Mostrant articles per etiqueta: Obrador Edèndum

Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn ^cArabî, Ramon Llull

El sobreamor —una forma d’amor present en Ramon Llull, Ausiàs March, Ibn Zaydûn i Ibn ^cArabî— designa un amor excessiu que, en comportar tant de sobresdolor, duu l’amant a allunyar-se de l’amat. Llavors, en la llunyania, l’amant experimenta un sentiment d’estranyesa tan nou que la ignorància que en resulta li esdevé penyora d’innocència.

En aquest assaig tocant al sobreamor Jad Hatem ens invita a reflexionar entorn de les seves grans preocupacions: com establir ponts de diàleg entre les diferents disciplines (fenomenologia de la religió, poesia i filosofia) i entre les diverses cultures (cristiana i islàmica, especialment). Amb aquest fi, confronta dos pensadors vigorosos, Ramon Llull i d’Ibn ^cArabî, amb dos poetes apassionats, Ausiàs March i Ibn Zaydûn. Si l’obra dels pensadors ens arriba en forma de dues imposants armades doctrinals, enmig de les quals la poesia hi té una posició més aviat modesta, l’obra dels poetes se’ns presenta en forma de dues altives caravel·les empeses pel vent indeturable de ritmes i rimes.

Traducció del text a càrrec d'Elena de la Cruz Vergari.

Compra el llibre

Edició a cura de Celia López Alcalde i Josep Batalla. Introducció de Claus A. Andersen. Col·laboració de Robert D. Hughes

El Tractatus brevis de modis distinctionum —editat críticament per primera vegada— és un text filosòfic breu, atribuït de vegades a Antoni Andreu. Tanmateix, els editors que han treballat sobre els manuscrits que ens l'han transmès han establert que cal assignar-lo al teòleg i filòsof franciscà del segle XIV, Pere Tomàs. Aquest breu tractat, desenvolupant idees de Duns Escot i d'altres autors, exposa una teoria sobre els modes d'identitat i de distinció presents en la realitat. Els set modes de distinció que proposa exerciren una gran influència sobre els filòsofs de la baixa edat mitjana.

Pere Tomàs (1280-1340) fou un dels mestres més influents de l’estudi franciscà establert a Barcelona. Els seus escrits testimonien l’alt nivell que la filosofia i la teologia havien assolit a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV. Probablement, no fou deixeble directe de Duns Escot, tanmateix, en fou un decidit seguidor fins al punt d’esdevenir un del màxims representants de l’escotisme incipient.

Compra el llibre

A partir del primer recull de tankes de Carles Riba, publicat l'any 1938, aquesta forma poètica d'origen japonès fou àmpliament conreada en la literatura catalana. L'empraren poetes de renom com Màrius Torres, Palau i Fabre, Salvador Espriu i Rosa Leveroni, però també d’altres no tan coneguts.

Tots ells contribuïren a crear un cos poètic molt coherent i, cal dir-ho, excepcional en el panorama de la literatura mundial. En efecte, els grans poetes occidentals que cultivaren profusament la forma de l'haiku, no prestaren pas a la tanka la mateixa atenció que rebia a Catalunya. Els estudis que figuren en aquest volum abasten tres grans camps. El primer comprèn estudis sobre l'ús que de la forma japonesa importada han fet els poetes catalans —primerament, Riba, Torres, Espriu i Leveroni; posteriorment, Segimon Serrallonga i Jesús Massip. El segon camp aplega estudis sobre diversos aspectes d'aquest corpus poètic: les implicacions del seu origen forà i la seva categorització com a poesia menor; la presència de motius estacionals, com també el tractament dels sentiments i la disposició seriada en els reculls de tankes. El tercer camp, circumscrit a assaigs sobre la traducció i la creació poètiques, posa en relleu la importància que la tanka ribiana té encara en la nostra literatura.

Compra el llibre

Introducció, traducció i notes a cura de Josep Batalla i Alexander Fidora

La fe és només una adhesió emocional o és també una opció racional? Això és el que Ramon Llull es demana en la Disputatio fidei et intellectus, escrita a Montpeller l'any 1303. En un brillant diàleg literari, l'autor mallorquí posa en escena dues figures al·legòriques: la Fe, sempre cautelosa i circumspecta, i el seu germà l'Enteniment, molt més adelerat i agosarat. Tots dos, amb arguments i contra-arguments, debaten si els articles bàsics de la fe cristiana, és a saber, la Trinitat, l'encarnació, la creació a partir del no-res i la resurrecció dels cossos són demostrables per raons innegables (rationes necessariae). La resposta de Llull és afirmativa: la raó, entesa com a principi dinàmic, pot arribar a un coneixement estructural de la fe, que fins i tot abasta els seus misteris més pregons. La introducció situa en el seu context medieval el concepte no reduccionista que Llull té de la relació entre la fe i la raó, alhora que valora críticament el seu abast sistemàtic.

