This Proceedings Book collects the conference articles and abstracts presented at RICTA 2014, the 2^nd Iberian Meeting on Aerosol Science and Technology (also named Reunión Ibérica de Ciencia y Tecnología de los Aerosoles), held during July 7-9, 2014, in Tarragona, Spain.

RICTA 2014 is the second Portuguese-Spanish meeting on Aerosol Science and Technology. Like the previous RICTA congress held in 2013 in Évora, Portugal, RICTA 2014 is the continuation of the successful RECTA, Reunión Española de Ciencia y Tecnología de Aerosoles, conferences, which have been held in Spain since 2007.

RICTA 2014 has been organized by the Droplets, intErfaces, and floWs (DEW) Research Laboratory of the Universitat Rovira i Virgili, with the collaboration of theAsociación Española de Ciencia y Tecnología de los Aerosoles (AECyTA). The congress was held at the Campus Catalunya of the Universitat Rovira i Virgili.

As in previous editions of RICTA and RECTA, the participation of young researchers has been encouraged, with the organization of the 5^th Summer School on Aerosol Science and Technology, as well as awards for the best poster and PhD thesis.

This book comprises three parts: the Conference Program, the Conference Articles, and the Conference Abstracts.

Download the book

Les jornades d’economia «Crisi econòmica i societat, l’impacte sobre el nostre territori» se celebraren entre el 7 i el 15 de març del 2013. Foren organitzades pel Centre de Lectura i la URV, coordinades pel professor Josep Fàbregas i patrocinades per la Fundació Privada Mútua Catalana.

En aquest volum publiquem set de les vuit ponències que es van presentar a les jornades, que van comptar amb la participació de destacats estudiosos sobre qüestions d’economia i societat.

Compra el llibre

Publicacions URV impulsa les publicacions digitals, que sumen actualment més de 150 títols en el nou catàleg 2015. El segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili ha posat en marxa un portal electrònic per facilitar l'accés a les publicacions digitals en obert, i està present a la plataforma Unebook.es de les editorials universitàries espanyoles.

El portal electrònic propi recull més de 100 volums electrònics publicats en format obert, a http://digital.publicacionsurv.cat. Gestionat mitjançant el sistema de codi obert Open Monograph Press, es facilita al màxim l'accés a lectors i biblioteques de tot el món el fons de títols digitals de descarrèga lliure, entre els quals hi ha llibres científics, manuals universitaris, actes de congressos i tesis doctorals. Aquesta nova pàgina se suma als recursos existents en el portal de revistes de lliure accés i al catàleg de llibres en paper, als que podeu accedir des de la plataforma www.publicacionsurv.cat.

Per fer més accessible el fons editorial de Publicacions URV, des d'octubre està present a la plataforma unebook.es, impulsada per la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles i les 66 editorials científiques que integren l'associació. Comercialitza els llibres universitaris a tot el món i en tots els formats: paper, electrònic i impressió sota comanda. Incorporarà a més a més obres d'editorials universitàries iberoamericanes, per a la seva distribució a Europa.

Actualment, a Unebook.es es poden trobar 129 títols en format paper i a 54 títols en versió digital d'obres en paper de Publicacions URV.

El nou catàleg digital 2015

Més informació de unebook.es

Més informació de la plataforma de llibres en accés obert

L’Associació Josep Vidal i Llecha es va fundar l’any 1984, ara fa trenta anys, per fer conèixer Josep Vidal i Llecha (Reus, 1907 – Nova York, 1983) i la seva trajectòria en defensa de la pau i de la fraternitat universal. Amb aquest objectiu ha promogut la concessió del Memorial per la Pau, un premi constituït per donar suport a persones, grups, campanyes o investigacions dedicades a la defensa i al foment de la pau, al desarmament i a l’ecologia. El llibre que recull aquests trenta anys de treball a favor de la pau, ha estat editat per commemorar aquest aniversari.

