La presentació del llibre Tragèdies silenciades de Raül González Devís, editat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili, té lloc el divendres 18 de març a les 19 h. a la Llotja del Cànem (carrer Cavallers, 1 · Castelló de la Plana).
En lacte hi intervindran Josep Sánchez Cervelló, de la Universitat Rovira i Virgili i autor del pròleg; Rosa Monlleó, directora de la col·lecció ”Història i Memoria”, i l’autor Raül González Decís.
Més informació de la presentació
* * *
Un fenomen silenciat i insuficientment investigat: la repressió franquista en la conjuntura guerrillera a les comarques del nord castellonenc. Les tragèdies humanes succeïdes i la dificultosa localització i tractament de les fonts, dóna com a resultat una obra necessària per entendre el nostre fosc i conflictiu passat. A més d'explicar les estratègies, els agents i les formes de la maquinària repressiva franquista, l'autor descriu els casos més flagrants de violència franquista, amb víctimes mortals, esdevinguts a les comarques del nord del País Valencià entre els anys 1945 i 1951. Des dels Ports fins al Maestrat, passant per l'Alcalatén i la Plana, es produïren autèntics crims d'estat que, a més d'esclafar els sectors potencialment hostils al règim, foren guerrillers o no, i de buidar de pluralisme polític la zona, procuraren estabilitzar el seu sistema dictatorial i garantir una hegemonia i una por palpable fins avui en dia.
Toni Sànchez-Ortiz, Francesc Ferré i Anna Espelt descriuen experiències vitals i professionals a Retrats de Vi, tres volums editats en català, castellà i anglès en versió paper i digital
Retrats de Vi és un cicle de 3 llibres escrits per la periodista i sommelier Ruth Troyano Puig amb imatges del fotògraf Maoz Eliakim, que recullen les experiències vitals i professionals d’enòlegs formats a la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Els 3 primers volums de la col·lecció, editats per Publicacions URV i Arola Editors, han sortit a la venda aquest mes de març i són una immersió a la vida de dos enòlegs i una enòloga que treballen en diferents regions vitivinícoles de Catalunya: Toni Sànchez-Ortiz, Francesc Ferré i Anna Espelt. Sànchez-Ortiz té projectes a la DOQ Priorat, la DO Tarragona i al Montsant, Ferré a la DO Terra Alta i Espelt a la DO Empordà.
Els llibres s’editen en català, castellà i anglès i tindran també una versió digital disponible al web de Publicacions URV. Un total de 3.000 ampolles de vi (1.000 de cada celler) inclouen una etiqueta amb codi QR que permet als consumidors accedir al llibre a través del dispositiu mòbil i conèixer directament l’autor de la referència que tasten. Els llibres són reportatges en profunditat realitzats mitjançant entrevistes personals, visites a la vinya i al celler. Els tres volums són fruit d’hores compartides amb cadascun dels enòlegs per entendre per sobre de tot el seu vincle amb la terra i el seu estil de fer vi, però també com s’ha anat definint la seva figura des que van sortir de la universitat de Tarragona i com el projecte del vi els ha forjat també com a persona.
Els textos i les imatges fotografien un moment concret de la seva trajectòria professional, però hi ha espai també per a reflexions i impressions sobre el món del vi i il·lusions i reptes de futur professionals. El projecte s’inicia el gener de 2015 amb el temps de poda a la vinya i es completa, en una primera fase, amb els ceps esperant la floració del mateix any. És per tant també una col·lecció que permet resseguir el cicle anual de la vinya i el canvi del paisatge a cada estació.
Visualitza el dossier de premsa en català · En español · In English
El proper dijous 3 de març a les 18 h, a l'Aula Magna del campus Terres de l'Ebre, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), fan un acte de reconeixement a l'escriptor tortosí Manuel Pérez Bonfill.
Aquest acte s'emmarca en l'any dedicat a l'autor amb motiu del seu 90è aniversari. Llicenciat en Filologia Romànica, Manuel Pérez Bonfill va ser professor i catedràtic de llengua i literatura a l'Institut de Tortosa durant 40 anys, on va deixar una empremta profunda tant en estudiants com en professors. Ha col·laborat amb diverses publicacions, ha publicat nombroses obres literàries i ha estat articulista a mitjans de comunicació.
