Una relació dels actes de tota mena que es van desenvolupar a la Llibreria de la Rambla de Tarragona al llarg d’aquell període convuls i esperançador, que fou el de la dotzena d’anys que van del 1968 a1 1980, hauria d’ésser prou testimoni, tant de la intensa activitat desplegada, com del caràcter plural que tingué. Ben mirat, no hi caldria cap comentari.

Però creiem que ja és hora que surtin de l’oblit i es posin de relleu moltes de les activitats de la ciutadania de Tarragona que van patir el menyspreu deliberat, sistemàtic i frustrant d’un regim ignominiós. Perquè per molt que ens atabali el cúmul de dades que s’aporten en aquest treball no deixa d’ésser més que l’indici de la vida no resignada i mal coneguda que es teixia sota la llosa del silenci imposat i, per això, és un bon moment per a encoratjar la societat tarragonina a fer el mateix, i treure d’una vegada a la llum les traces que restin, de la vida social, cultural i política era realment existent en aquells anys de foscor.

Cal veure-hi, també, un acte de reconeixement: més de cinc-cents actes tan diversos com e1s desenvolupats a la llibreria —o des de la llibreria— entre els anys 1968 i 1980 no són el treball de només un petit grup de persones més o menys identificable. Al darrere hi havia centenars de voluntats inconformes que s’ajuntaven de manera activa per a l’objectiu comú d’assolir una pràctica cultural digna a la ciutat de Tarragona, que alhora estigués degudament connectada amb els referents exteriors.

Compra el llibre electrònic

El present llibre té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l’ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai —o al menys no hauria de mancar— en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d’una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada.

Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels “horrors de la guerra”, ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n’ha patit d’altres. Les “misèries” de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d’Història Militar, derivada de la “New Military History” nord-americana, en la qual s’han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d’’efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l’impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. És per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d’un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l’oblit i donar-los a conèixer en el context històric.

Compra el llibre electrònic

El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren.

Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre.

El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts: I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II. El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis.

Compra el llibre electrònic

Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències —moltes de les quals tarragonines, d’altres nouvingudes—. El text visibilitza l’experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s’inspiren en obres literàries o filosòfiques de referència.

El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragona a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.

Compra el llibre electrònic

El gruix d’aquest text forma part d’un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l’atracció que ens produïen les obres de l’editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l’arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d’aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d’aquestes va aparéixer l’etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra.

Compra el llibre electrònic

«El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l’esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l’antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia l’autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s’ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d’interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d’aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l’any 143 després del diluvi universal.

Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s’apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l’origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d’ennoblir la pàtria?», es pregunta Recasens.

Compra el llibre electrònic

Aquest llibre va en la direcció dels anhels d’una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d’obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre...

Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX.

Compra el llibre electrònic

Presentamos en este libro el segundo volumen que recoge el estudio de la Arquitectura y Urbanismo de Tarraco, la antigua capital provincial de la Hispania citerior o tarraconense.

Con este segundo volumen pretendemos completar la revisión de los datos arqueológicos disponibles para comprender el proceso de urbanización que siguió Tarraco hasta convertirse en una gran ciudad romana y a la vez capital de la más extensa provincia del Imperio Romano. El estudio nos ha permitido realizar el recorrido de su formación urbana a lo largo de más de siete siglos de historia. Fue un proceso complejo, que implicó la interacción entre tradiciones culturales de carácter muy distinto. El substrato estuvo formado por las poblaciones iberas conquistadas por Roma en el siglo II a.C. y por las tradiciones de los pueblos itálicos que acompañaron a los romanos en su expansión por el Mediterráneo. El contexto histórico fue el desarrollo de nuevas formas de comunidades cívicas, que sirvieran de instrumento para articular territorios y poblaciones muy heterogéneas en un único sistema político: la República Imperial Romana.

