1962, que té una característica molt especial: la representació s'ha de fer en una plaça i el públic ha d'estar situat davant la casa on passa l'acció. Tot i que aquí hi ha diàleg, el moviment continu dels personatges, el transformisme i el fet de desenvolupar-se al carrer l'acosten a l'esperit lúdic i de sorpresa constant de les accions.
Poesia escènica VII: La societat i el camí personal aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, però l'espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.
A la tragicomèdia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiències de guerra. Però, per què hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel·lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d’una novel·la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un gènere diferent: pantomima, diàleg sentimental, i melodrama.
El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una “tragèdia”, però la seva essència teatral i filosòfica va més enllà d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estètica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escènica.
Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a “sainet”, conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una història paral·lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de “la muntanya alegre”. També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acròbata (que cau d'un trapezi i sembla morir).
Fa més d'un segle, Josep Carner i Eugeni d'Ors esmentaren per primera vegada l'haiku, una forma de poesia japonesa. Acabada la primera guerra mundial, aquesta forma poètica visqué un moment de glòria entre els poetes avantguardistes i noucentistes, com ara Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit o Josep Maria López-Picó. Posteriorment, l'haiku quedà a l'ombra d'una altra forma japonesa, la tanka, introduïda per Carles Riba, si bé a la fi dels anys setanta només Salvador Espriu la conreava amb assiduïtat. Tanmateix, en la ploma d'autors actuals, com ara Feliu Formosa o Francesc Prat, l'haiku en llengua catalana ha pres un nou impuls i mostra una vitalitat extraordinària.
Els articles que integren aquest volum són una bona mostra de la varietat i la qualitat d'aquests haikus escrits en català. Els poetes tractats -que van des del mateix Espriu fins al jove poeta Iban L. Llop, passant per figures tan rellevants com Agustí Bartra, Felícia Fuster, Miquel Martí i Pol o Joana Raspall- s'han acostat a aquesta forma de maneres molt diverses i han acabat generant un paisatge molt ric, ple de mirades creuades i trobades fecundes entre la poètica dels mestres clàssics japonesos i la dels poetes contemporanis de llengua catalana.
El vacío como unidad de contrastes. Alejandro de la Sota, Gobierno Civil de Tarragona
Con el análisis del edificio del Gobierno Civil de Tarragona, presentado como lectura crítica de un proyecto construido, la autora profundiza en la relación que la arquitectura puede establecer con el arte. Dicho análisis ofrece, por una parte, una estructura que resulta útil para la lectura de la obra y, por otra, la comprensión concreta de las modalidades de traspaso de un concepto artístico a un proyecto de arquitectura. Se parte de la tesis de que el proyecto de este edificio se puede interpretar como la determinación de una serie de problemas típicos de un proyecto arquitectónico (por ejemplo, la relación con la ciudad o la función), como la confrontación de esos problemas con operaciones típicas de las artes visuales (como la abstracción o la materia misma), a fin de establecer nuevas soluciones arquitectónicas.
Des de Publicacions URV aquest abril us hem preparat una selecció de tot el que hem editat al llarg de l'any. És per això que hem editat una petita revista interactiva en què trobareu articles i entrevistes als autors dels nostres títols més interessants, que van des de l'antropologia a la història, passant per temes com la biografia, la sociologia o la infermeria. Per endinsar-vos-hi, només cal que feu un clic en l'enllaç de trobareu tot seguit.
Novetats editorials de la URV - 2015
Del 15 al 18 d'abril Publicacions URV participarà en la 9a Fira Literària Joan Cid i Mulet que s'organitza a Jesús (Baix Ebre) amb un estand en què podreu trobar els nostres títols de temàtica i d'autors ebrencs, a més a més d'altres mostres del nostre fons editorial. En el mateix estand també hi serà present l'Antena Cultural de la URV a Tortosa, que patrocina les sessions de divendres al vespre amb "La meva tauleta de nit ebrenca", la conferència de Genís Sinca i el "Tastalletres".
La Fira vol ser un espai de trobada d’escriptors i lletraferits de les Terres de l’Ebre, la Franja, el Matarranya i el nord del País Valencià. S’hi podrà musicar la paraula, fer tertúlies i escoltar contacontes... S’hi faran presentacions de llibres, clubs de lectura, premis literaris i de reconeixement als treballs de recerca inspirats en la literatura, la llengua i l’exili.
Las Brigadas Internacionales forman parte indisociable de nuestra memoria histórica asociada a la Guerra Civil, una memoria histórica bien distinta según de qué lado de las trincheras se estuviera, así como de la ideología y valores de los que nos hagamos partícipes los españoles y cuantos extranjeros los asuman como propios.
Sobre ellas no dejan de aparecer estudios e investigaciones como los que hoy se reúnen aquí, que tienen su origen en algunas de las ponencias y comunicaciones presentadas en el Congreso Internacional del Antifascismo Combatiente, desde las Brigadas Internacionales a la “resistencia”, que tuvo lugar en Barcelona con motivo del 75.º aniversario de la creación de las Brigadas los días 27, 28 y 29 de octubre de 2011. Participaron en tal evento destacados especialistas españoles y extranjeros que abordaron la cuestión desde diversas perspectivas enriqueciendo así nuestro cocimiento de su participación en la GCE y su significación histórica.