L'escriptor Manuel Pérez Bonfill és, a més a més, autor del llibre de poemes Giny d'aigua, editat per Publicacions URV, amb il·lustacions de Ferran Vilàs i pròleg de Xavier Garcia. El llibre es va publicar al 2011 i va comptar amb la la col·laboració d'Amics i Amigues de l'Ebre.
Descarrega't i llegeix el llibre Giny d'aigua
Més informació de l'Any Manuel Pérez Bonfill
La presentació del llibre Oikonomía: cuidados, reproducción, producción, editat per Publicacions URV, anirà a càrrec de les autores del llibre, Coral Cuadrada, Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo. L’acte tindrà lloc a la sala de graus del campus Terres de l’Ebre, el dijous 10 de març a les 18 h (av. de Remolins, 13-15 · Tortosa).
* * *
La oikonomía se refiere a la economía de la vida o a la relación estrecha entre trabajo y vida. Y, en el caso concreto de este libro, a la economía llevada a cabo por mujeres. La obra se ha estructurado en cuatro capítulos muy distintos: Kémit (Egipto); época tardorromana (siglos III-V d.C.); Edad Media (Cataluña, Italia, siglos XIII-XV); y sociedad victoriana. Los cuatro análisis siguen el mismo planteamiento: una forma distinta de entender el valor histórico de los trabajos de las mujeres. Hemos dado una visión feminista de los mismos, poniendo en primer lugar el trabajo de cuidados, porque éste es el más importante por y para la sociedad: el sostenimiento de la vida, el mantenimiento de la existencia. Sigue el de reproducción –vital y social– y, por último, el de producción.
La presentació del llibre Oikonomía: cuidados, reproducción, producción, editat per Publicacions URV, anirà a càrrec de les autores del llibre, Coral Cuadrada, Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo. La presentació es durà en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones i tindrà lloc al Museu d’Alcover, el divendres 4 de març a les 19.30 h (carrer de la Costeta, 1-3 · Alcover).
* * *
La oikonomía se refiere a la economía de la vida o a la relación estrecha entre trabajo y vida. Y, en el caso concreto de este libro, a la economía llevada a cabo por mujeres. La obra se ha estructurado en cuatro capítulos muy distintos: Kémit (Egipto); época tardorromana (siglos III-V d.C.); Edad Media (Cataluña, Italia, siglos XIII-XV); y sociedad victoriana. Los cuatro análisis siguen el mismo planteamiento: una forma distinta de entender el valor histórico de los trabajos de las mujeres. Hemos dado una visión feminista de los mismos, poniendo en primer lugar el trabajo de cuidados, porque éste es el más importante por y para la sociedad: el sostenimiento de la vida, el mantenimiento de la existencia. Sigue el de reproducción –vital y social– y, por último, el de producción.
L’acord de col·laboració entre el Cercle d’Estudis Guillem Oliver del Camp de Tarragona i Publicacions URV posarà a l'abast de la societat l’edició digital de llibres de recerca centrats en el Camp de Tarragona i la seva ciutat
A partir d’aquest 2016, la col·lecció Publicacions del CEHSGO, dirigida per Jordi Piqué i Padró, recull l’edició digital dels llibres d’investigació que edita el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. Aquesta entitat es va fundar l’any 1989 amb l’objectiu de donar a conèixer els darrers treballs de recerca o de divulgació que en l’àmbit de la història i de les ciències socials se centren en l’espai de la ciutat de Tarragona i del Camp de Tarragona.
El llibres es poden trobar a la Llibreria digital Unebook, un portal on participa Publicacions URV i que comercialitza totes les obres que publiquen les editorials universitàries: llibres científics, de divulgació, traduccions, assajos, edicions crítiques, obres de referència, revistes científiques, actes de congressos, tesis doctorals i llibres de creació literària, entre d'altres.
