Estudis sobre Conflictes Socials

L’Associació Josep Vidal i Llecha es va fundar l’any 1984, ara fa trenta anys, per fer conèixer Josep Vidal i Llecha (Reus, 1907 – Nova York, 1983) i la seva trajectòria en defensa de la pau i de la fraternitat universal. Amb aquest objectiu ha promogut la concessió del Memorial per la Pau, un premi constituït per donar suport a persones, grups, campanyes o investigacions dedicades a la defensa i al foment de la pau, al desarmament i a l’ecologia. El llibre que recull aquests trenta anys de treball a favor de la pau, ha estat editat per commemorar aquest aniversari.

Compra el llibre

 

 

Ja fa més de quatre anys, el Centre de Lectura de Reus es va proposar instituir un taller d’escriptura. El projecte naixia com una simple prova, gairebé un sondeig d’opinió, sense expectatives clares ni de fracàs ni d’èxit. Què podia resultar d’un grup tan heterogeni de persones —advocats, dissenyadors gràfics, professionals de l’ensenyament, gestors, infermers, bibliotecaris, jubilats alguns i d’altres gairebé recentment iniciats en el món laboral, alguns amb néts, d’altres encara sense fills—, guiat (la hipèrbole fa que em posi vermell) per un apassionat de la literatura hispanoamericana? És per això que tot començava sin esperanza, con convencimiento, perquè aquest era precisament l’avantatge, una varietat que implicava l’absència de regles i de prejudicis i cap exigència ni d’ensinistrament —aquest odiós substantiu vinculat amb massa freqüència a la pràctica docent— ni de continuïtat.

Compra el llibre

 

 

El present volum agrupa nou peces de les modalitats escèniques amb què Joan Brossa construïa l’altre peu del teatre català. D’aquestes nou, només dues se cenyeixen a una sola especialitat (titelles): les altres set combinen aleatòriament circ, music-hall, il·lusionisme, dansa, fregolisme, commedia dell’arte, ombres xineses... Brossa hi traspassa i retraspassa constantment les fronteres entre les arts i els gèneres, una opció de dramatúrgia plural que va defensar amb coherència i fermesa en tota la poesia escènica, des del primer guió (El cop desert, 1944, publicat ara per primer cop) fins a l’últim que li coneixem (Poemància, 1996). Al llarg de tots aquests anys va mantenir la primigènia intencionalitat dramàtica i va concebre l’escena com a espai metafòric de la vida.

El 1944 va escriure El gran Fracaroli demanant al protagonista un conjunt d’habilitats que només hauria pogut acomplir Leopoldo Fregoli. L’obra encara no s’ha dut mai a escena, però quan, molts anys més tard, Brossa va conèixer el transformista Arturo Brachetti, va comprendre que no s’havia equivocat. Com tampoc no es va equivocar escrivint per a Jesús Julve ‘Hausson’ les tres peces publicades en aquest volum: «el màgic més complet dels Països Catalans» i el més prolix dels nostres dramaturgs han fressat camins per a l’il·lusionisme contemporani.

Circ i pallassos adopten dimensions noves i insospitades en la poesia escènica brossiana. El poeta sintonitzava amb el circ en allò essencial: la veritat nua i poderosa d’un espectacle «sense perruca». La seva connexió emotiva i conceptual amb les arts de la pista és d’una lògica inqüestionable i d’uns resultats tothora sorprenents. Basta llegir «amb unes ulleres sense vidres» els guions de Quiriquibú i Pantomima 94 publicats en aquest volum.

Compra el llibre

 

 

Poesia escènica V: Ser al món l’any 1953 aplega tres obres de Joan Brossa escrites aquell mateix any: La xarxa, El torrer i La jugada. Són textos que permeten entrar a fons en l’univers de l’autor per tal com, ja des dels títols, en plantegen alguns dels símbols, recursos i estructures recurrents. La xarxa és el parany de mites, paraules i contingències en què vivim atrapats tots els individus. Condiciona la nostra vida i ens pot abocar a un destí fatal. La torre és l’espai que empresona, però també aquell capaç de sobresortir per veure la vida des de l’alçada, prendre’n consciència i il·luminar els altres navegants de l’existència. Aquesta, als anys cinquanta com encara avui dia, consisteix en un seguit de jugades que els homes es fan els uns als altres per tal d’obtenir beneficis materials a qualsevol preu. Són tres obres, doncs, que donen visions tràgiques i desencantades de la condició humana indestriablement lligada a les circumstàncies històriques canviants. Però també contenen humor, crítica i esperança. La salvació pot trobar-se en l’amor passional que senten els protagonistes de La xarxa —que són els llegendaris Tristany i Isolda buidats de la seva aurèola mítica— o en el quotidià del matrimoni d’El torrer. Però, com apunta aquesta obra, es troba sobretot en el coneixement adquirit a través de l’experiència per mitjans que superen els estrictament racionalistes. A més, La xarxa i La jugada han esdevingut peces emblemàtiques de la història del teatre català. Les dues han estat representades amb més d’un muntatge. El de 1960 de La jugada obtingué un ampli i polèmic ressò. Per la seva banda, la primera representació de La xarxa el 1954 fou cabdal per al descobriment de l’actriu Julieta Serrano. Mentre que el muntatge que se’n va fer el 2005 a l’Espai Escènic Joan Brossa va suposar el gran llançament crític i públic de Sílvia Bel.