Descargar el libro

La consideración del turismo como una vía y oportunidad para el desarrollo está cada vez más presente en las políticas socioeconómicas de los países. Algunos hechos que han contribuido a este aumento de protagonismo del turismo son entre otros el consenso alcanzado en reuniones internacionales sobre la capacidad de esta actividad para contribuir al desarrollo y más concretamente al alivio de la pobreza, como se recoge en los Objetivos de Desarrollo del Milenio fijados por las Naciones Unidas.

El sector del turismo es una línea estratégica que tiene grandes posibilidades para convertirse en líder de la cooperación turística internacional, pues es considerado una herramienta que, bien gestionada, contribuye a la mejora de la calidad de vida de las poblaciones locales y a la reducción de la pobreza, fomentando la creación de lugares de trabajo y la conservación del patrimonio natural y cultural. Teóricamente es así, pero en la práctica: ¿Qué está sucediendo?

El turismo es un fenómeno dinámico tanto en su crecimiento como en la permanente transformación de sus elementos, de las relaciones entre los mismos o de nuevas expresiones y formas de hacer turismo. Su estudio y seguimiento exige un análisis de las problemáticas aún pendientes, así como requiere responder a las nuevas realidades, ara que el turismo mantenga su fin último, el desarrollo.

El II Congreso de la Red Internacional de Investigadores en Turismo, Cooperación y Desarrollo quiere con este encuentro:

- Crear un foro de discusión y reflexión, desde una perspectiva académica y de investigación, sobre temas pendientes aún por resolver como el impacto del turismo en las comunidades locales y de abordar “nuevas” realidades y estrategias de desarrollo turístico y cooperación que reclaman nuestra atención.

- Sumar conocimientos en el campo de la investigación del turismo como herramienta de cooperación al desarrollo.

- Facilitar un espacio para conocernos e impulsar futuras colaboraciones de investigación.

Descarga el libro electrónico

La professora Coral Cuadrada i les seves exalumnes Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo han fet una important tasca de recerca sobre el paper de les dones al llarg de quatre moments històrics. El resultat, el llibre Oikonomia: cuidados, reproducción, producción. Una obra d’accés lliure que es pot consultar en línia, descarregar a través de la web de Publicacions URV o comprar en format paper.

Què és l’oikonomia?

És una paraula que ve del grec, d’Aristòtil, que diferencia el que és l’economia com a administració de la polis, que els toca als homes, de l’oikonomia, que és l’administració domèstica, de la llar (oikos), que s’atribueix a les dones. Les autores del llibre hem agafat aquesta paraula perquè hem partit del discurs de l’economia feminista actual, que diu que el més important ja no és el que se’ns ha venut sempre, (la producció, les finances, els diners, el món del capital...), que en realitat està tremendament en crisi. És un sistema amb moltes esquerdes, que no funciona i no contribueix gens al benestar de la gent. El que és realment important és el manteniment i la sostenibilitat de la vida. I això, encara que no sigui rendible ni cotitzi, és el que sempre hauríem de considerar com a més important: l’atenció i cura als altres. Després ve la reproducció, tant la biològica (que té una importància evident i necessària) com la social, perquè les dones, quan es reprodueixen, també contribueixen a la reproducció de tota la societat en conjunt. I en l’últim graó hi hauria la producció. Aquest plantejament capgira tot el que se’ns ha venut fins ara i implica un canvi de mentalitat molt fort.

La feina de les dones s’ha comptabilitzat en termes econòmics?

Hi ha estudis que han analitzat el que s’anomenen els comptes satèl·lit, que és el càlcul del que fan les dones sense cobrar res pel manteniment i la sostenibilitat de la vida. Cap govern seria capaç d’assumir el que elles fan gratuïtament perquè representa quatre vegades més el PIB d’un país. I això s’ha calculat a Catalunya amb aquests comptes satèl·lit. Les sociòlogues i les economistes diuen que, del que fan les dones, el que es veu és només la punta d’un iceberg que per sota és immens, que és el que aguanta el sistema.