A més a més els llibres estan disponibles a les plataformes Google Books i GoogleScholar. Amb la difusió a través d’aquests cercadors, la universitat projecta aquests títols en un dels arxius bibliogràfics més visitats de la xarxa. De fet, el servei ja compta amb més de cent llibres del segell Publicacions URV a l’abast del públic.
Els títols publicats aquest mes de febrer, i que recullen les darreres publicacions dels CEHSGO, són els següents:
- La II República al Camp de Tarragona, Josep Sánchez Cervelló i Jordi Piqué Padró (coords.)
- La fundació de Tarragona a la historiografia, Josep Maria Recasens i Comes
- L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes, Ignacio Clemente Soriano Jiménez
- De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982, Montserrat Duch Plana i Meritxell Ferré Baldrich (eds.)
- El Club de Joves (1965-1976): El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona, Salvador-J. Rovira i Gómez
- La crisi durant la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona, Manel Güell
- La llibreria de la Rambla i l'alternativa cultural de Tarragona (1968-1980), Ramon Marrugat Cuyàs
- Les dones als orígens de Torreforta, Coral Cuadrada Majó i Esther Gutiérrez Escoda (coord.)
La professora Coral Cuadrada i les seves exalumnes Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo han fet una important tasca de recerca sobre el paper de les dones al llarg de quatre moments històrics. El resultat, el llibre Oikonomia: cuidados, reproducción, producción. Una obra d’accés lliure que es pot consultar en línia, descarregar a través de la web de Publicacions URV o comprar en format paper.
Què és l’oikonomia?
És una paraula que ve del grec, d’Aristòtil, que diferencia el que és l’economia com a administració de la polis, que els toca als homes, de l’oikonomia, que és l’administració domèstica, de la llar (oikos), que s’atribueix a les dones. Les autores del llibre hem agafat aquesta paraula perquè hem partit del discurs de l’economia feminista actual, que diu que el més important ja no és el que se’ns ha venut sempre, (la producció, les finances, els diners, el món del capital...), que en realitat està tremendament en crisi. És un sistema amb moltes esquerdes, que no funciona i no contribueix gens al benestar de la gent. El que és realment important és el manteniment i la sostenibilitat de la vida. I això, encara que no sigui rendible ni cotitzi, és el que sempre hauríem de considerar com a més important: l’atenció i cura als altres. Després ve la reproducció, tant la biològica (que té una importància evident i necessària) com la social, perquè les dones, quan es reprodueixen, també contribueixen a la reproducció de tota la societat en conjunt. I en l’últim graó hi hauria la producció. Aquest plantejament capgira tot el que se’ns ha venut fins ara i implica un canvi de mentalitat molt fort.
La feina de les dones s’ha comptabilitzat en termes econòmics?
Hi ha estudis que han analitzat el que s’anomenen els comptes satèl·lit, que és el càlcul del que fan les dones sense cobrar res pel manteniment i la sostenibilitat de la vida. Cap govern seria capaç d’assumir el que elles fan gratuïtament perquè representa quatre vegades més el PIB d’un país. I això s’ha calculat a Catalunya amb aquests comptes satèl·lit. Les sociòlogues i les economistes diuen que, del que fan les dones, el que es veu és només la punta d’un iceberg que per sota és immens, que és el que aguanta el sistema.
Com es reflecteix tot això en el llibre?
Hem agafat tot aquest marc teòric i l’hem aplicat a quatre moments històrics:, l’Egipte prehistòric, el baix Imperi romà (segles iii i iv dC), la baixa edat mitjana (segles xiii-xv) i el segle xix, amb les dones victorianes. En aquests quatre moments hi ha un fil conductor, les funcions i la tasca de les dones des d’aquestes premisses: quins són els treballs de cura i atenció als altres, la reproducció i finalment com s’entén la producció. En cada moment històric elles han estat presents en tots els àmbits.
El tema està treballat des d’un punt de vista científic. S’ha fet feina d’arxiu i també arqueològica i hi ha un treball de recerca darrere molt important. En segons quines èpoques el que es diu en aquest llibre no s’ha escrit mai. De fet, el plantejament ja és nou.
En quin d’aquests quatre moments el paper de la dona ha estat més reconegut?
