La Wall House 2 es un proyecto de casa ideado por John Hejduk para un arquitecto urbanista llamado Ed Byye, por lo que también se la conoce como Bye House. Se trata de una de las casas pared pertenecientes a la serie titulada Wall Houses. La serie de las Wall Houses se caracteriza por la disposición de las dependencias a una y otra parte de un muro. Estos proyectos comienzan a desarrollarse hacia finales de los años sesenta y principios de los setenta, con posterioridad a la serie de tres proyectos denominados Diamond Projects. Las Wall Houses 2, estaba previsto que se ubicara en una de las zonas boscosas del este de Estados Unidos, al sur de la ciudad de Ridgefield, en el estado de Connecticut. Casi treinta años después de la redacción del proyecto, en el año 2000, el edificio se hizo realidad, a partir del proyecto de Hejduk, en el oeste de Europa.
Gordon Matta-Clark és conegut per les seves intervencions en edificis. Aquestes intervencions consisteixen en tallar, buidar o foradar, accions que retornen l’objecte al seu origen constructiu. Maria Luiza Tristao de Araújo se centra en l’obra filmada de l’artista, tot fent una comparació de les convergències i divergències respecte a les obres de creadors com Piranesi o Schwitters. Un treball de gran valor, on s’estudia el cinema realitzat per l’artista dins del context general de la seva obra.
La mayoría de las veces, el analista o el crítico, al enfrentarse a una obra maestra ya consagrada, basa su comentario en la erudición y lo incrusta como un elemento más en el conjunto de opiniones emitidas con anterioridad por sus colegas sobre esa obra y sobre su autor. Por el contrario, Zuaznabar interrumpe de manera premeditada esa cadena interpretativa y establece un intervalo de silencio entre la obra y el observador, una distancia que le permite contemplarla sin incrustaciones ni añadidos. Esa especie de retorno de la obra a su estado inicial, liberada de los significados que ha ido acumulando con el paso del tiempo, permite reenfocar la mirada del observador, que, de ese modo, se sitúa en condiciones de proseguir la búsqueda de las claves del enigma que encierra toda obra de arte.
La figura de Josep Lluís Sert manté una sorprenent actualitat, gràcies a tres aportacions que féu a través de la recerca a l’Escola de Disseny Harvard. Sert va ser l’arquitecte dels 500 habitatges temporals per a estudiants d’aquesta universitat americana. Un any després de la seva construcció, el 1965, un estudiant d’un seminari d’arquitectura, inicia un estudi d’aquests dormitoris. Aquest llibre recull els resultats d’aquest estudi, basat en les coincidències entre el conjunt de dormitoris i la ciutat medieval de San Gimignano.
La lectura d’un llibre és, d’alguna manera, una forma de passeig. En aquest, partim de tres textos a partir dels quals podem fer incursions per territoris limítrofes a l’arquitectura. És, doncs, un passeig intel·lectual, ja que compta amb una mirada especialment atenta, com és la mirada d’un arquitecte. Carlos Martí ens presenta fragments de Manuel Chaves, Agustina Bessa-Luís i John Berger que tenen una cosa en comú: l’ingredient autoreflexiu. La seva lectura aporta claus útils als professionals de l’arquitectura.
La Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili ha posat la preocupació pels joves investigadors mediterranis en el centre dels seus objectius. Per això, junt amb altres organitzacions com JISER, IDAES, IEMed i amb la col·laboració indispensable de l’AECI, va convocar la Primera Trobada de Joves Investigadors de la Mediterrània, que va tenir lloc a Tarragona els 3 i 4 de maig de 2007. Aquesta primera experiència va posar de manifest la necessitat dels investigadors en for- mació de l’àrea euromediterrània d’establir nexes de relació humana i científica, i de la necessitat de crear una plataforma estable que vehiculés els problemes i les ambicions d’aquest ampli col·lectiu. D’aquí va sorgir l’Associació Xarxa Euromed de Joves Investigadors i la convocatòria de la Segona Trobada de Joves Investigadors Mediterranis 2009.
En aquest viatge geogràfic, de persones i d’objectes, amb fotografies de Xavier de Luca i textos de Slaheddine Haddad, el lector realitza un itinerari personal pels paisatges de Tunis, des de la capital fins als diferents pobles i paisatges desèrtics.