Com es reflecteix tot això en el llibre?

Hem agafat tot aquest marc teòric i l’hem aplicat a quatre moments històrics:, l’Egipte prehistòric, el baix Imperi romà (segles iii i iv dC), la baixa edat mitjana (segles xiii-xv) i el segle xix, amb les dones victorianes. En aquests quatre moments hi ha un fil conductor, les funcions i la tasca de les dones des d’aquestes premisses: quins són els treballs de cura i atenció als altres, la reproducció i finalment com s’entén la producció. En cada moment històric elles han estat presents en tots els àmbits.

El tema està treballat des d’un punt de vista científic. S’ha fet feina d’arxiu i també arqueològica i hi ha un treball de recerca darrere molt important. En segons quines èpoques el que es diu en aquest llibre no s’ha escrit mai. De fet, el plantejament ja és nou.

En quin d’aquests quatre moments el paper de la dona ha estat més reconegut?

És un treball que sempre s’ha menyspreat. Quan Aristòtil va parlar del terme oikonomia, ja creia que allò realment important eren l’economia i la política, que les feien els homes. Deia que era necessari que hi hagués esclaus i dones perquè ells es poguessin dedicar a les coses realment importants. Al segle xix, amb les dones victorianes, encara que després hi hagués l’inici de les sufragistes, la situació era igual, perquè la feina domèstica tampoc estava gens valorada.

Però en alguna cosa hem evolucionat

Sí, ha costat molt arribar fins aquí i és cert que hem millorat moltíssim. Tot i que hem de veure com diem les coses. Les historiadores, sobretot les d’època contemporània, diuen que l’accés de la dona al món del treball és un èxit dels moviments feministes. I això es produeix al segle xx. Però és una mentida, perquè les dones sempre han estat al món del treball. Al segle xx hi va haver un accés massiu, però de totes les dones en general, especialment de les burgeses, perquè les que tenien una classe social baixa havien treballat sempre a la pagesia, com a criades, dides... això sempre ha existit. Avui les grans burgeses també treballen, però tenen criades i assistentes a casa seva, que solen ser altres dones.

És cert que hem millorat, perquè les lleis són més justes, les hores de treball no són les mateixes que abans, hi ha uns guanys laborals... però ara tornem enrere. El moviment feminista no és un moviment de progrés, com els economistes. Es parla d’onades que van i venen, i quan ens en descuidem una mica, ens retiren els privilegis.

L’obra reivindica la importància de la feina de la dona. Què podem aprendre de la història en aquest sentit?

Hem d’estar orgulloses del que fem i del que hem fet. No ens hem de deixar dominar. Hi ha moltes dones que et diuen que no han treballat mai i després veus que han fet de tot, des de cuidar-se de la casa i tenir cura dels nens fins a treballar en l’economia submergida... Diuen que no han treballat mai perquè no han tingut una feina assalariada fora de casa i reconeguda socialment. La gran qüestió és dir: aquest és un més dels treballs i tots tenen el dret de ser reconeguts i de ser valorats en el seu terme just. Cal recordar també que molts dels treballs de les dones es fan en condicions d’explotació, de no-reconeixement. Potser no transformarem el món amb un llibre, però farem pensar i això ja és important.

L’actual crisi econòmica pot suposar un retrocés en els guanys que s’havien aconseguit?

Jo crec que sí, perquè ara la gent està tan desmobilitzada que als governs ja no els fa por retallar per tot arreu i deixar-nos en la misèria. És important que la gent prengui consciència i pensi autònomament, fugint del pensament únic. Però, en el fons, sóc bastant optimista i crec que la joventut realment té la capacitat de canviar les coses. Com deia la jueva Hannah Arendt, “we are beginners”, naixem d’un principi que pot canviar.

[Entrevista realitzada pel Gabinet de Comunicació de la URV]

Més informació del llibre 

Versión en español de la entrevista