“Els nous imaginaris culturals són les alternatives en el mercat de la insatisfacció”

Dimarts, 19 Febrer 2013 15:05

El dia 21 del 12 del 2012 els maies preveien la fi del món. D’altres deien que arribava el final d’un temps desastrós per començar una era millor. I, coincidint (no pas per casualitat) amb aquesta data profètica, es va presentar Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Aquest llibre és un treball del Grup de Recerca sobre Imaginaris Culturals (GRIC) de la URV, coordinat per l’antropòleg Joan Prat. Tracta sobre les alternatives que busquen les persones que no estan satisfetes amb la religió catòlica, la medicina tradicional i el coneixement científic. Tot seguit us oferim una entrevista amb el coordinador del llibre:

—D’on sorgeix la idea de redactar aquest llibre?

El 2006 un grup de persones vam començar a pensar la possibilitat de treballar els nous imaginaris culturals; les noves creences espirituals, religioses, naturistes... A diferència de les religions tradicionals, aquí no hi ha dogmes, no hi ha esglésies; és tot molt difús i es fa i es desfà. Ens vam preparar —jo mateix vaig estar tres mesos a París treballant-hi. Posteriorment, ens vam constituir com a grup de recerca: el Grup de Recerca sobre Imaginaris Culturals (GRIC). I amb el finançament que vam rebre de la Generalitat hem pogut fer aquesta investigació. Som un grup pluridisciplinari (hi ha filòsofs, psicòlegs, fisioterapeutes...); és un grup molt variat.

—Quins són aquests nous imaginaris?

N'hem analitzat tres grans puntals i ens hem interessat a veure com s’implantaven en el nostre entorn i com hi arribaven. El primer són les espiritualitats orientals: les meditacions, els grups de ioga, els kundalinis, els reikis. El segon són les teràpies naturals: la medicina alternativa i la gent que es tracta amb massatges, flors de Bach, homeopatia, etc. El tercer (i darrer) són els sabers esotèrics: el tarot, les cartes astrals, les canalitzacions, el contacte amb éssers d’altres dimensions, etc. Per treballar, hem utilitzat l’entrevista als professionals i als usuaris de cadascun d'aquests puntals. Però, quan parlem dels usuaris, és més complicat, perquè poden participar en diferents àmbits: poden fer meditació, tractar-se amb flors de Bach i veure què els diuen les cartes del tarot. En canvi, els professionals (en general) només es dediquen a un àmbit concret. D’altra banda, hem fet treball de camp. Hem participat en els cursos, rituals i cerimònies (a vegades avisant que érem antropòlegs i d'altres sense descobrir-nos). I hem intentant reflectir, en aquest llibre, tot el que hem après.

—La idea és saber què hi ha o saber per què la gent opta per aquests nous imaginaris?

Les dues coses. Hem fet una cartografia de tots els centres que hi ha a Tarragona, de quan hi apareixen i de com estan connectats. I ens hem preocupat també de saber el perquè. Per exemple: per què la gent prefereix les flors de Bach abans d’anar al CAP? Ens hem trobat que la gent està descontenta amb la religió catòlica (la de tota la vida) i busca altres formes religioses. Es decanten per les orientals, com ara el budisme, l’hinduisme, el taoisme o les meditacions. Una altra raó se centra en el fet que aquesta gent no es troba a gust amb la medicina tradicional (l’hegemònica) i busca les alternatives. La tercera raó és que no s’acaben de fiar del coneixement científic i pensen que hi ha altres coneixements als quals només tenen accés uns quants iniciats (aquests altres coneixements són els sabers esotèrics, que tenen una llarga tradició en la història de la humanitat).

—Us ha sorprès el que heu trobat?

És molt difícil saber el nombre de persones que hi estan interessades, perquè alguns dels grups que les integren es fan, es desfan i desapareixen. Per això les estadístiques que tenim són poc significatives. El que sí que ens hem trobat (i ho expliquem en el llibre) és que el públic majoritari són dones. Generalment tenen una formació acadèmica sòlida, amb un estatus intel·lectual alt i una bona posició econòmica —no ens trobem amb dones obreres. Les edats van des dels 35 anys fins als 50, que sembla que és el moment de crisi social de la dona.

—L’augment de persones interessades en aquestes alternatives a allò que és tradicional es pot relacionar amb altres factors?

Sembla que el descontentament amb el que tenim augmenta en èpoques de crisi. Si una persona està contenta amb la medicina tradicional no se'n va a l’homeopàtica. De les persones que busquen alternatives, un company del Departament en diu: “El mercat de la insatisfacció”. Busques alternatives, si no estàs satisfet amb el que t’ofereixen.

 

Més informació del llibre Podcast de la presentació

Last modified on Dimarts, 19 Gener 2016 10:14

Cerca a la web

Notícies