Compra el llibre

Ja fa més de quatre anys, el Centre de Lectura de Reus es va proposar instituir un taller d’escriptura. El projecte naixia com una simple prova, gairebé un sondeig d’opinió, sense expectatives clares ni de fracàs ni d’èxit. Què podia resultar d’un grup tan heterogeni de persones —advocats, dissenyadors gràfics, professionals de l’ensenyament, gestors, infermers, bibliotecaris, jubilats alguns i d’altres gairebé recentment iniciats en el món laboral, alguns amb néts, d’altres encara sense fills—, guiat (la hipèrbole fa que em posi vermell) per un apassionat de la literatura hispanoamericana? És per això que tot començava sin esperanza, con convencimiento, perquè aquest era precisament l’avantatge, una varietat que implicava l’absència de regles i de prejudicis i cap exigència ni d’ensinistrament —aquest odiós substantiu vinculat amb massa freqüència a la pràctica docent— ni de continuïtat.

Compra el llibre

El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què Joan Brossa construïa l’altre peu del teatre català. D’aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell’arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l’últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre l’escena com a espai metafòric de la vida.

El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d’habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L’obra encara no s’ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, Brossa va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s’havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve ‘Hausson’ les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l’il·lusionisme contemporani.

Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d’un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d’una lògica inqüestionable i d’uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.

Compra el llibre

Poesia escènica V: Ser al món l’any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l’univers de l’autor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l’espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l’alçada, prendre’n consciència i il·luminar els altres navegants de l’existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d’obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l’amor passional que senten els protagonistes de La xarxa —que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica— o en el quotidià del matrimoni d’El torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l’experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d’un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l’actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se’n va fer el 2005 a l’Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.

Compra el llibre

Poesia escènica IV: Els déus i els homes aplega dues de les grans obres de Joan Brossa: Or i sal (1959) i Calç i rajoles (1963), dos exemples amb trets temàtics i estilístics comuns, que permeten acostar-nos a un dels dramaturgs catalans més interessants del segle XX, tant pel missatge que ens vol transmetre com per la forma poètica en què ho fa. Un tret que agermana les dues peces és la presència dels déus i les seves històries, la qual cosa qüestiona, com és habitual en Brossa, el cristianisme i l’església catòlica alhora que demostra que la necessitat espiritual de la humanitat l’ha portada a la creació de mitologies que expliquin l’existència de l’univers i de l’home. D’altra banda, les dues, sense un fil conductor clar, ens fan pensar en l’essència de la humanitat mentre aparentment ens expliquen faules estranyes o ens fan somriure per la ingenuïtat dels personatges. Tot això acompanyat d’un llenguatge que ens atrau poèticament, com observà Joan Obiols en una crítica realitzada després de la polèmica estrena d'Or i sal l’any 1961.

A Calç i rajoles, de 1963, Brossa homenatja Ignasi Iglésias a partir de la darrera escena de Les garses, però introduint nous elements poètics i canviant radicalment algun parlament, de manera que l’obra adquireixi una nova intenció. Com ha dit Pere Gimferrer: «Es tracta d’un cas de insòlit dins la història del nostre teatre.»

En ambdues obres es parla de déus de procedència diferent. Inventats o de cultures reals, el missatge de Brossa és clar: les mitologies poden intentar explicar la nostra existència però no es poden convertir mai en creences imposades. Al capdavall, ningú no pot estar segur de tenir la veritat.

