Mostrant articles per etiqueta: Llengua, lingüística i literatura
Divendres, 30 Setembre 2016 09:15

El compromís literari en la modernitat

Del període d'entreguerres al postfranquisme (1920-1980)

El llibre que teniu a les mans pretén analitzar les formes de relació entre l’escriptor i la societat. Aquest objectiu genèric pot semblar vague, però si ens detenim a calibrar aquesta relació en el context definit per la seixantena d’anys que van des de 1920 a 1980 podem concretar que s’aprofundeix en la funció intel·lectual de l’escriptor sota els diversos registres històrics, polítics, sociològics, culturals i artístics inclosos en aquests anys, esdevinguts centre de la modernitat. Aquest compromís intel·lectual amb la literatura serà, doncs, el fil conductor del present volum.

 

 

Compra el llibre en paper 

Compra el llibre digital

Publicat a Recerca

L’obra en dos volums que us presentem és un reflex de la trajectòria d’excel·lència de Joan Martí i Castell. Seixanta-quatre articles de setanta companys i amics ho testimonien. Una garba de coneixements de procedència temàtica diversa, talment com els interessos multitemàtics de la persona a qui van dedicats.

Comprar el llibre en paper (volum I)

Comprar el llibre en paper (volum II)

Dilluns, 21 Desembre 2015 07:59

Estudis de Literatura Oral Popular, 4

En aquest número de la revista, dedicat a l’estudi de dos dels grans gèneres de la narrativa folklòrica (la rondalla i la llegenda), deu investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca en aquest àmbit i se sumen així a l’homenatge que volem dedicar a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), impulsor dels estudis de rondallística i un dels capdavanters en l’estudi de les llegendes (en particular, de les llegendes urbanes) a casa nostra.

Accedeix als articles a la web de la revista

Llegeix la revista en línia

 

 

El número 4 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta siete estudios centrados en diferentes ámbitos de la enseñanza de lenguas y aplicados a diferentes idiomas (español inglés, catalán), trabajos en los que se abordan cuestiones de muy diferente índole: evaluación de segundas lenguas, metodología para la organización de los cursos de inglés con fines específicos basada en el problema, la didáctica de las descalificaciones, el habla y el gesto en la interacción del aula, exámenes certificativos de ELE, el texto literario en la clase de ELE, lexicografía bilingüe alemán español.

Accede a los artículos desde la web de la revista

Lee la revista en línea

 

 

Dimecres, 25 Febrer 2015 11:38

Poesia escènica IX: L’ofici de viure

Les obres aplegades en aquest nou fascicle de poesia escènica de Joan Brossa —Objecte principal, El sabater, El rellotger i Gran Guinyol— van ser escrites durant la primera meitat de l'any 1957. El rumb de compromís social (per dir-ne d'alguna manera), que l'autor havia decidit introduir en els seus escrits al començament de la dècada ja havia quedat fixat com a paràmetre poètic en ferm i els recursos que poc o molt s'havien fet servir en peces anteriors s'aclimataren selectivament en uns textos que eludeixen les classificacions genèriques emprades en d'altres ocasions (farsa, tragicomèdia, etc.) i es presenten, ras i net, com a «obres».

L'índole socialment compromesa d'aquestes no és incompatible amb una preocupació central per l'individu. Si molt convé, un aspecte és complementari de l'altre, perquè la solidaritat i la justícia només són possibles entre individus lliures, i en la recerca de l'emancipació personal, per assolir la plenitud en l'ofici de viure, els consemblants no sempre són aliats, de vegades per niciesa, de vegades per cobdícia.

Compra el llibre

 

 

Aquest volum aplega les peces teatrals que el mateix Brossa anomenà “Postteatre” o “accions espectacle”. Escrites entre 1946 i 1962, són una selecció feta pel mateix poeta sobre tot de material d'aquest tipus que havia escrit al llarg dels anys. Es tracta d'un teatre totalment accional, en què el diàleg hi apareix rarament. Agermanat amb els ballets, els monòlegs de transformació o fregolisme, els strip-teases i les accions musicals, és una pura didascàlia en què tot sovint s'acondueix l'espectador d'una habitació a l'altra, mentre passen fets inesperats en successives escenes inconnexes. Tot i que aquestes accions espectacle foren representades en molts pocs casos, van ser conegudes aviat a l'estranger gràcies a les traduccions d'Alain Arias-Misson a la Chicago Review l’any 1966 i són considerades precedents del que avui anomenem performances.