Compra el llibre

La transmissió dels textos i el saber (1200-1500)

Actes del I Col·loqui Internacional del grup Narpan

Les obres medievals es van transmetre manuscrites, i aquesta transmissió estava subjecta a moltes condicions. En aquest volum es tracta de la còpia material dels textos, de la traducció de continguts d’una llengua a una altra i també de la difusió de coneixements en sentit ampli, d’aquí els cinc blocs temàtics en què s’engloben els setze treballs oferts: «El taller de còpia», «La traducció i la glossa», «El saber i la llengua vernacla», «La transmissió del text poètic» i «La cort, centre de transmissió». El contingut toca un ventall d’obres del patrimoni cultural català —de Ramon Llull i Jaume I als cançoners de poesia del segle xv—, i incideix de ple en el context europeu d'aquesta literatura, com es pot veure a les contribucions relatives a textos occitans, francesos i italians.

Compra el llibre

Al llarg de tota la història de la filosofia occidental, des de Plató fins a Russell, l’estatut ontològic de l’universal ha estat una de les qüestions més debatudes. En temps de Vicent Ferrer, la mena de realitat que calia atorgar als termes generals no era sols una qüestió d’ordre metafísic i lògic: afectava igualment l’epistemologia, o sigui la teoria de la ciència, la filosofia natural i també la teologia. En la Qüestió sobre la unitat de l’universal, escrita a Lleida entre els anys 1370-1372, Vicent Ferrer elaborà la seva pròpia resposta al problema dels universals en la línia del realisme moderat de Tomás d’Aquino. L’argumentació, concisa i subtil, mostra que Vicent Ferrer excel·lia en el domini del discurs filosòfic del segle XIV. Les seves reflexions, redactades origi-nalment en llatí, foren traduïdes a l’hebreu a mitjan segle XV.

Compra el llibre

Literatura, música i arts plàstiques

Des de les obres poètiques de Teòcrit, al segle III aC, el gènere de l’idil·li ha anat passant per estadis diversos, fins que, al segle XIX, sofreix un canvi radical, determinat sobretot per la pèrdua del seu carácter bucòlic i idealístic, i s’impregna, amb poques excepcions, del nou carácter realista predominant en la literatura del Vuitcents i principis del Noucents. I no tan sols en la literatura, sinó també en l’àmbit de la música i el de les arts plàstiques. Per iniciativa de l’Aula Carles Riba, s’han aplegat nou especialistas de diversos àmbits de la cultura catalana per endinsar-se en l’estudi d’un gènere que compta amb molt poca tradición de recerca a casa nostra. Els treballs recollits en aquest volum permeten al lector d’atansar-se a la producción de poetes, dramaturgs, pintors i músics com Marià Fortuny, Joaquim Vayreda, Josep Anselm Clavé, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Josep Maria Folch i Torres, Joaquim Torres-Garcia, Josep Aladern, Santiago Rusiñol, Josep Carner i Josep Sebastià Pons, entre d’altres, que il·lustren l’evolució del gènere en les lletres, la música i la pintura catalanes al llarg de dos segles de la nostra història cultural.

Compra el llibre

Traducció, introducció i notes de Raül Garrigasait

Quan va conèixer Auguste Rodin, Rainer Maria Rilke tenia vint-i-set anys i era encara un poeta poc conegut i ple de dubtes. L’exemple imponent de l’obra de l’escultor, la seva dedicació abnegada a la humil tasca de modelar les superfícies, la seva voluntat incondicional de sotmetre’s a les exigències de la disciplina artística, van marcar profundament el jove escriptor i el van obligar a replantejar-se la seva manera d’entendre l’escriptura. D’aquella trobada en va sorgir una prosa d’una bellesa inquietant, l’assaig titulat Auguste Rodin, en el qual Rilke aborda qüestions estètiques cabdals de l’obra de l’artista, que també són importants per a la seva pròpia praxi poètica: qüestions centrals, doncs, per a l’art modern. En l’Auguste Rodin, per la seva qualitat literària i la seva profunditat, hi trobem una presentació única d’un dels escultors més rellevants de la història de l’art.

Compra el llibre

Introducció de Xavier Roqué

Traducció de Berta Aymerich i Josep Batalla

El llibre aplega tres textos fonamentals per a la història de la ciència: Pierre Curie, una sòbria biografia; Estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure, un commovedor diari íntim; Quaderns de laboratori, un extraordinari document històric. Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s’afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Al cap d’uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie redactà una breu biografia del seu marit, on se’ns fan paleses l’honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental.

Compra el llibre

Presentació de Narcís Selles

Pròleg de Giulio Carlo Argan

Selecció d'il·lustracions de Jordi Carbonell

Art i societat és un assaig innovador —sens dubte un dels assaigs més originals i consistents escrits mai en català— que, tot i haver estat escrit fa més de quaranta anys, no ha perdut gens d’actualitat. Amb una extraordinària vivacitat, Alexandre Cirici ens fa veure de manera clara i amena les diverses implicacions socials que tenen els fenòmens artístics. Articula el seu discurs entorn de les grans motivacions que impulsen els homes a produir la mena d’obres que anomenem artístiques. Amb aquesta finalitat, ens fa considerar qui són els agents que produeixen les obres d’art, per a qui les fan, quines tècniques utilitzen, quins resultats assoleixen i quin significat els atribueix la societat en què es realitza tot el procés de producció artística.

Compra el llibre