Compra el llibre

La Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I, va acollir el passat 3 de novembre la presentació del llibre Dues visions de Joan Fuster, coeditat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Jaume I. La publicació ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canales havia previst publicar i als quals la censura espanyola va denegar la seua autorització. L’acte va estar presidit per Rosa Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I; Vicent Pitarch, membre de l'Institut d’Estudis Catalans, i Xavier Ferré, responsable de l’edició de l’obra i professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Vicent Pitarch va iniciar la presentació lloant la labor de l’historiador i sociòleg Xavier Ferré, qui ha dedicat la seua carrera intel·lectual a la història social de la cultura i al seguiment del pensament polític contemporani, amb especial atenció a la situació del País Valencià, per la qual cosa «és probablement la persona més preparada per reprendre l’edició dels assajos de Fuster» va apuntar Pitarch. Així mateix va explicar que aquests dos textos de Fuster, escrits l’any 63, ja eren claus per a comprendre la societat contemporània del segle XXI, quan s’iniciava el declivi de la perpetuació del País Valencià. «A principis del segle XX comencen els dubtes a la Comunitat Valenciana de si som o no som valencians, si som espanyols o, en contraposició, som catalans, dubtes que es va plantejar Fuster quan va començar a indagar sobre aquest tema» va assenyalar. A més, Pitarch va afegir que aquests dos textos de Fuster són el reflex d’aquella «ebullició mental» de propostes, entre elles la de la utopia de la Nació Catalana contemporània. «Són dos grans textos, un parell de reflexions interessantíssimes per a les quals no ha passat el temps» va concloure.

D'altra banda, Ferré, va explicar com van arribar a ell els dos textos de Fuster, «Maragall, burguès» i «Per l’anàlisi d’un nacionalisme», ja sense censures pròpies de l’Espanya de l’època de Fuster i com va decidir reprendre la publicació de Joan Ballester, que li va ser denegada en el seu moment per negar-se a fer deteri canvis que neutralitzaven l’idea de nacionalisme que es volia transmetre amb aquells dos volums. «Aquest llibre si es llegeix com un llibre d’història es pot considerar per als valencians com un guió de treball i punt de partida estructurat però, entre línies, és una critica al nacionalisme espanyol» va apuntar Ferré. Finalment, Agost va destacar la vigència del llibre que ha d’animar els valencians a «pensar, no cedir i mantenir aquesta posició critica» front a la situació del País Valencià. També va agrair a la Universitat Rovira i Virgili per oferir-se a la coedició dels llibres valencians, oferiment al qual la «Universitat Jaume I no es va poder negar, més encara perqè es tractava de Joan Fuster». Per a concloure va recomanar el llibre perquè «aquesta publicació contribueix a allò que és sempre el principal propòsit de la institució universitària: promoure el coneixement i el judici crític de les coses».

Font: Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I

La presente edición del Sistema de Derecho del Trabajo revisa y actualiza la anterior, incorporando y analizando las principales modificaciones experimentadas en este sector del ordenamiento jurídico desde el cierre de la precedente hasta el señalado para la actual, tanto en su producción normativa como en su aplicación judicial. Asimismo, se traen a colación los oportunos datos estadísticos cuando ello se considera preciso para comprender adecuadamente la regulación y la interpretación de las normas. Así también, los necesarios vínculos que guarda gran parte del contenido de la obra con nuestro Sistema de Derecho de la Protección Social se referencian con las pertinentes remisiones al mismo.

Permanecen invariables, sin embargo, la estructura, el método y la finalidad de la obra, así como distribución y coordinación del trabajo entre los autores. La estructura de la obra se divide en cinco partes: bases, fuentes y aplicación del Derecho del Trabajo (parte 1ª), Derecho Individual del Trabajo (parte 2ª), Derecho Colectivo del Trabajo (parte 3ª), Derecho Administrativo del Trabajo (parte 4ª) y Derecho Procesal del Trabajo (parte 5ª).

El método utilizado tiene carácter teorico-práctico, de forma que la explicación teórica se compagina con la interpretación y aplicación de las normas y los preceptos; fórmula óptima y contrastada en la práctica docente que sortea con éxito el riesgo de transitar por el ordenamiento laboral como mero consumidor y recitador de contenidos y no como activo y singular protagonista del propio aprendizaje. De aquí que método utilizado tenga una primordial finalidad pedagógica, suministrando los elementos técnicos necesarios para que el futuro jurista o el profesional que ejerza en este ámbito del ordenamiento jurídico puedan realizar con solvencia la tarea más compleja que el Derecho plantea siempre. No otra que la de saber interpretar y aplicar las reglas jurídicas, en nuestro caso las de carácter jurídico-laboral.

Descarga el libro