Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura

Aquest tercer Pla de política lingüística de la Universitat Rovira i Virgili, que comprèn la planificació de la política lingüística de la institució per al període 2015-2017, ha estat aprovat el 22 de desembre de 2014 pel Consell de Govern de la URV (a partir d’una proposta de la Comissió de Política Lingüística) i constitueix una continuació dels plans de política lingüística de la URV per al 2009-2011 i per al 2012- 2014. Per això parteix de la diagnosi feta per a aquests documents i comparteix els reptes i els objectius generals que s’hi van establir.

Llegeix el llibre en línia

Descarrega el llibre

 

 

El número 3 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta estudios centrados en los ámbitos de Español como Lengua Extranjera y de Inglés como Lengua Extranjera, trabajos en los que, como se indica a continuación de manera resumida, se abordan cuestiones de muy diferente índole: fonética y prosodia, conciencia lingüística, diccionarios de aprendizaje electrónicos, competencia gramatical y, por último, creencias implícitas del alumno y corrección de errores.

Accede a los artículos desde la web de la revista

Lee la revista en línea

 

 

Dissabte, 26 Juliol 2014 09:46

Històries del segon pis

Ja fa més de quatre anys, el Centre de Lectura de Reus es va proposar instituir un taller d’escriptura. El projecte naixia com una simple prova, gairebé un sondeig d’opinió, sense expectatives clares ni de fracàs ni d’èxit. Què podia resultar d’un grup tan heterogeni de persones —advocats, dissenyadors gràfics, professionals de l’ensenyament, gestors, infermers, bibliotecaris, jubilats alguns i d’altres gairebé recentment iniciats en el món laboral, alguns amb néts, d’altres encara sense fills—, guiat (la hipèrbole fa que em posi vermell) per un apassionat de la literatura hispanoamericana? És per això que tot començava sin esperanza, con convencimiento, perquè aquest era precisament l’avantatge, una varietat que implicava l’absència de regles i de prejudicis i cap exigència ni d’ensinistrament —aquest odiós substantiu vinculat amb massa freqüència a la pràctica docent— ni de continuïtat.

Compra el llibre

 

 

El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què Joan Brossa construïa l’altre peu del teatre català. D’aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell’arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l’últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre l’escena com a espai metafòric de la vida.

El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d’habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L’obra encara no s’ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, Brossa va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s’havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve ‘Hausson’ les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l’il·lusionisme contemporani.

Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d’un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d’una lògica inqüestionable i d’uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.

Compra el llibre

 

 

Poesia escènica V: Ser al món l’any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l’univers de l’autor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l’espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l’alçada, prendre’n consciència i il·luminar els altres navegants de l’existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d’obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l’amor passional que senten els protagonistes de La xarxa —que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica— o en el quotidià del matrimoni d’El torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l’experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d’un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l’actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se’n va fer el 2005 a l’Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.

Compra el llibre

 

 

Poesia escènica IV: Els déus i els homes aplega dues de les grans obres de Joan Brossa: Or i sal (1959) i Calç i rajoles (1963), dos exemples amb trets temàtics i estilístics comuns, que permeten acostar-nos a un dels dramaturgs catalans més interessants del segle XX, tant pel missatge que ens vol transmetre com per la forma poètica en què ho fa. Un tret que agermana les dues peces és la presència dels déus i les seves històries, la qual cosa qüestiona, com és habitual en Brossa, el cristianisme i l’església catòlica alhora que demostra que la necessitat espiritual de la humanitat l’ha portada a la creació de mitologies que expliquin l’existència de l’univers i de l’home. D’altra banda, les dues, sense un fil conductor clar, ens fan pensar en l’essència de la humanitat mentre aparentment ens expliquen faules estranyes o ens fan somriure per la ingenuïtat dels personatges. Tot això acompanyat d’un llenguatge que ens atrau poèticament, com observà Joan Obiols en una crítica realitzada després de la polèmica estrena d'Or i sal l’any 1961.

A Calç i rajoles, de 1963, Brossa homenatja Ignasi Iglésias a partir de la darrera escena de Les garses, però introduint nous elements poètics i canviant radicalment algun parlament, de manera que l’obra adquireixi una nova intenció. Com ha dit Pere Gimferrer: «Es tracta d’un cas de insòlit dins la història del nostre teatre.»

