Ciències Socials i Humanitats (5)
El desenvolupament bèl·lic i polític a través de les cròniques
Durant la guerra de les Vespres Sicilianes (1282-1285) el rei Pere el Gran va ocupar Sicília i es va enfrontar als reis Carles d’Anjou i Felip l’Ardit de França. El conflicte va estendre’s des de Sicília fins a Aragó i a Catalunya. En aquesta investigació s’analitzen les cròniques contemporànies als fets per entendre els pensaments polítics i com es van interpretar per convèncer els lectors.
La tesi La guerra de les Vespres (1282-1285): El desenvolupament bèl·lic i polític a través de les cròniques ha rebut el premi a la millor tesi escrita en català a la Universitat Rovira i Virgili en l’àmbit de les ciències socials i humanitats el 2023.
Els Kies van ser una família d’hisendats i comerciants d’origen holandès, que a finals del segle XVII i començament del XVIII residien a Barcelona, però que ben aviat van traslladar-se al Camp de Tarragona, concretament a Vila-seca, on el cap de la nissaga va adquirir el castell que va servir com a residència fins al 1899, any de la seva venda. Aquest treball exposa les relacions, activitats i vicissituds que van marcar les successives generacions fins arribar als Kies del segle XX.
Més...
Evolució històrica de l’àrea del circ romà de Tàrraco i la intervenció arqueològica a la plaça de la Font de Tarragona
Aquesta monografia vol donar a conèixer els treballs arqueològics que es van realitzar a la plaça de la Font de Tarragona amb motiu de les obres de construcció d’un pàrquing soterrat. En aquest treball s’estudien totes les fases ocupacionals que hi varen tenir lloc, des de mitjan segle II aC fins al present.
Esta monografía de investigación tiene un doble propósito; por una parte, acercar el concepto de ‘apego’ a los profesionales de la psicología forense, al que muchos son ajenos y, por otro lado, acercar el mundo judicial a las familias que deseen conocerlo. En todo momento se utiliza un tono ágil, empleando lenguaje coloquial y un fino sentido del humor, para que los contenidos a veces áridos que se describen y analizan se comprendan por todo tipo de lectores interesados.
L’històric militant anarquista Joan Ferré, a l’obra La revuelta permanente de Baltasar Porcel, deia que Josep Llunas era «una autèntica potència intel·lectual» i Pere Gabriel afirmava, anys després, que era «un dels pocs teòrics hispànics l’obra del qual pot ser contrastada amb la dels teòrics de l’anarquisme europeu del moment.» Autor d’una destacada obra teòrica, Josep Llunas i Pujals va desenvolupar i fer-se pròpies les propostes anarcocol·lectivistes formulades per Bakunin a la Internacional. Però aquest personatge, avui poc conegut o directament desconegut, va ser moltes més coses: periodista de combat, cantant d’òpera, sindicalista, ciclista, gimnasta, poeta i teòric de la literatura, pioner del periodisme esportiu a tot l’Estat...
Llunas disposà d’una potentíssima eina de transmissió per a les seves idees: la revista La Tramontana, que va treure 717 números i cada setmana venia 4.000 exemplars. Fundada per ell mateix el 1881, La Tramontana esdevingué la publicació anarquista de més durada de tot l’Estat espanyol durant el segle xix, amb la particularitat que estava totalment escrita en català, les seves pàgines acollien autores i autors de totes les esquerres del moment i el seu marc de difusió eren els Països Catalans.
Aquest llibre intenta aproximar-se a la història de l’home i del mitjà per tal d’ajudar-nos a entendre una mica més, en la seva complexitat, com va ser el segle xix en aquest tros de món.