Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Dimarts, 16 abril 2013 12:32

Fora de l'umbracle

Fora de l’umbracle és un recull unitari de poemes que Joan Brossa deixà enllestit en vida però que romangué inèdit —segurament per les dificultats d’edició que trobà davant la gran quantitat de poemes visuals que conté.

Aquest poemari combina la poesia literària tradicional amb la poesia visual, i planteja reflexions sobre la naturalesa del signe lingüístic i la seva relació amb la realitat material, sobre el lloc de l’home en la història i sobre la societat del seu temps —especialment sobre els fets del maig de 1968, ja que el llibre fou escrit durant aquest any.

La publicació d’un inèdit de Joan Brossa és, sens dubte, tot un esdeveniment literari, i contribueix a la necessària i urgent edició de les obres que el poeta deixà inèdites per tal de propiciar un bon coneixement tant de la pràctica literària de Brossa com de les seves idees sobre la poesia i la societat. En aquest sentit, “Fora de l’umbracle” és una obra ideal per assolir aquests objectius. D’una banda, perquè fa pública una part desconeguda del corpus brossià; una part, a més, molt peculiar i significativa, ja que és el llibre de Brossa que inclou més poesia visual d’entre els que la combinen amb la poesia literària. D’altra banda, és un llibre que conté reflexions cabdals del poeta sobre el fet poètic, sobre la relació entre el signe lingüístic i el visual, i sobre la societat en crisi del maig de 1968. L’estudi introductori de l’especialista en l’obra de Brossa, Glòria Bordons, il·lumina, a partir d’aquesta obra inèdita, nous espais del conjunt de l’obra brossiana i apunta noves perspectives des de les quals encarar-s’hi.

L’edició d’aquest volum significa la reactivació de la col·leccó de clàssics catalans Biblioteca Catalana, amb la voluntat d’editar altres volums de l’obra poètica de Joan Brossa.

Compra el llibre

 

 

Dijous, 19 Desembre 2013 10:31

Estudis de Literatura Oral Popular, 2

La classificació de les formes breus de la narrativa oral planteja una sèrie de dificultats tant per la seva forma com pel seu contingut. Per la seva proximitat al gènere rondallístic, el sistema internacional de referència de catalogació de tipus rondallístics d’Aarne-Thompson-Uther pot ser un bon punt de partida que els investigadors poden utilitzar per a classificar els materials d’aquests gèneres breus. Però precisament per la mateixa naturalesa dels relats i del propi catàleg, el sistema de tipus rondallístics no és prou efectiu en tots els casos. Aquest número de la revista està dedicat a l’estudi dels gèneres propers a la rondalla amb la voluntat de contribuir al progrés de la recerca sobre el tema.

Accedeix als articles a la web de la revista

Llegeix la revista en línia

La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.

Compra el llibre

Enllaç a Google Books

 

 

Publicat a Recerca
Dijous, 19 Setembre 2013 11:02

Cartes. Antologia

La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és un forma literària tan antiga com l’escriptura mateixa. Hi hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb els quals l'escriptor s'adreçava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideològica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos.

A diferència de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literàries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perquè veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontànies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreçades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem e-mails sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a allò que ens exigeixen les circumstàncies. Llegir aquestes cartes és una experiència colpidora perquè ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.

En la interpretació de versos de poetes catalans actuals, Jad Hatem convoca filòsofs, teòlegs i poetes de tots els temps amb el convenciment que la literatura catalana —com totes les literatures— és un entrellat de símbols que els diversos llenguatges fan presents en un acte encarnat que recrea incessantment la realitat.

Convençut que la poesia és la connexió interna entre el futur i el passat, Jad Hatem reflexiona partint del supòsit que el temps es fa palès quan el llenguatge, que encara no s'ha deixatat en prosa, s'envola vers la veritat originària. Tanmateix, l'essencial no es troba pas en la recapitulació de l'ésser que s'opera en l’obra poètica. L'essencial resta completament en l'aigua lluminosa que brolla espontàniament de la terra, un esclat que el poeta no fa res més que afavorir.

Per difícil que resulti copsar el temps, la poesia ens demostra que els homes no han deixat mai d'intentar-ho.

Dijous, 12 Setembre 2013 12:04

Insular corazón

Virgilio Piñera, 1912-2012

Uno de los cansados ritos que impone la tradición es la conmemoración de un centenario: ya sea éste el natalicio de un escritor o la celebración de una fecha. Pero más allá de la marca temporal que apenas lo ilumina para desaparecer, la obra del escritor perdura en la memoria de los lectores construyendo su identidad civil frente a la imaginaria épica colectiva de la Historia. La única geografía que el escritor conoce, aquél que escribe y se escribe, es la libertad.