Compra el llibre

 

 

Poesia escènica IV: Els déus i els homes aplega dues de les grans obres de Joan Brossa: Or i sal (1959) i Calç i rajoles (1963), dos exemples amb trets temàtics i estilístics comuns, que permeten acostar-nos a un dels dramaturgs catalans més interessants del segle XX, tant pel missatge que ens vol transmetre com per la forma poètica en què ho fa. Un tret que agermana les dues peces és la presència dels déus i les seves històries, la qual cosa qüestiona, com és habitual en Brossa, el cristianisme i l’església catòlica alhora que demostra que la necessitat espiritual de la humanitat l’ha portada a la creació de mitologies que expliquin l’existència de l’univers i de l’home. D’altra banda, les dues, sense un fil conductor clar, ens fan pensar en l’essència de la humanitat mentre aparentment ens expliquen faules estranyes o ens fan somriure per la ingenuïtat dels personatges. Tot això acompanyat d’un llenguatge que ens atrau poèticament, com observà Joan Obiols en una crítica realitzada després de la polèmica estrena d'Or i sal l’any 1961.

A Calç i rajoles, de 1963, Brossa homenatja Ignasi Iglésias a partir de la darrera escena de Les garses, però introduint nous elements poètics i canviant radicalment algun parlament, de manera que l’obra adquireixi una nova intenció. Com ha dit Pere Gimferrer: «Es tracta d’un cas de insòlit dins la història del nostre teatre.»

En ambdues obres es parla de déus de procedència diferent. Inventats o de cultures reals, el missatge de Brossa és clar: les mitologies poden intentar explicar la nostra existència però no es poden convertir mai en creences imposades. Al capdavall, ningú no pot estar segur de tenir la veritat.

Compra el llibre

 

 

La Llotja del Cànem, Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I, va acollir el passat 3 de novembre la presentació del llibre Dues visions de Joan Fuster, coeditat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat Jaume I. La publicació ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l’editor Joan Ballester Canales havia previst publicar i als quals la censura espanyola va denegar la seua autorització. L’acte va estar presidit per Rosa Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I; Vicent Pitarch, membre de l'Institut d’Estudis Catalans, i Xavier Ferré, responsable de l’edició de l’obra i professor de la Universitat Rovira i Virgili.

Vicent Pitarch va iniciar la presentació lloant la labor de l’historiador i sociòleg Xavier Ferré, qui ha dedicat la seua carrera intel·lectual a la història social de la cultura i al seguiment del pensament polític contemporani, amb especial atenció a la situació del País Valencià, per la qual cosa «és probablement la persona més preparada per reprendre l’edició dels assajos de Fuster» va apuntar Pitarch. Així mateix va explicar que aquests dos textos de Fuster, escrits l’any 63, ja eren claus per a comprendre la societat contemporània del segle XXI, quan s’iniciava el declivi de la perpetuació del País Valencià. «A principis del segle XX comencen els dubtes a la Comunitat Valenciana de si som o no som valencians, si som espanyols o, en contraposició, som catalans, dubtes que es va plantejar Fuster quan va començar a indagar sobre aquest tema» va assenyalar. A més, Pitarch va afegir que aquests dos textos de Fuster són el reflex d’aquella «ebullició mental» de propostes, entre elles la de la utopia de la Nació Catalana contemporània. «Són dos grans textos, un parell de reflexions interessantíssimes per a les quals no ha passat el temps» va concloure.

D'altra banda, Ferré, va explicar com van arribar a ell els dos textos de Fuster, «Maragall, burguès» i «Per l’anàlisi d’un nacionalisme», ja sense censures pròpies de l’Espanya de l’època de Fuster i com va decidir reprendre la publicació de Joan Ballester, que li va ser denegada en el seu moment per negar-se a fer deteri canvis que neutralitzaven l’idea de nacionalisme que es volia transmetre amb aquells dos volums. «Aquest llibre si es llegeix com un llibre d’història es pot considerar per als valencians com un guió de treball i punt de partida estructurat però, entre línies, és una critica al nacionalisme espanyol» va apuntar Ferré. Finalment, Agost va destacar la vigència del llibre que ha d’animar els valencians a «pensar, no cedir i mantenir aquesta posició critica» front a la situació del País Valencià. També va agrair a la Universitat Rovira i Virgili per oferir-se a la coedició dels llibres valencians, oferiment al qual la «Universitat Jaume I no es va poder negar, més encara perqè es tractava de Joan Fuster». Per a concloure va recomanar el llibre perquè «aquesta publicació contribueix a allò que és sempre el principal propòsit de la institució universitària: promoure el coneixement i el judici crític de les coses».

