Introducció de Xavier Roqué
Traducció de Berta Aymerich i Josep Batalla
El llibre aplega tres textos fonamentals per a la història de la ciència: Pierre Curie, una sòbria biografia; Estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure, un commovedor diari íntim; Quaderns de laboratori, un extraordinari document històric. Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s’afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Al cap d’uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie redactà una breu biografia del seu marit, on se’ns fan paleses l’honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental.
Pròleg a l’edició catalana de David Jou
Pròleg a la segona edició americana de Paul i Patricia Chrchland
Traducció de Jordi Ainaud i Escudero
L’ordinador i el cervell, de J. von Neumann (1957), i Els ordinadors i la intel·ligència, d’A. M. Turing (1950), són el fruit de la saviesa que tots dos havien acumulat sobre els camins paral·lels de la neurociència i la informàtica. Es tracta de dues reflexions molt lúcides sobre la incipient informàtica de mitjan segle XX. Els dos textos són complementaris. Si bé hem de reconèixer que conceptes tan ambiciosos com cervellelectrònic iintel·ligència artificial —en què indubtablement es fonamenten les idees de Von Neumann i Turing— no han permès de crear enginys dotats d’intel·ligència artificial, tanmateix cal admetre que en altres aspectes la informàtica actual ha superat àmpliament les expectatives que fa cinquanta anys generaren les seves aportacions. Gràcies a ells, la potència de càlcul i de memòria dels ordinadors actuals pot començar a suplir les mancances del procés cognitiu humà.
Semblança de G. H. Hardy per Charles P. Snow
Introducció a l’Apologia de G. H. Hardy per Josep Pla i Carrera
Traducció de Mònica Merín i Sales
L'aplicació utilitària desvirtua la puresa de la matemàtica? Hardy creia que sí. Von Neumann pensava que no. Confrontar l’opinió d’aquests dos grans matemàtics resulta d’allò més instructiu perquè, malgrat les diferències que els separen, tots dos coincideixen, sorprenentment, a dir-nos que la bellesa és el motor de la matemàtica. L’Apologia d’un matemàtic fou escrita per Hardy quan tenia seixanta anys i s’adonava, apesarat, que perdia irremissiblement la capacitat per a la matemàtica pura. Per això, llegida amb atenció, la seva apologia esdevé un escrit nostàlgic, d’una tristesa aclaparadora. És clar que és divertit i agut, i té una gran vivesa intel·lectual; és clar que conté encara la claredat cristal·lina i la sinceritat desarmant del seu autor; és clar que és el testament d’un artista creatiu, però és també un plany apassionat, estoicament suportat, per l’ensulsiada d’un ideal que fins llavors havia donat sentit a tota una vida de recerca matemàtica, exigent i honesta. Pocs escriptors han descrit tan lúcidament el seu capvespre intel·lectual.
Presentació de Manel Sanromà i traducció de Sara Sicart
El 29 de setembre de 1931 va tenir lloc a Londres una reunió de la British Association for the Advancement of Science que marcaria el punt d'inflexió en la cosmologia moderna. En les seves reunions anuals s'havien donat passos històrics per a la ciència, com ara el mateix origen del concepte de científic, dels dinosaures, de la teoria de l'evolució o de les primeres emissions radioelèctriques o de l'electró. La sessió especial de l'any 1931 va ser dedicada a l'evolució de l'Univers, i el que s'hi va exposar és la base del llibre que teniu entre les vostres mans. El més important, però, és que d'aquesta reunió va sortir no solament el consens sobre la realitat de l'expansió, sinó un sentiment que la cosmologia era ja un camp científic madur i amb personalitat pròpia.
El llibre recull les aportacions de James Jeans, Abat G. Lemaître, W. de Sitter, Arthur Eddington, E. A. Milne i R. A. Millikan.
És sostenible el nostre desenvolupament? Aquest llibre intenta respondre aquesta pregunta, al mateix temps que planteja una sèrie d’interrogants perquè el lector reflexioni i extregui les seves pròpies conclusions a partir de l’anàlisi de la informació que hi apareix, acompanyada d’una notable presència de figures i quadres amb dades.
El desenvolupament econòmic de les societats es sustenta gràcies a una sèrie d’activitats humanes que generen riquesa, però també provoquen impactes ambientals en utilitzar un important contingent de recursos naturals, molts dels quals no es poden renovar i estan en vies d’esgotament. El veritable desenvolupament s’ha de fonamentar tant en la viabilitat econòmica com en la protecció del medi ambient i en l’equitat social. Només així es podrà dir que el nostre desenvolupament és sostenible, d’acord amb la definició que apareix a l’informe Brundtland: “desenvolupament que atengui les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d’atendre les seves pròpies necessitats”.
En l’última dècada, hem assistit a una revolució en el camp de les telecomunicacions impulsada per la introducció massiva de la telefonia mòbil. Aquest fet comporta la utilització de marges de freqüències més alts de l’espectre radioelèctric a causa de la necessitat d’ample de banda i del nombre d’usuaris d’aquests serveis. El sistemes de comunicacions sense fils i sensors són un fet quotidià, que comparteix una tecnologia comuna anomenada tecnologia de radiofreqüència (rF).El propòsit d’aquest text és servir de suport a la tasca docent d’assignatures introductòries de circuits de radiofreqüència i microones, com és el cas de l’assignatura de tecnologia de radiofreqüència i Òptic,a a la titulació d’Enginyeria tècnica de telecomunicació a la Universitat Rovira i Virgili.
Aquest llibre és un recull de qüestions i problemes que tracten de cobrir els continguts de les assignatures de Física. La presentació del material està dividida en tres grans blocs temàtics: dinàmica i estàtica del punt i del sòlid rígid; mecànica de fluids, i termodinàmica. Ha estat una preocupació constant que el ventall de problemes proposats estiguessin relacionats al màxim amb les tasques professionals amb què s’enfrontarà un futur enginyer agrícola o un biotecnòleg.
En aquest llibre es presenta un compendi de problemes sobre tres espectroscòpies (electrònica, vibracional i de ressonància magnètica nuclear) aplicades a compostos inorgànics, amb especial èmfasi en els compostos de coordinació. Està adreçat a estudiants que coneixen els fonaments teòrics de l’espectroscòpia i volen aplicar-los a problemes de determinació estructural de compostos inorgànics. Amb els problemes, s’hi inclouen exemples de resolució i exercicis complementaris amb les solucions.
Este volumen recoge 28 aportaciones que giran alrededor de diferentes aspectos y problemáticas del sistema de salud que la migración ha puesto de relieve. Estos van desde el estudio de las teorías y políticas de migración hasta el análisis de casos concretos en Europa, África y América Latina, así como algunas aportaciones internacionales de caràcter teórico y comparativo. El núcleo inicial del libro fueron las aportaciones al Coloquio de REDAM (la red de antropología médica española) celebrado en Murcia en 2004, revisados en 2008, al que se han añadido otras aportaciones de especialistas sobre este campo.
Exercicis d’estadística empresarial ofereix una àmplia sèrie d’exercicis bàsics resolts pas per pas i exercicis proposats amb els quals es pugui testar coneixements. El llibre està dividit en sis capítols. Els quatre primers capítols estan dedicats al tractament descriptiu amb una i dues variables. El cinquè capítol versa sobre taxes de variació i números índex, i és d’especial utilitat en l’àmbit econòmic. Finalment, l’últim capítol del llibre està destinat al càlcul de probabilitats, un tema necessari per abordar amb garanties els temes principals de l’estadística inferencial, que es tracten en assignatures posteriors.