L'escriptura de les accions s'atura el 1962, any en què Brossa comença l'aventura de les Accions musicals per continuar després amb els altres gèneres de teatre d'acció fins al tancament de la seva obra teatral el 1968. No obstant això, en una data molt posterior (el 1994) l'amistat i la passió per la manera de dir poesia de Núria Candela el portà a escriure una petita acció en la qual els personatges eren l'actriu i el mateix poeta.

El volum s'acompanya d'una peça escrita el 1945 i revisada el 1962, que té una característica molt especial: la representació s'ha de fer en una plaça i el públic ha d'estar situat davant la casa on passa l'acció. Tot i que aquí hi ha diàleg, el moviment continu dels personatges, el transformisme i el fet de desenvolupar-se al carrer l'acosten a l'esperit lúdic i de sorpresa constant de les accions.

Compra el llibre

 

 

Poesia escènica VII: La societat i el camí personal aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, però l'espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.

A la tragicomèdia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiències de guerra. Però, per què hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel·lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d’una novel·la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un gènere diferent: pantomima, diàleg sentimental, i melodrama.

El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una “tragèdia”, però la seva essència teatral i filosòfica va més enllà d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estètica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escènica.

Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a “sainet”, conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una història paral·lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de “la muntanya alegre”. També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acròbata (que cau d'un trapezi i sembla morir).

Compra el llibre

 

 

Divendres, 17 Octubre 2014 11:18

L'haiku en llengua catalana

Fa més d'un segle, Josep Carner i Eugeni d'Ors esmentaren per primera vegada l'haiku, una forma de poesia japonesa. Acabada la primera guerra mundial, aquesta forma poètica visqué un moment de glòria entre els poetes avantguardistes i noucentistes, com ara Josep Maria Junoy, Joan Salvat-Papasseit o Josep Maria López-Picó. Posteriorment, l'haiku quedà a l'ombra d'una altra forma japonesa, la tanka, introduïda per Carles Riba, si bé a la fi dels anys setanta només Salvador Espriu la conreava amb assiduïtat. Tanmateix, en la ploma d'autors actuals, com ara Feliu Formosa o Francesc Prat, l'haiku en llengua catalana ha pres un nou impuls i mostra una vitalitat extraordinària.

Els articles que integren aquest volum són una bona mostra de la varietat i la qualitat d'aquests haikus escrits en català. Els poetes tractats -que van des del mateix Espriu fins al jove poeta Iban L. Llop, passant per figures tan rellevants com Agustí Bartra, Felícia Fuster, Miquel Martí i Pol o Joana Raspall- s'han acostat a aquesta forma de maneres molt diverses i han acabat generant un paisatge molt ric, ple de mirades creuades i trobades fecundes entre la poètica dels mestres clàssics japonesos i la dels poetes contemporanis de llengua catalana.

Compra el llibre

 

 

Aquest tercer Pla de política lingüística de la Universitat Rovira i Virgili, que comprèn la planificació de la política lingüística de la institució per al període 2015-2017, ha estat aprovat el 22 de desembre de 2014 pel Consell de Govern de la URV (a partir d’una proposta de la Comissió de Política Lingüística) i constitueix una continuació dels plans de política lingüística de la URV per al 2009-2011 i per al 2012- 2014. Per això parteix de la diagnosi feta per a aquests documents i comparteix els reptes i els objectius generals que s’hi van establir.

Llegeix el llibre en línia

Descarrega el llibre

 

 

El número 3 de la Revista Internacional de Lenguas Extranjeras (RILE) presenta estudios centrados en los ámbitos de Español como Lengua Extranjera y de Inglés como Lengua Extranjera, trabajos en los que, como se indica a continuación de manera resumida, se abordan cuestiones de muy diferente índole: fonética y prosodia, conciencia lingüística, diccionarios de aprendizaje electrónicos, competencia gramatical y, por último, creencias implícitas del alumno y corrección de errores.

Accede a los artículos desde la web de la revista

Lee la revista en línea

 

 

Cerca a la web

Notícies