És un treball que sempre s’ha menyspreat. Quan Aristòtil va parlar del terme oikonomia, ja creia que allò realment important eren l’economia i la política, que les feien els homes. Deia que era necessari que hi hagués esclaus i dones perquè ells es poguessin dedicar a les coses realment importants. Al segle xix, amb les dones victorianes, encara que després hi hagués l’inici de les sufragistes, la situació era igual, perquè la feina domèstica tampoc estava gens valorada.
Però en alguna cosa hem evolucionat
Sí, ha costat molt arribar fins aquí i és cert que hem millorat moltíssim. Tot i que hem de veure com diem les coses. Les historiadores, sobretot les d’època contemporània, diuen que l’accés de la dona al món del treball és un èxit dels moviments feministes. I això es produeix al segle xx. Però és una mentida, perquè les dones sempre han estat al món del treball. Al segle xx hi va haver un accés massiu, però de totes les dones en general, especialment de les burgeses, perquè les que tenien una classe social baixa havien treballat sempre a la pagesia, com a criades, dides... això sempre ha existit. Avui les grans burgeses també treballen, però tenen criades i assistentes a casa seva, que solen ser altres dones.
És cert que hem millorat, perquè les lleis són més justes, les hores de treball no són les mateixes que abans, hi ha uns guanys laborals... però ara tornem enrere. El moviment feminista no és un moviment de progrés, com els economistes. Es parla d’onades que van i venen, i quan ens en descuidem una mica, ens retiren els privilegis.
L’obra reivindica la importància de la feina de la dona. Què podem aprendre de la història en aquest sentit?
Hem d’estar orgulloses del que fem i del que hem fet. No ens hem de deixar dominar. Hi ha moltes dones que et diuen que no han treballat mai i després veus que han fet de tot, des de cuidar-se de la casa i tenir cura dels nens fins a treballar en l’economia submergida... Diuen que no han treballat mai perquè no han tingut una feina assalariada fora de casa i reconeguda socialment. La gran qüestió és dir: aquest és un més dels treballs i tots tenen el dret de ser reconeguts i de ser valorats en el seu terme just. Cal recordar també que molts dels treballs de les dones es fan en condicions d’explotació, de no-reconeixement. Potser no transformarem el món amb un llibre, però farem pensar i això ja és important.
L’actual crisi econòmica pot suposar un retrocés en els guanys que s’havien aconseguit?
Jo crec que sí, perquè ara la gent està tan desmobilitzada que als governs ja no els fa por retallar per tot arreu i deixar-nos en la misèria. És important que la gent prengui consciència i pensi autònomament, fugint del pensament únic. Però, en el fons, sóc bastant optimista i crec que la joventut realment té la capacitat de canviar les coses. Com deia la jueva Hannah Arendt, “we are beginners”, naixem d’un principi que pot canviar.
[Entrevista realitzada pel Gabinet de Comunicació de la URV]
La presentació del llibre Oikonomía: cuidados, reproducción, producción, editat per Publicacions URV, anirà a càrrec de les autores del llibre, Coral Cuadrada, Ada Lasheras, Roser Marsal i Carlota Royo.
L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Pública de Vila-seca, el dimecres 27 de gener a les 19 h (carrer Tarragona, 7 · Vila-seca). En l'acte hi col·labora el Centre d'estudis vila-secans Maria Helena Maseras.
La oikonomía se refiere a la economía de la vida o a la relación estrecha entre trabajo y vida. Y, en el caso concreto de este libro, a la economía llevada a cabo por mujeres. La obra se ha estructurado en cuatro capítulos muy distintos: Kémit (Egipto); época tardorromana (siglos III-V d.C.); Edad Media (Cataluña, Italia, siglos XIII-XV); y sociedad victoriana. Los cuatro análisis siguen el mismo planteamiento: una forma distinta de entender el valor histórico de los trabajos de las mujeres. Hemos dado una visión feminista de los mismos, poniendo en primer lugar el trabajo de cuidados, porque éste es el más importante por y para la sociedad: el sostenimiento de la vida, el mantenimiento de la existencia. Sigue el de reproducción –vital y social– y, por último, el de producción.