En ambdues obres es parla de déus de procedència diferent. Inventats o de cultures reals, el missatge de Brossa és clar: les mitologies poden intentar explicar la nostra existència però no es poden convertir mai en creences imposades. Al capdavall, ningú no pot estar segur de tenir la veritat.

Compra el llibre

 

 

Dijous, 16 Octubre 2014 09:50

Estudis de Literatura Oral Popular, 3

Teoria i història del folklore

Amb aquest número de la revista encetem el primer monogràfic realitzat en homenatge a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012). Temàticament, cada número se centrarà en un dels àmbits d’estudi en els quals ell era especialista i aquest es dedica a la «Teoria i història del folklore». La lectura dels articles d’aquest número no només permet aprofundir en aspectes ben actuals de la teoria del folklore i en episodis poc estudiats de la seva història, sinó que també ens fa veure com el llegat de Josep M. Pujol és ben viu.

Theory & history of folklore

In this edition of the journal we begin the first of a series of monographs that aim to commemorate the life and work of Josep Maria Pujol (Barcelona, 1947–2012). Each edition will focus on one of the areas of study in which he was a specialist and the present edition is dedicated to the “Theory and history of folklore”. The articles in this edition of the journal not only allow readers to explore in depth important aspects of current folklore theory and lesser-known periods in the discipline’s history, but also demonstrate that the legacy of Josep M. Pujol is alive and well.

Accedeix als articles a la web de la revista

Llegeix la revista en línia

 

 

Divendres, 23 Mai 2014 08:24

Literatura alemanya moderna

Aquest llibre presenta l’evolució de la literatura alemanya moderna, és a dir, dels diferents corrents que van anar sorgint als territoris de parla alemanya des de la Il·lustració fins a la Primera Guerra Mundial. No diferencia la literatura alemanya de l’austríaca ni de la suïssa, perquè la qüestió de les literatures nacionals no es planteja fins al segle xx. Els límits temporals són els usuals en la historiografia literària alemanya. La primera d’aquestes fites es justifica pel gran canvi que es produeix en el conjunt de la mentalitat europea a final del segle XVII i principi del XVIII: la transició de la cultura cortesana barroca a la cultura burgesa de la Il·lustració. Alguns conceptes i idees d’aquesta època perduren encara avui en dia, però la Primera Guerra Mundial s’entén com la fita que separa, d’una manera semblant, la cultura moderna de la contemporània.

Compra el llibre

 

 

Publicat a Eina
Dissabte, 08 Febrer 2014 09:18

Singlots poètics. Obra completa

L’extraordinari impuls de Serafí Pitarra va contribuir decisivament a consolidar una tradició dramàtica en català que tingués vigor suficient per perviure cent cinquanta anys després. El 1864, l’èxit popular de l’estrena de la seva obra L’Esquella de la Torratxa marca un punt d’inflexió dins del teatre en català, que ràpidament sedueix un ampli teixit social i en qüestió de mesos multiplica la seva presència als escenaris, la qual cosa acabarà generant un substancial canvi de valors en el panorama escènic català, abans majoritàriament en castellà. Alhora, la publicació d’aquesta obra inauguraria la col·lecció dels Singlots poètics, en què Pitarra va reunir el gruix de la seva producció satírica, i que a la seva època va gaudir d’una extraordinària popularitat que dóna la mesura de la importància d’aquestes peces en la consolidació del català com a vehicle de cultura pública. En col·laboració amb el Teatre Nacional de Catalunya, hem volgut omplir un dels buits més importants en l’edició moderna dels nostres clàssics —no només teatrals— per tal que, acostant-nos a aquests textos fundacionals de la nostra cultura de masses, siguem capaços de comprendre millor tot allò que li devem al pare del teatre català.

Compra els llibres

 

 

Dijous, 27 Febrer 2014 07:59

Three Selected Papers on Catalan Folklore

This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive artistic communication; the history of folklore studies and folk literature; and folk narrative. The three articles give a taste of the important contributions he made to the study of folklore, and which have been studied and contextualised by Carme Oriol in the introduction that precedes the three texts. This edition also includes the complete folkloric bibliography of Josep M. Pujol in chronological order, with all the references.

Download book

Read book online

Link to book Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol

Link to Google Books

 

 

 

Publicat a Biblioteca Digital

Cerca a la web

Notícies