La professora Coral Cuadrada i les seves exalumnes Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo han fet una important tasca de recerca sobre el paper de les dones al llarg de quatre moments històrics. El resultat, el llibre Oikonomia: cuidados, reproducción, producción. Una obra d’accés lliure que es pot consultar en línia, descarregar a través de la web de Publicacions URV o comprar en format paper.
Què és l’oikonomia?
És una paraula que ve del grec, d’Aristòtil, que diferencia el que és l’economia com a administració de la polis, que els toca als homes, de l’oikonomia, que és l’administració domèstica, de la llar (oikos), que s’atribueix a les dones. Les autores del llibre hem agafat aquesta paraula perquè hem partit del discurs de l’economia feminista actual, que diu que el més important ja no és el que se’ns ha venut sempre, (la producció, les finances, els diners, el món del capital...), que en realitat està tremendament en crisi. És un sistema amb moltes esquerdes, que no funciona i no contribueix gens al benestar de la gent. El que és realment important és el manteniment i la sostenibilitat de la vida. I això, encara que no sigui rendible ni cotitzi, és el que sempre hauríem de considerar com a més important: l’atenció i cura als altres. Després ve la reproducció, tant la biològica (que té una importància evident i necessària) com la social, perquè les dones, quan es reprodueixen, també contribueixen a la reproducció de tota la societat en conjunt. I en l’últim graó hi hauria la producció. Aquest plantejament capgira tot el que se’ns ha venut fins ara i implica un canvi de mentalitat molt fort.
La feina de les dones s’ha comptabilitzat en termes econòmics?
Hi ha estudis que han analitzat el que s’anomenen els comptes satèl·lit, que és el càlcul del que fan les dones sense cobrar res pel manteniment i la sostenibilitat de la vida. Cap govern seria capaç d’assumir el que elles fan gratuïtament perquè representa quatre vegades més el PIB d’un país. I això s’ha calculat a Catalunya amb aquests comptes satèl·lit. Les sociòlogues i les economistes diuen que, del que fan les dones, el que es veu és només la punta d’un iceberg que per sota és immens, que és el que aguanta el sistema.
Com es reflecteix tot això en el llibre?
Hem agafat tot aquest marc teòric i l’hem aplicat a quatre moments històrics:, l’Egipte prehistòric, el baix Imperi romà (segles iii i iv dC), la baixa edat mitjana (segles xiii-xv) i el segle xix, amb les dones victorianes. En aquests quatre moments hi ha un fil conductor, les funcions i la tasca de les dones des d’aquestes premisses: quins són els treballs de cura i atenció als altres, la reproducció i finalment com s’entén la producció. En cada moment històric elles han estat presents en tots els àmbits.
El tema està treballat des d’un punt de vista científic. S’ha fet feina d’arxiu i també arqueològica i hi ha un treball de recerca darrere molt important. En segons quines èpoques el que es diu en aquest llibre no s’ha escrit mai. De fet, el plantejament ja és nou.
En quin d’aquests quatre moments el paper de la dona ha estat més reconegut?
És un treball que sempre s’ha menyspreat. Quan Aristòtil va parlar del terme oikonomia, ja creia que allò realment important eren l’economia i la política, que les feien els homes. Deia que era necessari que hi hagués esclaus i dones perquè ells es poguessin dedicar a les coses realment importants. Al segle xix, amb les dones victorianes, encara que després hi hagués l’inici de les sufragistes, la situació era igual, perquè la feina domèstica tampoc estava gens valorada.
Però en alguna cosa hem evolucionat
Sí, ha costat molt arribar fins aquí i és cert que hem millorat moltíssim. Tot i que hem de veure com diem les coses. Les historiadores, sobretot les d’època contemporània, diuen que l’accés de la dona al món del treball és un èxit dels moviments feministes. I això es produeix al segle xx. Però és una mentida, perquè les dones sempre han estat al món del treball. Al segle xx hi va haver un accés massiu, però de totes les dones en general, especialment de les burgeses, perquè les que tenien una classe social baixa havien treballat sempre a la pagesia, com a criades, dides... això sempre ha existit. Avui les grans burgeses també treballen, però tenen criades i assistentes a casa seva, que solen ser altres dones.
És cert que hem millorat, perquè les lleis són més justes, les hores de treball no són les mateixes que abans, hi ha uns guanys laborals... però ara tornem enrere. El moviment feminista no és un moviment de progrés, com els economistes. Es parla d’onades que van i venen, i quan ens en descuidem una mica, ens retiren els privilegis.
L’obra reivindica la importància de la feina de la dona. Què podem aprendre de la història en aquest sentit?
Hem d’estar orgulloses del que fem i del que hem fet. No ens hem de deixar dominar. Hi ha moltes dones que et diuen que no han treballat mai i després veus que han fet de tot, des de cuidar-se de la casa i tenir cura dels nens fins a treballar en l’economia submergida... Diuen que no han treballat mai perquè no han tingut una feina assalariada fora de casa i reconeguda socialment. La gran qüestió és dir: aquest és un més dels treballs i tots tenen el dret de ser reconeguts i de ser valorats en el seu terme just. Cal recordar també que molts dels treballs de les dones es fan en condicions d’explotació, de no-reconeixement. Potser no transformarem el món amb un llibre, però farem pensar i això ja és important.
L’actual crisi econòmica pot suposar un retrocés en els guanys que s’havien aconseguit?
Jo crec que sí, perquè ara la gent està tan desmobilitzada que als governs ja no els fa por retallar per tot arreu i deixar-nos en la misèria. És important que la gent prengui consciència i pensi autònomament, fugint del pensament únic. Però, en el fons, sóc bastant optimista i crec que la joventut realment té la capacitat de canviar les coses. Com deia la jueva Hannah Arendt, “we are beginners”, naixem d’un principi que pot canviar.
[Entrevista realitzada pel Gabinet de Comunicació de la URV]