Presentamos en este libro el segundo volumen que recoge el estudio de la Arquitectura y Urbanismo de Tarraco, la antigua capital provincial de la Hispania citerior o tarraconense.
Con este segundo volumen pretendemos completar la revisión de los datos arqueológicos disponibles para comprender el proceso de urbanización que siguió Tarraco hasta convertirse en una gran ciudad romana y a la vez capital de la más extensa provincia del Imperio Romano. El estudio nos ha permitido realizar el recorrido de su formación urbana a lo largo de más de siete siglos de historia. Fue un proceso complejo, que implicó la interacción entre tradiciones culturales de carácter muy distinto. El substrato estuvo formado por las poblaciones iberas conquistadas por Roma en el siglo II a.C. y por las tradiciones de los pueblos itálicos que acompañaron a los romanos en su expansión por el Mediterráneo. El contexto histórico fue el desarrollo de nuevas formas de comunidades cívicas, que sirvieran de instrumento para articular territorios y poblaciones muy heterogéneas en un único sistema político: la República Imperial Romana.
La consideración del turismo como una vía y oportunidad para el desarrollo está cada vez más presente en las políticas socioeconómicas de los países. Algunos hechos que han contribuido a este aumento de protagonismo del turismo son entre otros el consenso alcanzado en reuniones internacionales sobre la capacidad de esta actividad para contribuir al desarrollo y más concretamente al alivio de la pobreza, como se recoge en los Objetivos de Desarrollo del Milenio fijados por las Naciones Unidas.
El sector del turismo es una línea estratégica que tiene grandes posibilidades para convertirse en líder de la cooperación turística internacional, pues es considerado una herramienta que, bien gestionada, contribuye a la mejora de la calidad de vida de las poblaciones locales y a la reducción de la pobreza, fomentando la creación de lugares de trabajo y la conservación del patrimonio natural y cultural. Teóricamente es así, pero en la práctica: ¿Qué está sucediendo?
El turismo es un fenómeno dinámico tanto en su crecimiento como en la permanente transformación de sus elementos, de las relaciones entre los mismos o de nuevas expresiones y formas de hacer turismo. Su estudio y seguimiento exige un análisis de las problemáticas aún pendientes, así como requiere responder a las nuevas realidades, ara que el turismo mantenga su fin último, el desarrollo.
El II Congreso de la Red Internacional de Investigadores en Turismo, Cooperación y Desarrollo quiere con este encuentro:
- Crear un foro de discusión y reflexión, desde una perspectiva académica y de investigación, sobre temas pendientes aún por resolver como el impacto del turismo en las comunidades locales y de abordar “nuevas” realidades y estrategias de desarrollo turístico y cooperación que reclaman nuestra atención.
- Sumar conocimientos en el campo de la investigación del turismo como herramienta de cooperación al desarrollo.
- Facilitar un espacio para conocernos e impulsar futuras colaboraciones de investigación.
La professora Coral Cuadrada i les seves exalumnes Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo han fet una important tasca de recerca sobre el paper de les dones al llarg de quatre moments històrics. El resultat, el llibre Oikonomia: cuidados, reproducción, producción. Una obra d’accés lliure que es pot consultar en línia, descarregar a través de la web de Publicacions URV o comprar en format paper.
Què és l’oikonomia?
És una paraula que ve del grec, d’Aristòtil, que diferencia el que és l’economia com a administració de la polis, que els toca als homes, de l’oikonomia, que és l’administració domèstica, de la llar (oikos), que s’atribueix a les dones. Les autores del llibre hem agafat aquesta paraula perquè hem partit del discurs de l’economia feminista actual, que diu que el més important ja no és el que se’ns ha venut sempre, (la producció, les finances, els diners, el món del capital...), que en realitat està tremendament en crisi. És un sistema amb moltes esquerdes, que no funciona i no contribueix gens al benestar de la gent. El que és realment important és el manteniment i la sostenibilitat de la vida. I això, encara que no sigui rendible ni cotitzi, és el que sempre hauríem de considerar com a més important: l’atenció i cura als altres. Després ve la reproducció, tant la biològica (que té una importància evident i necessària) com la social, perquè les dones, quan es reprodueixen, també contribueixen a la reproducció de tota la societat en conjunt. I en l’últim graó hi hauria la producció. Aquest plantejament capgira tot el que se’ns ha venut fins ara i implica un canvi de mentalitat molt fort.
La feina de les dones s’ha comptabilitzat en termes econòmics?
Hi ha estudis que han analitzat el que s’anomenen els comptes satèl·lit, que és el càlcul del que fan les dones sense cobrar res pel manteniment i la sostenibilitat de la vida. Cap govern seria capaç d’assumir el que elles fan gratuïtament perquè representa quatre vegades més el PIB d’un país. I això s’ha calculat a Catalunya amb aquests comptes satèl·lit. Les sociòlogues i les economistes diuen que, del que fan les dones, el que es veu és només la punta d’un iceberg que per sota és immens, que és el que aguanta el sistema.