Font: Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I

La presente edición del Sistema de Derecho del Trabajo revisa y actualiza la anterior, incorporando y analizando las principales modificaciones experimentadas en este sector del ordenamiento jurídico desde el cierre de la precedente hasta el señalado para la actual, tanto en su producción normativa como en su aplicación judicial. Asimismo, se traen a colación los oportunos datos estadísticos cuando ello se considera preciso para comprender adecuadamente la regulación y la interpretación de las normas. Así también, los necesarios vínculos que guarda gran parte del contenido de la obra con nuestro Sistema de Derecho de la Protección Social se referencian con las pertinentes remisiones al mismo.

Permanecen invariables, sin embargo, la estructura, el método y la finalidad de la obra, así como distribución y coordinación del trabajo entre los autores. La estructura de la obra se divide en cinco partes: bases, fuentes y aplicación del Derecho del Trabajo (parte 1ª), Derecho Individual del Trabajo (parte 2ª), Derecho Colectivo del Trabajo (parte 3ª), Derecho Administrativo del Trabajo (parte 4ª) y Derecho Procesal del Trabajo (parte 5ª).

El método utilizado tiene carácter teorico-práctico, de forma que la explicación teórica se compagina con la interpretación y aplicación de las normas y los preceptos; fórmula óptima y contrastada en la práctica docente que sortea con éxito el riesgo de transitar por el ordenamiento laboral como mero consumidor y recitador de contenidos y no como activo y singular protagonista del propio aprendizaje. De aquí que método utilizado tenga una primordial finalidad pedagógica, suministrando los elementos técnicos necesarios para que el futuro jurista o el profesional que ejerza en este ámbito del ordenamiento jurídico puedan realizar con solvencia la tarea más compleja que el Derecho plantea siempre. No otra que la de saber interpretar y aplicar las reglas jurídicas, en nuestro caso las de carácter jurídico-laboral.

Descarga el libro

 

 

Manual para el alumno y el tutor de enfermería y otras carreras de Ciencias de la Salud

Este manual es fruto de las conversaciones mantenidas con los tutores de las prácticas clínicas, sobre las situaciones que encuentran en el proceso de enseñar a aprender y en el de verificar si los alumnos aprendren aquello para lo que se los está capacitando. Siendo conscientes que el tutor del alumno es una persona clave porque es el referente más próximo y modelo de aprendizaje del alumno, este manual tiene como objectivo acompañarlos en este proceso y facilitarles un recurso para desarrollar la competencia tutorial.

Descarga el libro

Lee el libro en línea

Compra el libro en impresión bajo demanda

 

 

La presentació del llibre Dues visions de Joan Fuster, editat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Jaume I, té lloc el dimecres 3 de novembre a les 19 h. a la Llotja del Cànem (carrer Cavallers, 1 · Castelló de la Plana).

L'acte estarà presidit pel Dr. Vicent Climent i Jordà, rector de la UJI, i comptarà amb la participació del Dr. Vicent Pitarch Almela, membre de l'IEC, i el Dr. Xavier Ferré Trill, curador de l'obra i professor de la URV.

Dues visions ofereix, per primera vegada, dos textos del dietari de Joan Fuster que l'editor Joan Ballester Canals havia previst publicar i als quals la censura espanyola en denegà l'autortizació. Hem cregut adient d'oferir la totalitat del text com a volum individualitzat, format per dos apunts fusterians: «Maragall, burgès» i «Per una anàlisi del nacionalisme», que han restat inèdits fins ara. Més enllà d'aquestes reflexions assagístiques, que alhora esdevenen un cert model d'anàlisi historiográfica, la lectura ofereix el to revulsiu –incitador, motivador– amb què Fuster sempre orientava els seus posicionaments davant els fets socials que maldava per comprendre amb una actitud crítica, allunyada de tòpics i convencions.

Publicacions de la Universitat Jaume I Publicacions URV

 

 

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), assagista de projecció nacional i internacional. Malgrat que se l'ha reconegut sobrtot pel seu assaig històric Nosaltres, el valencians, la seva producció investigadora i editorial abasta diferents facetes i camps de coneixement: la lingÿuística, la història, la filosofia i el turisme.

Xavier Ferré Trill (Reus, 1962). És doctor en sociologia i història. Actualment és professor adscrit al Departament de Pedagogia de la URV. Els seus centres d'interès són la història social de la cultura i els moviments de construcció nacional.

 

Divendres, 17 Octubre 2014 07:22

Comunicació educativa, 26

La revista Comunicació Educativa està editada per les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili, i vol reflectir els progressos que s’estan produint en aquests àmbits de coneixement dins i fora del nostre país. La revista s’adreça, preferentment, a la comunitat educativa i pretén comptar amb la col·laboració de docents dels diversos nivells: des de mestres amb treballs i experiències d’innovació docent fins a professors universitaris i membres d’institucions relacionades amb l’educació en qualsevol de les seves formes. Pensem que és important oferir una via de comunicació escrita per tal que la recerca en les didàctiques tingui una repercussió efectiva a la docència, tot entenent que la reflexió, la investigació i les propostes d’innovació han de ser transferides a les pràctiques d’aula.

Accedeix als articles a la web de la revista

Pàgina 39 de 70

Cerca a la web

Notícies