Els centres especials d’ocupació (CEO) són una fórmula de treball protegit per a persones amb discapacitat. Donen feina a la majoria de la població activa discapacitada en unes condicions d’estabilitat més bones que l’ocupació ordinària. Aquesta fórmula és molt beneficiosa quant a ocupabilitat però no sembla ser-ho tant en relació amb la inclusió social del col·lectiu. Diferents autors en mostren una limitació destacada: la segregació del col·lectiu, ja que bloquegen la incorporació del treballador discapacitat a l’ocupació ordinària. No obstant això, en èpoques de crisi econòmica com l’actual, les virtuts de l’economia de l’ocupabilitat tornen el protagonisme a la filosofia de la inclusió, més enllà de la inclusió en el mercat laboral. Aquest estudi pretén reflexionar sobre les possibles millores dels CEO, fonamentalment en la col·laboració entre ells mateixos, per crear sinergies que els ajudin a ser cada dia més rendibles i, per tant, per evitar que en perilli l’existència. Això comportarà un increment de la creació d’ocupació per a aquest col·lectiu, malgrat el decreixement en la creació de l’ocupació ordinària en tots els altres grups de la població.