A inicis de juny del 2005 es va celebrar a Tarragona el Fòrum Universitari de la Mediterrània que va reunir rectors i professorat per debatre les perspectives de l’espai euromediterrani i el paper que hi han de jugar les universitats. Durant el Fòrum es va discutir i millorar una primera versió de la Declaració de Tarragona que es va ser signada per 32 universitats de 17 països. En aquest llibre es presenta la Declaració de Tarragona en els idiomes oficials del Fòrum Universitari de la Mediterrània.
El PAT defineix les accions que es portaran a terme per facilitar un seguiment i orientació de l'esudiant al llarg dels seus estudis universitaris. Neix com una de les accions derivades del desplegament del Pla Estratègic de Docència de la URV (PLED, a partir d'ara). El PLED és un document genèric i consensuat de la millora docent guiat pels pincipis que inspiren la denominada harmonització europea. La URV planteja la necessitat que cada centre concentri un PAT de centre; en aquest centit PAT URV ha de facilitar un marc general que permeti les concrecions necessàries fruit de les característiques de cada centre.
Aquest document pretén descriure la metodologia de treball utilitzada per a la incorporació de les directrius i la filosofia del procés de convergència europea a les diferents titulacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV a partir d’ara).Aquest procés intern s’integra dins un conjunt d’accions definides al Pla Estratègic de Docència que la URV va aprovar al novembre del 2003. Aquest pla està orientat a aconseguir la millora de la qualitat docent, per proporcionar titulats competents en la societat del coneixement en un context global.Es presenta un breu recorregut per les estratègies institucionals que han impulsat el procés i, com a eix central del document, es descriu la metodologia de treball per desenvolupar projectes formatius de titulació en sintonia amb l'EEES, i, finalment, es detalla l'estat d'aquest procés d'adaptació a la URV.
Aquest llibre és una eina per donar suport a la comunitat universitària per facilitar la transició del model educatiu actual a un model educatiu centrat en l'aprenentatge, que té com a principal referent l'alumne.
Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX
A partir del cicle de conferències "Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XIX" organitzades per la Universitat Rovira i Virgili al Campus de les Terres de l’Ebre, l’any 2007, apareix Ebrencs del segle XIX: Jaume Tió i Noé per Juan Antonio Gonzalez; Joan Abril i Guanyabéns per Jacobo Vidal Franquet; Jules Carvalho, per Emeteri Fabregat; Manuel Porcar i Tió per Emili Llorente; Teodoro Gonzalez, per Josep Bayerri; Ramon Cabrera per Roc Salvadó Poy i el Context social i econòmic del territori ebrenc al segle XIX, per Xavier Ferré Trill.
Aquesta publicació fa un recull d’aportacions sobre alguns dels personatges i les seves trajectòries, per a la memòria històrica, per al reconeixement i la identitat territorial i per a la posada en valor del patrimoni intel·lectual de les Terres de l’Ebre.
La Càtedra URV-Empresa sobre el Foment de l'Emprenedoria i la Creació d'Empreses va néixer el 2006 amb el suport de la Universitat Rovira i Virgili, el seu Consell Social, les quatre cambres de comerç de la demarcació (Tarragona, Reus, Valls i Tortosa) i l'organització empresarial CEPTA; posteriorment s'hi van incorporar PIMEC-Tarragona i la Diputació de Tarragona. Aquest llibre recull les principals experiències formatives que els professors que han col·laborat amb la Càtedra han tingut amb els emprenedors que volien posar en marxa el seu projecte i amb els seus alumnes que han assistit a les classes d'emprenedoria.
És sostenible el nostre desenvolupament? Aquest llibre intenta respondre aquesta pregunta, al mateix temps que planteja una sèrie d’interrogants perquè el lector reflexioni i extregui les seves pròpies conclusions a partir de l’anàlisi de la informació que hi apareix, acompanyada d’una notable presència de figures i quadres amb dades.
El desenvolupament econòmic de les societats es sustenta gràcies a una sèrie d’activitats humanes que generen riquesa, però també provoquen impactes ambientals en utilitzar un important contingent de recursos naturals, molts dels quals no es poden renovar i estan en vies d’esgotament. El veritable desenvolupament s’ha de fonamentar tant en la viabilitat econòmica com en la protecció del medi ambient i en l’equitat social. Només així es podrà dir que el nostre desenvolupament és sostenible, d’acord amb la definició que apareix a l’informe Brundtland: “desenvolupament que atengui les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’atendre les seves pròpies necessitats”.