Com es reflecteix tot això en el llibre?
Hem agafat tot aquest marc teòric i l’hem aplicat a quatre moments històrics:, l’Egipte prehistòric, el baix Imperi romà (segles iii i iv dC), la baixa edat mitjana (segles xiii-xv) i el segle xix, amb les dones victorianes. En aquests quatre moments hi ha un fil conductor, les funcions i la tasca de les dones des d’aquestes premisses: quins són els treballs de cura i atenció als altres, la reproducció i finalment com s’entén la producció. En cada moment històric elles han estat presents en tots els àmbits.
El tema està treballat des d’un punt de vista científic. S’ha fet feina d’arxiu i també arqueològica i hi ha un treball de recerca darrere molt important. En segons quines èpoques el que es diu en aquest llibre no s’ha escrit mai. De fet, el plantejament ja és nou.
En quin d’aquests quatre moments el paper de la dona ha estat més reconegut?
És un treball que sempre s’ha menyspreat. Quan Aristòtil va parlar del terme oikonomia, ja creia que allò realment important eren l’economia i la política, que les feien els homes. Deia que era necessari que hi hagués esclaus i dones perquè ells es poguessin dedicar a les coses realment importants. Al segle xix, amb les dones victorianes, encara que després hi hagués l’inici de les sufragistes, la situació era igual, perquè la feina domèstica tampoc estava gens valorada.
Però en alguna cosa hem evolucionat
Sí, ha costat molt arribar fins aquí i és cert que hem millorat moltíssim. Tot i que hem de veure com diem les coses. Les historiadores, sobretot les d’època contemporània, diuen que l’accés de la dona al món del treball és un èxit dels moviments feministes. I això es produeix al segle xx. Però és una mentida, perquè les dones sempre han estat al món del treball. Al segle xx hi va haver un accés massiu, però de totes les dones en general, especialment de les burgeses, perquè les que tenien una classe social baixa havien treballat sempre a la pagesia, com a criades, dides... això sempre ha existit. Avui les grans burgeses també treballen, però tenen criades i assistentes a casa seva, que solen ser altres dones.
És cert que hem millorat, perquè les lleis són més justes, les hores de treball no són les mateixes que abans, hi ha uns guanys laborals... però ara tornem enrere. El moviment feminista no és un moviment de progrés, com els economistes. Es parla d’onades que van i venen, i quan ens en descuidem una mica, ens retiren els privilegis.
L’obra reivindica la importància de la feina de la dona. Què podem aprendre de la història en aquest sentit?
Hem d’estar orgulloses del que fem i del que hem fet. No ens hem de deixar dominar. Hi ha moltes dones que et diuen que no han treballat mai i després veus que han fet de tot, des de cuidar-se de la casa i tenir cura dels nens fins a treballar en l’economia submergida... Diuen que no han treballat mai perquè no han tingut una feina assalariada fora de casa i reconeguda socialment. La gran qüestió és dir: aquest és un més dels treballs i tots tenen el dret de ser reconeguts i de ser valorats en el seu terme just. Cal recordar també que molts dels treballs de les dones es fan en condicions d’explotació, de no-reconeixement. Potser no transformarem el món amb un llibre, però farem pensar i això ja és important.
L’actual crisi econòmica pot suposar un retrocés en els guanys que s’havien aconseguit?
Jo crec que sí, perquè ara la gent està tan desmobilitzada que als governs ja no els fa por retallar per tot arreu i deixar-nos en la misèria. És important que la gent prengui consciència i pensi autònomament, fugint del pensament únic. Però, en el fons, sóc bastant optimista i crec que la joventut realment té la capacitat de canviar les coses. Com deia la jueva Hannah Arendt, “we are beginners”, naixem d’un principi que pot canviar.
[Entrevista realitzada pel Gabinet de Comunicació de la URV]
La presentació del llibre Oikonomía: cuidados, reproducción, producción, editat per Publicacions URV, anirà a càrrec de les autores del llibre, Coral Cuadrada, Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo.
L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Pública de Vila-seca, el dimecres 27 de gener a les 19 h (carrer Tarragona, 7 · Vila-seca). En l'acte hi col·labora el Centre d'estudis vila-secans Maria Helena Maseras.
La oikonomía se refiere a la economía de la vida o a la relación estrecha entre trabajo y vida. Y, en el caso concreto de este libro, a la economía llevada a cabo por mujeres. La obra se ha estructurado en cuatro capítulos muy distintos: Kémit (Egipto); época tardorromana (siglos III-V d.C.); Edad Media (Cataluña, Italia, siglos XIII-XV); y sociedad victoriana. Los cuatro análisis siguen el mismo planteamiento: una forma distinta de entender el valor histórico de los trabajos de las mujeres. Hemos dado una visión feminista de los mismos, poniendo en primer lugar el trabajo de cuidados, porque éste es el más importante por y para la sociedad: el sostenimiento de la vida, el mantenimiento de la existencia. Sigue el de reproducción –vital y social– y, por último, el de producción.
Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes
En aquest número de la revista, dedicat a l’estudi de dos dels grans gèneres de la narrativa folklòrica (la rondalla i la llegenda), deu investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca en aquest àmbit i se sumen així a l’homenatge que volem dedicar a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), impulsor dels estudis de rondallística i un dels capdavanters en l’estudi de les llegendes (en particular, de les llegendes urbanes) a casa nostra.
Folk narrative: folktales & legends
This edition of the journal is dedicated to two of the most important genres of folklore narrative (folktale and legend) and features articles containing the latest findings of ten eminent researchers in the discipline. In doing so, the same researchers also contribute to the journal’s homage to Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), a veritable champion of folktale studies in Catalonia and one of the country’s leading figures dedicated to the study of legends, in particular urban legends.
Accedeix als articles a la web de la revista
El presente libro persigue la finalidad principal de determinar los rasgos generales y básicos que caracterizan los modelos de inmigración laboral o económica en la Unión Europea (UE) y en España, derivados de las políticas adoptadas en esta materia en estos dos ámbitos territoriales e institucionales.
Los tres ensayos que componen este libro tienen en común el examinar, a partir de casos concretos, el significado profundo de conceptos como autonomía, soberanía e independencia. Estos conceptos son muy tergiversados e instrumentalizados en los debates políticos actuales, tanto en Europa (referéndum en Escocia, consulta en Cataluña) como en América: el caso de Québec y la compleja problemática de las autonomías indígenas, desde Argentina hasta Canadá. Los autores estudian situaciones del Sur invirtiendo, en palabras de Aparicio, «el sentido del flujo hegemónico de conocimientos y aprendizajes». La perspectiva del libro es netamente comparativa, lo que permite superar las generalizaciones a partir de un solo caso que se dan con frecuencia.
Homenatge als "informadors" dels antropòlegs
Encara que els informants dels antropòlegs i d’altres investigadors en ciències socials quedin la majoria de les vegades reduïts a l’anonimat o convertits en números, no podem oblidar que són una de les claus de les nostres reflexions.
Lluís Mallart ens recorda en aquest llibre que tots ells tenen un nom i cognom, cara i ulls, que amb els seus gestos i paraules ens aporten una mica de llum en les nostres investigacions i una tristesa immensa al constatar que sovint queden en l’oblit... En fer memòria d’algun d’ells, l’autor d’aquest homenatge ens endinsa, una vegada més, en el coneixement de la societat evuzok.
L’any 1908 se celebren a Tortosa els Jocs Florals en el marc de les festes de la Cinta. Un dels premis d’aquest certamen és el premi oferit per Felip Pedrell al millor recull de cansons y tocades populars d’aquesta regió consistent en una agulla d’or en forma de lira. El treball premiat, presentat amb el lema Cuan lo pare no té pá..., és obra del músic, folklorista i escriptor Joan Moreira i Ramos (Lleida, 1878 - Tortosa, 1951), fundador i director de l’Orfeó Tortosí i de l’Orfeó Montsià, i autor Del folklore tortosí (1934) i Del bon humor tortosí (2012). D’aquest recull no es tenen notícies fins l’any 2013, quan en el curs de l’inventari de l’obra de Joan Moreira, Joan Vidal i Albert Aragonés en localitzen un manuscrit entre els materials conservats per la família Murall-Moreira. Es tracta d’un recull de 43 cançons i tocades populars, amb lletra i música, i en alguns casos acompanyades de breus comentaris, degudament transcrits i comentats pels autors d’aquesta edició, que es pot considerar el cançoner popular de Terres de l’Ebre més antic conservat fins avui.
Los incendios forestales constituyen un fenómeno recurrente en nuestro territorio, especialmente durante la época estival, cuando las condiciones climáticas favorecen su proliferación. Los graves efectos ambientales de estos incendios y el elevado número de siniestros que se sigue dando cada verano, a pesar de la larga experiencia de las administraciones públicas competentes en este ámbito, hacen que este sea un tema muy relevante.
El presente libro tiene por objeto analizar el régimen jurídico aplicable a los incendios forestales en el Estado español, con especial atención a Cataluña. En él se ofrece una aproximación técnica al fenómeno de los incendios forestales; el marco jurídico vigente en esta materia a nivel internacional, europeo, español y catalán; el régimen jurídico de prevención de incendios forestales en España y en Cataluña; el sistema de extinción de incendios forestales; y un análisis de la viabilidad de la reclamación de responsabilidad patrimonial de la Administración por daños originados por incendios forestales. Finalmente, se presentan las conclusiones fruto del análisis realizado. El trabajo, en última instancia, quiere contribuir al estudio, el desarrollo y la mejora del régimen jurídico en materia de incendios forestales, con el objeto de concienciar a la población y de reducir los impactos ambientales causados por el fuego.