Compra el libro

Enlace a Google Books

Publicat a Recerca
Divendres, 31 Mai 2013 06:37

Estudis de Literatura Oral Popular, 1

Enguany es commemora el bicentenari de la publicació del primer volum dels Kinder- und Hausmärchen (1812), dels germans Jacob i Wilhelm Grimm, obra que, a més del seu indiscutible valor com a peça literària universal, va suposar l’inici de l’estudi de la rondallística com a disciplina científica. Per aquest motiu, creiem que la millor manera de començar aquesta revista és fer-ho amb un dossier monogràfic dedicat a «La figura i l’obra dels germans Grimm», format per sis articles que estudien, des de diferents perspectives, aspectes concrets i àmbits diversos (tots complementaris) de la seva obra, des d’un context internacional.

Accedeix als articles a la web de la revista

Llegeix la revista en línia

 

 

Poesia escènica III: mirades sobre l’amor i la vida (1956-1962) aplega quatre obres de l’anomenat teatre “literari” de Joan Brossa, quatre exemples de l’etapa de maduresa que permeten apropar-nos a la seva idea de l’amor i la vida. D’una manera o altra, a Aquí al bosc, El bell lloc, Olga sola i Cavall al fons l’amor hi és present. Les diferents generacions ens mostren diversos modes d’estimació: des de la noia que es busca a si mateixa per culpa d’un amor no correspost a l’afecte envers la persona amb qui s’ha compartit tota la vida o a l’amor inexpressable.

El que defineix millor, però, aquestes peces és el llenguatge poètic i la construcció dels diàlegs. La barreja de la força poètica metafòrica dels parlaments amb la quotidianitat que aclapara els personatges produeix un contrast incendiari. Cada intervenció és contestada amb frases que aparentment no hi tenen cap relació. No obstant això, cal buscar la connexió per vies que van més enllà de la lògica racional. Els arguments segueixen una narrativa que s’aparta de les lleis de causa-conseqüència i es mouen amb pautes habituals en el món poètic: la juxtaposició, la metàfora i el contrast.

Dins i fora del teatre, dins i fora del llenguatge, aquestes obres són tot un repte per a un espectador que Brossa mai no volia passiu. Per a ell escriure teatre de “text” era crear una realitat fictícia a fi de plantejar enigmes que desenvolupessin la capacitat interpretativa i crítica del receptor.

Compra el llibre

 

 

Strip-tease i teatre irregular (1966-1967) és un recull de cinquanta-sis peces curtes, la majoria de les quals pertanyen a un gènere inusual en el teatre culte, molt propi d’una època. En aquest sentit, cal recordar que durant el franquisme el strip-tease fou prohibit a l’estat espanyol i que el primer número que la televisió espanyola va emetre, un cop mort el dictador, fou de Brossa: l’anomenat “Strip-tease català” interpretat per Christa Leem al programa “Mirador” el 1977 (amb la corresponent estisorada de la censura).

Com digué el mateix Brossa, la idea li va venir després d’haver vist uns pocs espectacles d’aquest tipus a França i constatar-ne la monotonia i la manca d’originalitat. Segons Xavier Fàbregas: “En realitat, per a Joan Brossa, es tracta d’una nova modalitat de transformisme en el qual l’acte mateix de la transformació és efectuat a la vista de l’espectador”. De fet, a més dels strip-tease, el llibre incorpora tots els gèneres “accionals” (peces en les quals no hi ha gairebé diàleg i en què l’escriptura és totalment didascàlica) practicats per Brossa: transformisme, ballets, accions musicals o simplement “accions espectacle”, la qual cosa justifica la cua del títol (“i teatre irregular”).

Els strip-teases de Brossa es mostren summament treballats en tots els aspectes: contingut, plàstica, moviment, llenguatge poètic, etc. A partir d’un gènere vulgar, el poeta aprofità la convenció del despullament per mostrar que les coses no són el que semblen i que, amb imaginació i poesia, es poden transformar per fer pensar o interrogar l’espectador, produir-li un impacte visual o provocar-li una rialla.

Compra el llibre

 

 

El número 1 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta estudios centrados en el ámbito de Español como Lengua Extranjera que se caracterizan por abordar el estado de la cuestión de los temas tratados y exponer las perspectivas de trabajo en cada uno de ellos. Si bien el presente número se centra básicamente en la Enseñanza de Español como Lengua Extranjera, queremos subrayar el hecho de que muchos de los aspectos teóricos y metodológicos expuestos son extensibles a la enseñanza de otros idiomas. Asimismo, la voz autorizada de los autores de cada uno de los trabajos conlleva que este número deba considerarse, sobre todo, como un foro de exposición, reflexión y debate de las principales tendencias y logros conseguidos hasta el momento en cada uno de los temas tratados para, de este modo, abordar con garantías el futuro del ámbito de la enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras.

Accede a los artículos desde la web de la revista

Lee la revista en línea

 

 

Cerca a la web

Notícies