El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren.
Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre.
El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts: I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II. El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis.